Corria el minut 94 de la tornada dels vuitens de final de la Champions League i el reusenc Sergi Roberto feia uns quants minuts que era sobre el terreny de joc. La bogeria regnava al Nou Camp, després de dos gols consecutius de Neymar. El temps, però, s'acabava. Fins que el mateix brasiler ha centrat la darrera del partit, tova i per dalt. La pilota ha caigut del cel i el jove jugador ganxet l'ha engaltat per fer embogir els blaugranes i més de mitja Catalunya, amb el 6 a 1 que ha donat la classificació al Barça davant del París Sant Germain (PSG).
Des de ja, aquest gol que ha marcat Sergi Roberto passarà a la història del Barça, com aquell de Bakero al Kaiserslautern i de Koeman davant la Sampdoria, a la pròrroga de la final, que van donar la primera Copa d'Europa als blaugranes; la xilena de Rivaldo davant el València per, simplement, classificar-se quarts a la lliga 2000-2001, o més recentment, la rematada d'Iniesta a Stamford Bridge. El reusenc ha entrat al camp al minut 76, en substitució de Rafinha, i s'ha bolcat en atac com la resta de l'equip. Mai imaginava, però, fer el gol decisiu, més quan el Barça havia de fer-ne tres al minut 87.
Com a protagonista final d'un encontre increïble -en les altres 57 ocasions que un equip havia perdut 4 a 0 l'anada d'una eliminatòria europea, mai havia aconseguit remuntar- Sergi Roberto ha estat el primer a parlar davant dels micròfons de televisió. Se l'ha vist emocionat però amb un toc contingut, somrient quan els seus companys s'amuntegaven damunt d'ell, i com no, amb una mostra de gratitud cap als aficionats del Nou Camp, que avui també han estat decisius. El seu cor devia bategar a moltes pulsacions en aquell moment. Com el de tots els aficionats blaugrana, que no es creien una remuntada de rauxa, imprevista, sorprenent i més pròpia d'un altre estil futbolístic. Però remuntada, al cap i a la fi.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics