Mònica Balsells: 'El club és dels socis, i per això volem que estigui obert'

La pandèmia ha tingut conseqüències en el dia a dia de diversos sectors d'activitat. És el cas de clubs i entitats de l'esport, abocats a una situació d'incertesa respecte el seu futur per les restriccions imposades per aturar els contagis de covid-19 i a l'espera que se n'aixequin algunes, el proper dilluns. Des del Reus Deportiu, la seva presidenta, Mònica Balsells (Reus, 1972), exposa a Reusdigital.cat les dificultats per tirar endavant per la davallada de socis mentre a l'horitzó s'hi albira la construcció d'un complex, a tocar del pavelló olímpic, impulsat des del consistori. Malgrat tot, se segueix lluitant. "Som una entitat social i mantenim obertes les instal·lacions que ens deixen", assenyala. 

Com és la gestió al Reus Deportiu, en un context com l'actual?

La gestió és complicada. Aviat farà un any del primer tancament. Hem tingut una davallada del nombre de socis, quelcom que és normal perquè la gent està patint, a nivell econòmic, i el club en pateix les conseqüències. El Reus Deportiu és una entitat social, però, i mantenim obertes les instal·lacions que ens deixen. 

Les piscines, posem per cas, i amb l'aforament reduït. 

Mantenir-les també suposa un esforç, sí. També tenim un gimnàs a l'exterior, per donar una mica més de servei. Les despeses són elevades i els ingressos baixos. Estem tirant d'enginyeria financera per sobreviure. Ens hem acollit a les subvencions que ens ha estat possible i hem demanat finançament a l'ICF de 300.000 euros. Però clar, això s'ha de tornar. Tenim un any de carència, però s'haurà de tornar. Tot plegat és dur. 

I bé que es deuen haver d'anar adaptant als canvis en les restriccions. 

Sí, t'has t'adaptar contínuament a tot allò que passa. En el cas del gimnàs a l'exterior, ens hem reinventat. No és pas el que voldríem poder oferir, però torno a dir que cal adaptar-se. Dilluns podrem obrir el gimnàs al 30% i tornarem a les activitats dirigides. 

Veuen llum al final del túnel, pel que fa a l'aixecament de les restriccions?

Fa l'efecte que no poden obrir res més del que ja és obert perquè el risc segueix sent molt alt. Nosaltres ens esperem sempre al comunicat corresponent de les autoritats sanitàries per saber què podem fer i què no, però el cert és que tot això ens està fent mal. 

Clubs i entitats s'han mobilitzat a Barcelona, aquesta mateixa setmana. Diuen que són en una situació límit. 

És que som en una situació límit. Entenc que es manifestin, i el que haurien d'entendre els governants és que la pràctica de l'exercici físic és essencial com s'ha demostrat tot aquest temps. Puc entendre que no hi hagi competicions, perquè moure tanta gent és complicat, però fer esport en unes instal·lacions on has implantat mesures contra la covid no em sembla lògic. Ara, posem per cas, ens deixen entrenar a l'exterior. Amb el vent dels últims dies, hem hagut de suspendre sessions. El que vull dir és que a l'exterior t'hi trobes moltes complicacions més que no pas en un interior. Fem les coses ben fetes, i hem destinat una gran quantitat de recursos per adequar-nos a les mesures anticovid, i fins ara ho hem hagut de tenir tot tancat. 

Quines han estat, aquestes mesures adoptades?

Hem canviat els torns d'accés per controlar l'aforament, tenim punts dispensadors de gel hidroalcohòlic distribuïts per totes les instal·lacions i hem potenciat el servei de neteja. Són despeses elevades, però per a què? Perquè després els socis només puguin venir a la piscina? I encara rai, perquè del contrari estaríem tancats. N'hi ha, de clubs privats que tenen piscina però que han hagut de tancar perquè no els surt a compte. La nostra és una entitat sense ànim de lucre, és dels socis i per això volem que sigui oberta. Però el cert és que amb les despeses que tenim no surt a compte. És precisament per això que n'hi ha moltes, d'entitats, que són al límit. 

Abans ha parlat de la davallada de socis arran de la pandèmia. 

Al principi vam tenir una davallada del 30% de la massa social, i ara ja és del 40%. Els dos primers mesos del confinament, l'any passat, va ser això, al voltant d'un 30%. I ara ja ronda el 40%. 

Han engegat alguna acció per captar-ne de nous?

Sí, però la situació és d'incertesa i ara per ara és complicat fer segons què. El que creiem és que ara per ara la prioritat és mantenir els que ja tenim i quan hi hagi el nou tret de sortida farem tot un seguit d'accions per sumar-ne més. 

I en una situació tan complexa, a l'horitzó hi apareix la construcció d'un complex a tocar del pavelló olímpic. N'han parlat, amb l'Ajuntament?

Sí, n'hem parlat amb l'alcalde, el regidor i el gerent de Reus, esport i lleure. Els vaig dir que no és el moment de tirar endavant un projecte com aquest. Entenc que Reus és una de les ciutats de Catalunya sense una piscina municipal com la que es planteja, però afegir-hi a més un gimnàs és anar en contra de les entitats esportives que ja érem aquí. I ells el que van dir és que ho entenen, però que Reus necessita un complex com aquest. El que no ens sembla bé, a banda, és que la gestió hagi de ser privada. Els dos grans clubs de Reus amb piscina, els Ploms i nosaltres, som entitats sense ànim de lucre. I que ara arribi el consistori i promogui un nou centre amb gestió privada no té cap sentit. 

Tenen prevista cap acció conjunta amb els Ploms, en funció de l'evolució del nou complex?

Som a l'espera. Ara bé, si ens hem d'unir amb altres clubs ho farem. 

L'Ajuntament ha anunciat, aquesta mateixa setmana, un paquet de mesures fiscals per als gimnasos. 

Ens poden donar ajudes que ens afavoreixin més o menys, però el que haurien de fer les administracions és prendre decisions clares per poder deixar-nos tornar a obrir. Quan dic tornar a obrir, ho dic al 100%, amb la qualitat i el servei adequats per als socis. Jo em poso a la pell d'un restaurador, que només pot obrir segons quines franges del dia. No té cap sentit. En el nostre cas, demanem que es prenguin les mesures, si cal que siguin dràstiques, per tal que es pugui tornar a obrir amb normalitat. I consti que tot això que dic és una decisió que l'Ajuntament no pot prendre, sinó que vindria de més amunt. 

En clau esportiva, quina valoració en fa, de la temporada del primer equip?

El projecte és il·lusionant. Hem arribat a la final de la Supercopa, tothom ha vist el partidàs que vam fer contra el Liceo. Crec que la campanya està sent molt bona, i Marín és el 'pitxitxi' de l'OK Lliga. Jugar sense públic, però, és trist, no és el mateix. Tens una sensació de buit. Crec que som on hem de ser, a la taula. Ens hem estat tres partits aturats pels casos de covid-19 a la plantilla, però ara tornarem a la pista. 

I la competició europea?

N'hem estat parlant amb la World skate Europe, per tirar endavant la Copa d'enguany. Possiblement es faci en dos caps de setmana, és a dir, que no hi haurà una segona volta. Qui passi anirà directament a la final a quatre. Si tot va bé, la prèvia seria a l'abril, amb nou equips, dels quals cinc portuguesos i quatre d'espanyols, en una mateixa seu. I ja al maig, en una altra seu, hi hauria la fase final. Tindrem complicat ser-hi, però intentarem poder ser entre els quatre millors equips del continent. 

I en clau personal, com es troba la Mònica Balsells presidenta?

Estic esgotada, és així. A nivell emocional, tots els integrants de la junta som al límit. La pandèmia ens ha passat factura. Però hem fet una molt bona feina des del punt de vista econòmic, s'ha de seguir per tirar endavant i lluitar per aconseguir que el Reus Deportiu torni a ser el que els socis es mereixen. Hem aprofitat aquesta aturada per fer obres i canvis a la part de dalt, per tal que quan hi hagi el tret de sortida i obrim del tot, les instal·lacions siguin encara millors. Sempre he pensat que, si penses en petit, seràs petit. Per tant, des de la junta pensem en gran, amb els recursos que tenim, per ser grans.