-
Mostra d'alegria de les jugadores de la FFBR
Xavi Guix
Era el dia, i ha estat el dia. Era el primer match-ball de la temporada pel femení de la Fundació Futbol Base Reus per aconseguir l’ascens i alhora el primer derbi que es disputava a l’Estadi Municipal. El destí ha volgut que fos a l’últim partit a casa i que fos així. I quina millor manera d’obtenir el títol i l’ascens que contra l’etern rival i amb una afició entregada a les seves jugadores.
Les jugadores de Marc Mestres han posat el fil a l’agulla amb un domini aclaparador; han sortit al camp disposades a tenir el control del joc i de la pilota. Un control que ha estat especialment fructífer per la banda dreta de l’atac, amb Núria Martorell i Marina Ramos fent l’amplitud i donant profunditat. El Nàstic ha intentat fer un bloc alt i situar la línia defensiva al mig del camp, amb l’objectiu d’exercir una pressió alta, que s’ha vist frustrada per l’encertada sortida de pilota de la Fundació. Una sortida que ha comptat amb la lucidesa de Natàlia Álvarez i les precises combinacions interiors entre Paula Catalán i Carme Cendra, que han vingut a rebre al mig del camp per embastar les jugades.
La FFBR s’ha presentat al partit de la millor manera possible, amb un joc coral on tothom sabia què havia de fer, com ho havia de fer i quan ho havia de fer. Al minut 15, gairebé en la primera ocasió clara del partit, Irati Lazkano ha tret les teranyines de la porteria del Nàstic transformant un xut de falta des de la frontal de l’àrea per fer pujar el primer gol al lluminós, després d’una falta per mà de l’equip nastiquer. Tot i això, les de Pau Poblet han seguit intentant fer el seu joc, però totes les possibles opcions de perill han estat tallades per una FFBR que durant el partit -com gairebé durant tota la lliga- ha estat implacable.
L’equip reusenc aviat s’ha fet amo i senyor del partit. I el segon no ha trigat a arribar. Al minut 21, després d’una bona acció individual al vèrtex de l’àrea, Paula Catalán ha afusellat la portera rival. El Municipal de Reus ha embogit amb el 2-0 i ja s’han començat a sentir els primers “olés” des de la grada. Amb el pas dels minuts, a l’onada de joc de la Fundació s’han sumat els errors de l’equip tarragoní. El Nàstic ha començat a perdre els nervis i ha encadenat diverses pilotades des de la defensa.
El monòleg del conjunt de la capital del Baix Camp s’ha mantingut durant tota la primera meitat, i només cinc minuts després del 2-0, ha arribat el tercer. Irati Lazkano, jugant en posicions interiors, ha posat una passada en profunditat precisa per a Carme Cendra, que, amb un xut creuat, ha enviat l’esfèric al fons de la porteria grana.
Amb el tercer, el KO del Nàstic ja ha estat definitiu. La línia defensiva cada cop s’ha endarrerit més i l’agressivitat de les jugadores de la Fundació en cap moment s’ha vist disminuïda pel resultat. El conjunt de Marc Mestres ha ofert una exhibició de futbol, ha dominat totes les variants del joc i al Nàstic li ha costat defensar-les totes. I així, sense baixar cap marxa és com, al minut 38, ha arribat el segon de Carme Cendra per posar el 4-0, un d’aquells gols des de fora de l’àrea que tant agraden i que tan acostumats estan a veure els aficionats de la Fundació.
La segona meitat ha mantingut la tònica de la primera. Tot i que el Nàstic ha sortit a intentar imposar el seu joc, li ha estat impossible. L’entrada de Mireia García ha donat més agressivitat al conjunt reusenc i ha fet que la davantera Carme Cendra s’hagi desplaçat a l’extrem dret, des d’on ha estirat la pressió asfixiant que ha exercit la Fundació. Cendra ha completat el seu hat-trick amb un xut amb l’interior del peu que ha anat al fons de la xarxa per posar la maneta definitiva.
