En record de Modest Gené

  Una de les obres de Modest Gene, per molts reusencs ha passat desapercebuda, fins que a Barcelona la van redescobrir i aixo que no son japonesos(lo que pot, la cultura).Resulta que en el seu moment se li va encarregar a l'artista un bust de Franco, durant molts anys va presidi un lloc d’honor de l'Ajuntament. Al girar-se la truita, l’obra d’art, va passar a augmentar l’estoc d’objectes perduts pels magatzems de brigades.
Passant els anys i un dia des de Barcelona, van formular una consulta a l’Ajuntament de Reus, per si tenien algun objecte de símbol franquista. Algú, va fer memòria i va pensar amb el bust retirat de la circulació i el van oferir a la comissió de l’exposició de Barcelona per celebrar una commemoracio. Pensarien que seria el moment de treures el mort de damunt. Total que els barcelonins van quedar impressionat per l’obra de Modest Gener (ideologies apart, segueix sent preciosa i mes venint de les seves mans). Tant es així que tot van ser elogis, demostrant un gran interès per la mateixa. El Comissari de l’Exposició, va detectar poc interès per part de l’Ajuntament de Reus, tinc entès, que inclús i van fer proposicions, perquè es quedes l’obra a Barcelona. Però com que a Reus, no som tontos, se les van veure vindre, si van negar rotundament.
El bust de Franco, va tornar a Reus i el seu destí ja no va ser al magatzem de brigades, si no al Museu Municipal, però no acaba aquí la cosa, doncs va faltar temps per ocupar llocs d’honor a varies publicacions editades del Bolleti dels museus.
El jueu del raval, figura de fusta, i Franco, obra de Modest Gene, han servit d'icona en moltes il·lustracions, ves per on?. No serà la ultima vegada que ens passaran bous per besties grosses. aZm

 Modest Gené és una glòria de les arts de Reus, de Catalunya i d'Espanya i una honra per tot els seus ciutadans. De les seves mans van renàixer de nou -amb més bellesa encara si fos possible- les imatges del Sant Crist de la Sang i la del Sant Crist jacent en el Sant Sepulcre, mutilades i cremades el juliol de 36. Amb la temàtica que sigui -cada artista es troba amb una època i en unes circumstàncies concretes- se l'ha de jutjar per la seva obra. Per aquesta, Modest Gené i Roig mereix figurar en el Llibre d'Honor de l'escultura. Per la seva vida privada, de la qual "dimes " i "diretes" no m'interessen, només la seva família el pot jutjar i, ho ha fet, estimant-lo i recordant-lo. Caldria només la seva autoria del Sant Crist de la Sang per tenir obertes les portes del cel de bat a bat.

Crec que s'heu descuidat una cosa en aquest llibre que mencioneu.
Doncs el fet de que a la Guinea Equatorial hi havia més catalans i valencians que altra cosa. I de gent de Reus n'hi havia molta. Ho dic perquè a casa meva tenim un sant crist que l'havia encomanat la meva àvia al senyor Gené a semblança del crist de la Sang, però que realment no s'essembla en res ans al contrari. És fet de marfil i la creu és de banús com una mare de déu i una altra d'ivori. D'obres d'en Gené de ben segur que n'està ple però les desconeixem per falta de rigor en investigar la gent que envoltava l'artista. Igual passa amb en Farré Revescall.

Hosti, deixeu descansar els morts en pau, no?
I dels pecats del piu Jesús se'n riu. No sigueu tan puritans, hòstic

Recordo quan els meus avis vivien a la Guinea Equatorial (antiga colònia espanyola) m'explicaven que el senyor Modest no parava d'anar a les cases de barrets. Quan ell estava allà per portar diners a la seva família, la seva dona i a les filles. Elles passaven més gana que un mestre d'escola aquí a Reus perquè clar, ja se'ls havia gastat tots. Però és clar quan el van fer il·lustre de la ciutat llavors la seva família va canviar totalment d'opinió. Curiós no?

<p>El Sr. Modest Gene era un gran cat&ograve;lic a la ciutat de Reus, pero l'&Agrave;frica negra li 'anava la marxa'.</p>

 Sempre queixant-se de tot, és que no rellisquem mai nosaltres? sigueu més positius home de Déu.

 Senyora Gomis, em sembla molt bé que expliqui les seves anècdotes, però que una regidora de Reus parli de l´obra de Modest Gené, i vagi parlant d´obres absolutament menors i no mencioni el Sant Crist de la Sang ( i la seva imatge bessona al Sant Sepulcre), quan és una referencia artística, cultural i per a molts reusencs és la seva máxima devoció.... Em sembla una relliscada de molta consideració.