Dilluns, 01 de Març de 2021

D'atleta a campió estatal d'aixecament de potència

És la història de l'ebrenc Jordi Hernàndez, i el seu repte és ser campió del món

27 de Març de 2019, per Joan Gomis
  • El moranovenc Jordi Hernández en un aixecament de pes mort

    Pol Vila

En un estat on l'esport rei, el futbol, s'emporta sempre la porció més gran del pastís, en l'altra part hi conviuen moltes altres disciplines que han de fer mans i mànigues per sobreviure. L'aixecament amb potència, internacionalment conegut com a 'powerlifting', forma part d'aquest grup. Els esportistes que competeixen són considerats professionals, encara que, sovint, els mateixos no s'hi sentin identificats. És el cas de Jordi Hernández Grangé (Móra la Nova, 1994), or en el campionat estatal en la categoria de menys de 110 quilos celebrat el passat novembre a Sant Adrià del Besòs (Barcelona).

Fa quatre anys que es dedica en cos i ànima a aquesta disciplina esportiva, que té els seus inicis en l'edat de pedra, quan ja s'aixecaven materials de treball com troncs o pedres. A finals dels anys 50, els Estats Units, van modernitzar l'esport i van aparèixer les barres i els discos equilibrats de pes. Avui en dia, els seus organismes estan movent cel i terra per esdevenir esport olímpic.

De les pistes ovalades de tartan al tatami

Hernández va iniciar la seva carrera esportiva com a atleta. Quan va complir 21 anys va decidir canviar d'aires completament. "Jo comparava les meves marques amb les dels atletes de màxim nivell i estava molt enrere", manifesta als micròfons del 'Fot-li Esports!', el programa esportiu de LANOVA Ràdio. "En aquells temps ja aixecava 250 quilos en 'press banca' i veia que si em preparava específicament amb això, podria aconseguir bons resultats", segueix. Va substituir l'atletisme pel 'powerlifting', de les pistes ovalades de tartan sintètic als tatamis rectangulars. "Un ha de seguir el que li diu el cor i no me'n penedeixo", afegeix. 

L'aixecament de potència consta de tres moviments: La flexió de cames, 'press banca' i pes mort. L'objectiu és sostenir el màxim pes possible en tres aixecaments de cada moviment. Hi ha competicions per categoria, en què guanya qui més pes aixeca, i campionats on es valora la força relativa, és a dir, la relació entre el pes corporal de l'esportista i el que s'aixeca en cada moviment.

Jordi Hernández amb diverses medalles 

Es pot viure del 'powerlifting'?

"Directament, no. Indirectament sí que es pot tenir un benefici, perquè a banda de ser practicant, sóc entrenador", respon el de la Ribera d'Ebre. "De forma directa no es tenen gaires ingressos. Guanyes un europeu i la quantitat que t'emportes és ínfima", assegura. Guanyar-se la vida amb el powerlifting, diu, "és impossible a l'Estat". "Abans era un gremi que estava molt poc valorat, semblava que haguessis de fer entrenaments gratuïts. Si vaig a un perruquer, bé que he de pagar, si jo faig una rutina i programo un entrenament també ho faig per una remuneració econòmica, és una professió com una altra. Ara està més ben vist i tinc clients que m'aporten una font d'ingressos que m'ajuda a subvencionar part de la meva preparació", manifesta. 

Tot tenint en compte que a l'estat no es pot viure directament del 'powerlifting', Hernández apunta que l'altra cara de la moneda es troba als països del nord d'Europa i als Estats Units, aquest últim país pioner d'aquesta pràctica esportiva. "La definició d'un professional de l'esport és una persona que viu directament dels ingressos que aconsegueix en la pràctica. Jo sóc un amateur que competeix en alt rendiment. Puc estar competint amb els millors de l'Estat i puc aconseguir un nivell molt alt, però avui en dia no sóc professional perquè he de treballar a banda dels meus entrenaments", lamenta.

"Canviar de país podria ser interessant, però a Tarragona hi estic molt bé. Tinc feina, el lloc per entrenar, el meu equip i seria allunyar-me molt de la zona de confort i no m'ho plantejo. Potser sóc poc ambiciós, però tinc tot el que necessito per créixer. L'únic que canviaria si marxés a un altre país, serien les ajudes econòmiques", argumenta.

La tecnologia s'instal·la en l'esport

Hernández disposa d'un entrenador i un dietista que li preparen els exercicis i les menjades a través d'internet. El seu preparador és Guillermo Martínez, medallista mundial de 'powerlifting'. L'entrenament varia en funció de l'etapa de la temporada. Actualment, l'ebrenc es troba en una fase de "picar pedra", on treballa per construir massa muscular i obtenir més potencial per aplicar més tard la força.

Entrena sis dies a la setmana, al voltant d'unes dues hores diàries. "És com una pretemporada, però és molt important. La intensitat és més baixa però serveix per després rendir. Estic reforçant moltíssim el femoral amb moltes flexions de genoll, entre altres exercicis", detalla. Al maig començarà la fase d'intensificació, on s'aixeca més pes i les sessions d'entrenament s'allarguen bastant més, unes tres hores.

Dieta a l'extrem

"Impressiona bastant", avança: "Actualment faig vuit menjades", admet Hernández. "Peso 97 quilos, però competeixo a la categoria de menys de 110. Quan he d'augmentar el pes, entre 105 i 109 quilos, faig fins a onze menjades diàries, gairebé cada hora del dia", revela.

Abunda la ingesta de proteïnes, creatina, aminoàcids, tot el que estigui permès i al límit perquè realitza entrenaments molt durs i necessita estar molt ben alimentat abans, durant i després. "Quan s'apropa el campionat és pràcticament viure per menjar i entrenar, arribo a menjar més de 5.000 quilocalories, tranquil·lament", detalla.

"El meu somni és ser campió del món, i si no confio en mi mateix, ningú ho farà", subratlla Hernández. Tot i això, el 'powerlifter' avança amb humilitat, encara no es veu preparat per competir als europeus o en un mundial. "Sortiré quan estigui preparat, és el meu segon any de sènior i considero que no tinc el nivell per competir internacionalment, seria massa ambiciós i inclús seria estúpid si digués el contrari, ara toca picar pedra i entrenar molt, acumular volum", assenyala.

Considera que l'edat òptima per competir a l'elit mundial és entre els 30 i els 35 anys. "El dia que surti intentaré guanyar, no sortiré per quedar 8è o 9è, ja vindrà la qualitat i la intensificació amb el pas dels anys", conclou. Es viu d'il·lusions, i Jordi Hernández és conscient dels camins que cal triar per somiar les metes.

Recupereu l'entrevista sencera al powerlifter ebrenc Jordi Hernández al 24è 'Fot-li Esports!'

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics