Erika Molina (CE Mas Iglésias): 'Costa molt ser dona en el món del futbol'

Erika Molina (Reus, 1979) va decidir ser la presidenta del CE Mas Iglésias l'any 2013, dos anys després de la seva creació. Amb una voluntat de créixer, el club disposa aquesta temporada d'un equip benjamí, dos alevins, un infantil i un cadet. En aquest sentit, Molina no descarta la creació d'un juvenil perquè "els nois que finalitzen l'etapa de cadet m'ho demanen". El CE Mas Iglésias és el club de futbol de la ciutat més petit, amb 62 llicències, però també, tal com assegura la seva presidenta, "el que dóna més guerra". A més, afirma que la filosofia de l'equip és formar persones "més enllà d'un Messi o un Cristiano Ronaldo". Erika Molina és, actualment, l'única presidenta d'un club de futbol a la demarcació de Tarragona i assegura que la seva intenció és "seguir al capdavant" quan finalitzi el seu mandat l'any 2019. Admet que al principi hi havia molta reticència vers la seva persona i que "costa molt ser dona en el món del futbol".

Quines van ser les raons per les quals va decidir ser la presidenta del CE Mas Iglésias?

Els meus fills van començar a jugar al club i la junta anterior va comunicar que ho deixava l'any 2013. O formaven una nova junta o l'equip s'enfonsava i vam decidir llençar-nos a la piscina. Em van veure amb ganes i van proposar-me com a presidenta, tot i que primer només volia ser la secretària.

Cinc anys al capdavant d'un club petit i humil. Quines són les sensacions?

És una feina molt dura. Quan vaig agafar el club hi havia només dos equips. Hem ampliat el nombre de categories i fins i tot vam tenir un any de 'babys' i vam guanyar la lliga. Ara disposem d'equips benjamí, dos alevins, infantil i cadet.

Cinc equips on l'objectiu és potenciar la pràctica de l'esport.

El que busquem, lògicament, és que aprenguin a jugar a futbol i treguin el millor d'ells en tots els aspectes. Fem un treball educatiu tots junts. Sempre diem que som una gran família. Qualsevol nen que li passi alguna cosa, nosaltres ajudem.

Quantes fitxes tenen?

Disposem de 62 llicències.

Són el club de futbol més petit de la ciutat, amb diferència.

Sí, és evident, però el que dóna més guerra.

Quines sensacions reben dels pares i mares?

Molt bones. Els pares agraeixen el treball que fem tots plegats. Jo estic al capdavant però al meu costat tinc un gran equip tècnic que fa que la feina sigui molt fàcil. Els pares i mares ho valoren molt.

Amb tot, és més senzill treballar amb un grup de 62 nens que amb un més gran.

Exacte, però també cal dir que la infraestructura que tenen altres clubs de la ciutat més grans els afavoreix. Nosaltres, amb els que som ho tenim relativament fàcil per treballar, sempre que l'equip del teu costat estigui amb tu. Actualment formem la junta directiva quatre persones.

Entenc, també, que el paper de l'entrenador en el vostre club té molt a veure.

Molt. Busquem un entrenador que tingui el títol, per descomptat, però també molta empatia amb els nens. No tothom serveix per estar amb canalla. Qui no dóna el perfil, va fora.

És un perfil d'entrenador i educador a la vegada.

Ha de ser entrenador i 'tiet', una persona propera als nens i nenes que els ensenyi a jugar però que no sigui el típic tècnic metòdic. També cal buscar la part pedagògica.

Al final, en aquestes edats, l'entrenador és un referent.

Sí. El que diu l'entrenador va a missa i és el que ells valoren en aquestes categories. Els tècnics actuals del club són meravellosos. Si han de fer una abraçada al nen o nena i plorar o riure junts, ho fan. És aquest el perfil que busquem. També en categories com Infantil i Cadets, que són edats complicades i cal estar al seu costat i vetllar per formar grans persones més enllà d'un Messi o Cristiano Ronaldo.

La voluntat del CE Mas Iglesias és aglutinar nens i nenes de la zona sud de Reus?

