Els quaranta dies d'Onolfo a Reus

Ja han passat més de 40 dies des de l'aterratge dels nord-americans a can Reus. L'anunci de la seva arribada va suposar una gran injecció de moral per a la dolguda parròquia roig-i-negra. Un primer comunicat de premsa, amb la promesa d'inversions com per construir un estadi amb capacitat per a 16.000 espectadors i abordar el deute amb jugadors i proveïdors, van ser la seva carta de presentació. Amb tot, tot just 48 hores després, els 'Mister Marshall' van topar de cop amb la crua realitat. L'anterior màxim accionista de l'entitat, Joan Oliver, havia alliberat els futbolistes.

Tebas no el rep

Tot i això, l'autoproclamat nou president, Clifton Onolfo, va convertir-se de cop i volta en un personatge popular al món de Reus. Es va fotografiar amb els aficionats, va tastar el típic vermut de la ciutat amb el regidor d'Esports, Jordi Cervera, i va iniciar una sèrie d'accions legals a l'espera d'una oportunitat del president de La Liga, Javier Tebas, per demostrar que "som seriosos", tal i com va subratllar un cop i un altre quan va atendre mitjans locals. Amb gran part de la plantilla en altres clubs, el germà d'Onolfo, Curt Onalfo, es va erigir en responsable de la parcel·la esportiva. Un segon comunicat va servir per apuntar que es tenien controlats 13 jugadors de països com Canadà, Romania o els Estats Units, per incorporar-los i seguir competint a Segona A. 

Però ni Tebas ha rebut per ara els Onolfo i Onalfo, ni el Tribunal administrativo del deporte (TAD) va donar la cautelar al CF Reus per poder romandre al campionat. Amb el pas dels dies, des d'aquell 21 de gener fins aquest dilluns, la figura de la nova propietat ha anat generant força dubtes. Tot i les bones intencions, tot i els comunicats, el deute segueix sense abordar-se. De fet, costa d'entendre que els nous accionistes compressin tot un club del futbol professional sense conèixer el forat econòmic real que hi havia a les arques roig-i-negres, o el document d'Oliver per alliberar els jugadors. Igualment, avançar l'obertura d'un complex d'oci al voltant de l'Estadi sense tenir en compte la normativa vigent és, com a mínim, un fet curiós. 

On és, Oliver?

Sigui perquè són a l'espera del dictamen definitiu del TAD, que pot comportar que el CF Reus no pugui militar al futbol professional de l'Estat espanyol per tres anys, o per "problemes burocràtics", com recentment s'ha argumentat, el cas és que els nord-americans no han pagat ni jugadors de 'B' (actualment, el primer equip roig-i-negre) ni els treballadors, en alguns casos set mesos sense cobrar. Aquests han exposat, i amb lògica, que amb independència que gran part del deute l'hagi generat Oliver, Onolfo és el nou amo de la SAE i que, en conseqüència, les nòmines de gener i febrer haurien d'haver estat abonades. Que els empleats qüestionin públicament la gestió de l'ara titular i el denunciïn, en essència, és el fruit de promeses incomplertes. L'esperança de finals de gener s'ha tornat tristesa i ràbia. 

A banda, cal fer-se altres preguntes. On és, Joan Oliver? Per què va plegar, el president Joan Llastarri? Quina intenció hi va haver, rere la compra del BIT xinès? El CF Reus en segueix sent el propietari, amb l'operació entre l'exdirectiu del Barça i els nord-americans? En alguna ocasió, Onolfo ha deixat entreveure que el seu projecte per al club roig-i-negre tindria una durada d'entre tres i cinc anys. Sense haver desemborsat ni un cèntim per pagar les nòmines dels empleats, però, tot fa pensar que l'horitzó del club seguirà sense ser clar una bona temporada. El passat dissabte es va filtrar una autorització bancària per ingressar els diners que es deuen a diversos jugadors del filial. En les properes hores, per tant, se sabrà si els han rebut o no. 'No more lies' (prou mentides), s'ha llegit a la pancarta que el filial ha lluït aquest passat diumenge a l'Estadi en el seu matx contra l'AE Prat. Fa la cara que la veritat poc importa, en aquesta trista història.