Divendres, 29 de Març de 2024

Es pot deixar de pagar el deute per motius ideològics?

La plataforma multireferèndum organitza un interessant debat sobre la qüestió

16 de Maig de 2014, per Enrique Canovaca
  • D'esquerra a dreta, Cutillas, Arbonès, Busqueta i Hoffman

    Enrique Canovaca

El debat no ha estat ni molt menys un discurs únic cap a la necessitat de no pagar el deute que com a poble es declari il·legítim. Precisament, les intervencions oposades de Busqueta i Hoffman han servit per fer reflexionar sobre la conveniència o no d'aplicar una mesura com aquesta per motius ideològics i sobre les conseqüències que això podria tenir per l'economia real. No obstant, és evident, tal i com va reblar Busqueta, que el model econòmic actual "destrossa la col·lectivitat per seguir engreixant els comptes d'unes elits".

Fent gala d'una gran capacitat metafòrica, Busqueta, membre del col·lectiu crític de Taifa, va iniciar el seu discurs citant al filòsof Santiago Albarrico i la seva definició de raó, basada en les tesis de Voltaire: "és el que fan els homes i les dones quan estan tranquils". I ara, segons argumenta l'economista, malgrat les destrosses provocades pel sistema capitalista, estem en un moment tranquil per començar a revertir la situació i plantar-nos davant el deute contret en els darrers anys, la majoria del qual a causa de les polítiques d'austeritat i de liberalització.

En un to marcadament ideològic, Busqueta ha alertat que és el moment d'evitar "que s'arribi a la metàfora del rei de la Medusa a Sericó, és a dir, o subsisteixes a través del canibalisme, de menjar-te als del teu costat, o et suïcides". Abans d'arribar a aquesta situació, l'economista creu que cal preguntar i aplicar una quitança en part del deute públic, aquell contret de forma il·legítima per desposseir la riquesa a la col·lectivitat i passar-la a mans privades.

I el que és més greu, segons Busqueta: "Els ideòlegs d'aquest model saben que no funciona i que crea desequilibris. És l'hora dels voltors, de fer una operació de saqueig que després s'escriu via constitucional". L'economista no creu que el procés de reestructuració del deute s'hagi de fer des de la lògica del creditor, és a dir, el poderós, i que és el moment "d'estar tranquils i agafar el minotaure per les banyes".

Arguments tècnics sobre el deute

Marcos Hoffman ha donat una visió força allunyada de la de Busqueta, malgrat reconèixer les disfuncions socials de l'actual model econòmic i "l'autèntica barbaritat que suposa posar a la Constitució que primer s'ha de pagar als deutors i després ja es veurà". De la mateixa manera que el deute odiós -aquell heredat per qüestions imperialistes-, Hoffman reconeix el concepte de deute il·legítim, però diu tenir un problema per saber distingir-lo entre aquell que no ho és.

En un exercici de constricció tècnica, l'economista d'origen suís i partidari de fer "les consultes que calguin", considera que l'Estat ha de consensuar el deute amb el poble, és a dir, el segon ha d'empoderar el primer, un procés que, evidentment, a Catalunya i Espanya no s'ha donat. D'altra banda, "els beneficis d'aquest endeutament han d'anar cap al pobles i el creditor ha de ser conscient que qui rep els diners els està gestionant correctament".

Hoffman veu "molt complicat" que el creditor reconegui que no s'ha fet un bon ús als diners prestats o que no s'han posat els controls addients per aconseguir-ho, "així que serà difícil que declari, per si sol, el deute il·legítim". Què passa llavors si un Estat decideix no pagar unilateralment? Segons Hoffman, hi hauria unes conseqüències per l'economia real: "si deixem de pagar no ens donaran crèdit i ens quedarem sense recursos, i evidentment, Espanya no es capaç de tenir-ne de propis".

L'economista ha volgut aclarir que els deutes "no estan en mans dels bancs, sinó dels estalviadors de països com Estats Units o Irlanda, que formen part de grans fons d'inversió, als quals les entitats i els hi venen bons dels països". Per acabar, Hoffman ha definit com a "exercici de justícia retroactiva" el fet de no voler pagar el deute contret i ha apostat per fer un procés de triatge tècnic més que ideològic. En cas contrari, "quan arribin els de l'altra ideologia, ho tombaran", ha conclòs.

L'FMI, una 'màquina d'extermini'

Les intervencions dels economistes han anat precedides per una posada en context a càrrec del portaveu de la PACD, Sergi Cutillas, qui ha ressaltat que el deute públic abans de la crisi no era elevat i que durant aquests anys "s'ha disparat perquè les administracions han hagut de salvar al sector privat". Cutilla creu que cal fer una auditoria clara d'aquest deute públic, per discernir aquell que no és legítim, més davant d'un Fons Monetari Internacional (FMI) que és "una màquina d'extermini, que ha matat més humans que la Segona Guerra Mundial".

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics