El president Mas no pensa posar les urnes el 9-N. El seu objectiu és aconseguir una llista unitària per demanar una reforma de la Constitució a les properes eleccions. El president diu que la història ens ensenya que la desobediència no sempre porta a la victòria. En el cas de Catalunya la història diu que tots els avenços polítics els hem aconseguit a través de fets consumats –sigui proclamant la República, sigui portant Tarradellas, sigui obrint TV3 sense permís–. Mas està repetint els errors que la Lliga va cometre fa 100 anys.
Aquests dies es recorda la campanya que els municipis catalans de 1918 van impulsar per canviar la Constitució i fer possible un Estatut. Cal recordar que aquell cicle va acabar amb la dictadura de Primo de Rivera. I que Cambó va anar extasiant les masses fins que a còpia de posar-se excuses va acceptar un ministeri i va destruir el seu partit. El somni d'una independència liderada per Mas i per Junqueras, per un partit liberal conservador i un partit liberal progressista, comença a perillar. Avui un acte d'obediència al mandat popular, referendat pel Parlament, col·lapsaria l'Estat espanyol. Madrid no té el control del territori ni dels mecanismes de solidaritat. L'Estat ha perdut el vernís màgic que necessita tot poder i la població ha demostrat prou capacitat organitzativa per evitar un impasse anàrquic.
Madrid només podria aplicar la llei portant l'exèrcit, cosa que posaria encara més en evidència que Catalunya és un país ocupat. Mas confon la desobediència amb el sidral que Companys va muntar el 6 d'octubre per salvar les esquerres espanyoles. Diu que vol protegir els funcionaris però sembla que intenti protegir uns sectors que sempre criticaran qualsevol pas endavant, per tranquil que sigui. ERC i la CUP hauran de treballar per superar el xantatge de la unitat que els fan CiU i Iniciativa. Mas pot intentar la via reformista però no hauria de mantenir captiu el suport de l'independentisme.
Enric Vila Delclòs és escriptor i periodista.
