El repte de ressorgir

Es presenta una temporada important per a Macky Chrisantus. El nou davanter del Reus té el repte de demostrar la raó per la qual va ser considerat una de les grans promeses del futbol mundial fa nou anys, quan en tenia 17, i que encara és a temps de ser o, si més no, d'assemblar-se al futbolista que llavors s'intuïa. En el mundial sub-17 del 2007 era el jugador més destacat de la selecció de Nigèria, que va ser proclamada campiona després de derrotar Espanya en la final.

Chrisantus va ser el màxim golejador amb 7 gols, dos més que Bojan Krkic, i va ser designat segon millor jugador de la competició, només per darrere de l'actual migcampista del Real Madrid Toni Kroos. Clubs com el Madrid, l'Arsenal i el Manchester City es van fixar en ell, però finalment va ser l'Hamburg el que li va permetre fer el salt del futbol nigerià a l'europeu. Finalment, però, no va arribar a jugar mai amb el primer equip del club alemany, que el va cedir al Karlsruhe i al Frankfurt, de segona divisió. Van ser tres anys en què, sense arribar a tenir la progressió esperada, va agafar experiència en competicions de nivell.

A Las Palmas havien seguit la seva evolució i van considerar que estava en el moment adient per ressorgir. El van incorporar sense pagar cap traspàs i de seguida els va donar fruits. En la primera temporada de groc a segona A, la 2012/13, va disputar 42 partits i va marcar 12 gols. És la campanya que més recorda i la que li serveix de referència ara que torna a la categoria de plata. De fet, el dia de la seva presentació amb la samarreta roig-i-negra va dir que intentaria aportar “encara més que a Las Palmas”.

El segon any a les Canàries no va ser tan bo, en part per les lesions, i Chrisantus va acabar el contracte i no va ser renovat. Amb el Sivasspor de la primera divisió turca va signar tot seguit un contracte de tres anys, però només en va complir mig després de vuit partits i un sol gol, i va ser declarat transferible en el mercats d'hivern. L'AEK d'Atenes li va donar l'oportunitat de redimir-se, una cosa que no va aconseguir del tot. Va tenir més continuïtat amb l'equip a segona, però, un cop aconseguit l'ascens, ja no va tenir tant protagonisme a primera. Ara, a punt de fer 26 anys, es veu amb el punt de maduresa òptim per deixar enrere la irregularitat i consolidar-se en una competició, la segona A, que coneix bé. Espera que el seu nom torni a sortir aviat en les primeres pàgines, com fa nou anys.