Front Reusenc, 30 anys dedicats al Reus Deportiu

L'hoquei patins sempre ha estat l'esport rei de la capital del Baix Camp des del naixement de la secció del Reus Deportiu el 1945. 21 anys més tard, el 1966, arribaria l'etapa més daurada del club amb la consecució de sis Copes d'Europa seguides. L'equip liderat per Joan Sabater va fer història, va convertir un esport en la religió de centenars de reusencs i reusenques. Aquell equip va iniciar un camí i  molts altres han agafat el relleu i s'han implicat per estendre arreu del món el nom de Reus i els colors roig-i-negres. El 1988 va néixer el Front Reusenc, un grup de joves seguidors i seguidores que cada dia de partit es concentraven al Palau d'Esports. El Front ha esdevingut un emblema de la ciutat i de l'esport sobre rodes gràcies a la seva passió, entrega i fidelitat per l'equip. 

Una temporada després del retorn del Reus a la màxima categoria de l'hoquei estatal, la Divisió d'Honor, uns quants aficionats roig-i-negres van decidir crear un grup d'animació amb l'objectiu de veure el seu equip campió. Es va declarar apolític, tot i que als seus inicis "hi havia membres de totes les ideologies polítiques", d'esquerres i de dretes. Els seus impulsors asseguren que hi havia militants i simpatitzants de Terra Lliure i membres de la OJE (Organización Juvenil Española), un crupuscle falangista. Però a tots els integrants els unia el Reus Deportiu i deixaven de banda qualsevol pensament polític, una regla que perdura. La formació no va ser ben vista per molts sectors de la ciutat, però l'entitat roig-i-negra necessitava la seva aliança per deixar enrere una etapa negra i buida de títols. 

El nom de la penya el va posar Pere Altés, reconegut seguidor de l'Atlético de Madrid: "Vaig traduir del castellà al català el nom de la penya Frente Atlético i el vaig adaptar a Front Reusenc".  El grup es reunia entre setmana o abans dels partits en bars de la ciutat com el Tiffany's, tancat des del passat mes de maig.  

Desplaçaments, competicions i anècdotes

El Front Reusenc ha viatjat per tot l'Estat però també ha trepitjat Portugal, Itàlia o Andorra. Mai li ha importat fer llargs recorreguts amb autobús per donar caliu a l'equip. D'altra banda, ha estat present en competicions de rellevància celebrades a Reus: els Jocs Olímpics del 1992, on la ciutat va ser subseu en la modalitat d'hoquei patins, fet que va permetre inaugurar el Pavelló Olímpic Municipal i també al Mundial de Seleccions el 1999 celebrat a les mateixes instal·lacions. El Front té un niu d'anècdotes d'aquests dos torneigs. Per exemple el Front no va animar Espanya al llarg dels Jocs perquè "no hi havia cap jugador de Reus i del Reus i per això vam animar Argentina perquè hi jugava Gaby Cairo, que en aquell moment jugava al Reus", detalla Antonio Navarro, encarregat d'ambientar el Palau d'Esports amb el bombo. "Com volies que animéssim un jugador del Barça o de l'Igualada, si quan venien aquí els hi deiem de tot", afegeix Josep Maria Turcó 'Rubio'. 

Alegries en forma de títols

El primer títol que va viure el Front Reusenc va ser 15 anys després del seu naixement. El 2003 l'equip dirigit per Manolo Barceló va aixecar la copa de la CERS en una final a doble partit contra el Lleida Llista Blava (3-2 i 5-0). La tornada es va celebrar al Palau d'Esports reusenc i va ser una autèntica bogeria.  "Amb l'arribada de Manolo Barceló es va muntar una estratègia defensiva que si tenies oportunitats davant per marcar tiraves els partits endavant" recorda Pep Mensa un dels impulsors del Front. La CERS va ser un punt d'inflexió pel club: l'any següent va revalidar la CERS i els títols van anar caient: Copa del Rei i Supercopa d'Espanya (2006); Mundial de Clubs (2008); Copa d'Europa (2009); Copa Continental i Intercontinental (2010), OK Lliga (2011); Copa d'Europa (2017), etc. 

 Cops durs

El Front ha viscut situacions tenses dins i fora de les pistes, sobretot amb diversos enfrontaments amb les aficions dels equips rivals: Barça, Liceo, Vic, Flix o Vendrell, que són equips que han lluitat frec a frec amb el Reus per emportar-se qualsevol títol o bé per la rivalitat de la demarcació. Però el cop més dur que ha patit la penya al llarg dels 30 anys va ser la pèrdua del company Miguel Larrosa 'Miguelón', el 2008. El 'Miguelón' també tocava el bombo, era "l'alegria del Palau", com el recorden els seus companys de grada. Molts càntics que ressonen avui dia al pavelló van ser creats per ell. "Cada vegada que cantem és un petit homenatge a la seva figura", afirma Pep Mensa. 

Però el Front també ha viscut derrotes doloroses del seu equip, com la de la Final de la Copa d'Europa el 2011 a Andorra contra el Liceo. El Reus guanyava 3-0, però el conjunt gallec va capgirar el resultat (4-7) i va alçar el títol continental. "Veure com et canviaven el marcador... T'anaves apagant, i viure'l amb pares dels jugadors encara va fer més amarga la derrota, però tot i així ens vam quedar fins al final per donar ànims als jugadors", relata Natàlia Romero, membre del grup. 

Tot i que els membres del Front Reusenc s'estan fent grans, no han perdut les ganes d'animar el seu equip. No pensen en l'adéu, gaudeixen de tots els moments que els brinda l'equip i la ciutat. 

Reportatge audiovisual

Amb motiu de l'efemèride, dos alumnes de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Gomis i Rut Guerrero, han creat un reportatge audiovisual en format webdoc que repassa la trajectòria dels 30 anys del Front Reusenc. El projecte s'anomena 'Fidels a uns colors' i està dividit en nou etapes, cadascuna amb un clip audiovisual. Es repassen al detall les anècdotes i els fets més rellevants de la penya sense deixar de banda el paper de l'equip d'hoquei patins. Al reportatge hi participen una trentena de fonts d'informació on els membres del Front porten el pes del relat.