Al principi era així, era l'objectiu inicial per oferir un altre club diferent del que ja hi havia i donés l'oportunitat a la gent del barri. A poc a poc ve gent de tot Reus, també de l'altra punta.

Mas Iglesias gaudeix de bona salut i perspectiva.

Sí, sempre intentem millorar cada any.

En aquest tipus de clubs, un dels problemes principals és l'econòmic.

No tenim patrocinadors, per ara i tot ho paguem amb la quota dels pares. Amb això poderm abonar els arbitratges i adquirir material. No busquem disposar d'una empresa i lucrar-nos, només que als nens no els hi falti de res. Si sobren diners, fem una festa per a ells al final de la temporada. Busquem sufragar despeses i invertir en la millora del club.

Formen part del projecte formatiu de les escoles de futbol de la ciutat. És un projecte interessant.

Esperem que això ens ajudi a fer un pas endavant i que rebem col·laboració. Penso que els nens i nenes s'ho mereixen.

Quin és el paper de la regidoria d'Esports de l'Ajuntament cap a vostès?

Està bé, no ens podem queixar. Però necessitem més espai, una zona nova esportiva a la ciutat. Al municipi li fa falta un altre camp de futbol. Estem encasellats a Mas Iglésias i no podem créixer i, per tant, una mica d'ajuda sí que aniria bé. Espero i desitjo que això millori.

I el passat 2017 van ser el club triat a Reus per formar del projecte de la Federació Catalana, +KESPORT.

Va ser una experiència molt bona. Teníem una coach que venia cada 15 dies amb nosaltres i fèiem exercicis més enllà dels futbolístics, amb empatia i d'altres àmbits que l'esport ha de tenir. És un projecte educatiu que ajuda a millorar el treball d'equip. A més vam ser els pioners a Reus i continuem involucrats. Ja tenim el manual d'enguany. Que t'hagin triat et dóna molta satisfacció.

Parlem de més de 60 fitxes de nens i nenes que viuen la il·lusió del futbol dia rere dia.

La il·lusió que tenen als entrenaments i als partits és impressionant. Tinc dos fills, però també 60 'nebodets' que me'ls estimo amb bogeria. Veure que vénen a fer-te un petó quan arribes al camp de futbol és immens. I no observo que a tot arreu passi aquest fet.

La disciplina esportiva és important.

Nosaltres tenim clar que tota persona de dins del club i que estigui al camp ha de rebre la salutació dels nens i nenes del nostre club. És una disciplina que creiem que hem de tenir i també és un mini'm d'educació.

Li agradaria continuar al càrrec?

Per ara em queda fins a l'any 2019 i la il·lusió és continuar. És una feina que m'agrada molt, tot i que comporta un bon grapat d'hores, malgrat que no ho sembli. Estàs tot el dia pendent del telèfon, enviant correus electrònics i fent tràmits, però és satisfactori quan veus que les cares de la canalla.

Una de les tasques més importants és la captació de nens i nenes cada temporada.

És una feina dura i intensa. Ens funciona molt bé el boca a boca, però també portem informació a les escoles de la ciutat i als instituts. En ser un club petit tampoc podem agafar més nens dels que hi pot haver al camp. No tenim unes grans infraestructures per créixer. La concessió d'horaris està molt ajustada i entrenem molta gent en aquelles instal·lacions.

Quins són els objectius del CE Mas Iglésias a mitjà termini?

Créixer. La nostra voluntat, sempre i quan sigui possible, és fer-nos grans. Ens plantegem crear equips fins a la categoria juvenil. Els nens que acaben de cadet em demanen continuar. Si es pot fer, ens agradaria.

Canviem de tema, és l'única presidenta d'un club de futbol a la demarcació de Tarragona.

Sí, tot i que espero que s'animin més dones en un curt termini.

El tracte cap a presidents i presidentes és el mateix?

Ara sí, però al principi hi havia molta reticència. Em deien que jugava a fer de presidenta. No era així, intento fer la meva feina el millor que sé. Em tractaven d'intrusa i els passa el mateix a àrbitres i entrenadores. Costa molt ser dona en el món del futbol.