L'idil·li del persistent

Quan Fran Carbia fa retrospectiva i busca en aquells records primaris d'infantesa, n'hi ha un que és recurrent. Hi surt ell, menut, jugant a futbol en una plaça del barri de Sant Pere i Sant Pau amb nens més grans. Com que destacava, li tocava bregar contra nois d'unes quantes talles més. Cap problema. El seu caràcter batallador i la seva intuïció li permetien neutralitzar la diferència d'edat. “Tot i ser el més petit, mai m'arrugava.” I així ha estat fins ara: “M'és igual l'envergadura del defensa rival, jo no m'arrugo.”

És aquesta manera d'entendre el futbol el que ha fet que Fran Carbia estigui sent una de les sorpreses positives dels primers mesos de competició a segona A. El cap de setmana passat va fer un doblet a la Condomina que va permetre al Reus sumar els tres punts. Aquella bona actuació, a més, no va ser aïllada, ja que l'atacant tarragoní ha marcat quatre gols i és el pitxitxi de l'equip en aquest inici de lliga. “Confio molt en mi mateix, però no m'esperava dur aquesta xifra tant aviat”, admet el futbolista de 24 anys, que a segona A ha trobat un escenari tan exigent com propici per fer lluir les seves virtuts: “Els camps són més grans i això em va molt bé, perquè hi ha molts espais i puc aprofitar la meva velocitat.”

L'arrencada de lliga fulgurant de Fran Carbia ha sorprès molta gent, perquè és dur fer-se un lloc en el futbol professional, però el seu padrí futbolístic, Kiko Ramírez, afirma que no dubtava que el seu pupil destacaria. “Fent el que ja feia quan era juvenil o estava al filial del Nàstic, que no és altra cosa que tenir actitud, fam i esperit de lluita, està aconseguint ser un dels millors jugadors de segona divisió”, diu el tècnic tarragoní, al qual només li surten atributs positius quan exposa el perfil de Carbia: “És el treball personificat, posarà el cap o el peu a un rusc de vespes, si fa falta, i això li ha obert molts camins.”

Més enllà de la seva actitud, si Fran Carbia ha fet quatre gols a segona A és perquè té aptituds. “És el típic futbolista intuïtiu, que caça pilotes a boca de gol i marca dianes importants, a l'estil Raúl”, explica Kiko Ramírez, que creu que el seu caràcter el fa millor: “Com que és sacrificat, juga bé a qualsevol posició de l'atac. Jo el posava allà on feia falta treball, perquè es barallava amb tothom... Si fins i tot va jugar mig de lateral!” Tot plegat va fer que el tècnic tarragoní el posés de titular al Nàstic de divisió d'honor sent juvenil de primer any. I amb rendiment: “Sempre ha acabat sent el màxim golejador dels meus equips.”