La impaciència pel xiulet final ha crescut a mesura que han anat passant els minuts. La Fundació ha intentat alentir el ritme mitjançant el control de la pilota alhora que el Nàstic ha acusat el desgast físic d’haver de pressionar durant gran part del partit. El triple xiulet ha marcat el final i, a partir d’aquí, ha arribat la festa.
Després de canviar la samarreta del partit per la de campiones, plantilla i equip tècnic s’han fos en una abraçada coral en què de segur que hauran rememorat els moments més especials d’aquest viatge. Per descomptat, no han faltat les fotografies de família i amb les autoritats presents aquest matí a la llotja de l’Estadi.
“Molt content, molt feliç i ja desfogat”. Així s’ha mostrat Marc Mestres després d’assolir l’objectiu de la temporada en un partit especial: “Sabíem de la importància de guanyar i que fos contra el Nàstic, però l’hem afrontada com cada setmana i també hem intentat centrar-nos per gestionar aquesta pressió”. A més, Mestres ha afirmat que aquest és un projecte de present i de futur: “Busquem que això creixi i que totes les jugadores que vagin pujant tinguin un equip de referència”.
Tot i el títol, el tècnic avisa: “La temporada encara no s’ha acabat”. I és que la Fundació jugarà el darrer partit de lliga el pròxim dissabte dia 7 de maig a dos quarts de 8 de la tarda contra La Plana, al Camp de Futbol Municipal de Santa Bàrbara.
El femení de la Fundació Futbol Base Reus serà equip de Primera Catalana. S’ha acabat el viatge, ple d’il·lusió, bons moments, bon ambient i bon futbol. S’ha acabat, però compte, que a partir de diumenge vinent, toca carregar piles perquè, la temporada que ve, més!
Les jugadores de Marc Mestres han posat el fil a l’agulla amb un domini aclaparador; han sortit al camp disposades a tenir el control del joc i de la pilota. Un control que ha estat especialment fructífer per la banda dreta de l’atac, amb Núria Martorell i Marina Ramos fent l’amplitud i donant profunditat. El Nàstic ha intentat fer un bloc alt i situar la línia defensiva al mig del camp, amb l’objectiu d’exercir una pressió alta, que s’ha vist frustrada per l’encertada sortida de pilota de la Fundació. Una sortida que ha comptat amb la lucidesa de Natàlia Álvarez i les precises combinacions interiors entre Paula Catalán i Carme Cendra, que han vingut a rebre al mig del camp per embastar les jugades.
La FFBR s’ha presentat al partit de la millor manera possible, amb un joc coral on tothom sabia què havia de fer, com ho havia de fer i quan ho havia de fer. Al minut 15, gairebé en la primera ocasió clara del partit, Irati Lazkano ha tret les teranyines de la porteria del Nàstic transformant un xut de falta des de la frontal de l’àrea per fer pujar el primer gol al lluminós, després d’una falta per mà de l’equip nastiquer. Tot i això, les de Pau Poblet han seguit intentant fer el seu joc, però totes les possibles opcions de perill han estat tallades per una FFBR que durant el partit -com gairebé durant tota la lliga- ha estat implacable.
L’equip reusenc aviat s’ha fet amo i senyor del partit. I el segon no ha trigat a arribar. Al minut 21, després d’una bona acció individual al vèrtex de l’àrea, Paula Catalán ha afusellat la portera rival. El Municipal de Reus ha embogit amb el 2-0 i ja s’han començat a sentir els primers “olés” des de la grada. Amb el pas dels minuts, a l’onada de joc de la Fundació s’han sumat els errors de l’equip tarragoní. El Nàstic ha començat a perdre els nervis i ha encadenat diverses pilotades des de la defensa.
El monòleg del conjunt de la capital del Baix Camp s’ha mantingut durant tota la primera meitat, i només cinc minuts després del 2-0, ha arribat el tercer. Irati Lazkano, jugant en posicions interiors, ha posat una passada en profunditat precisa per a Carme Cendra, que, amb un xut creuat, ha enviat l’esfèric al fons de la porteria grana.
Amb el tercer, el KO del Nàstic ja ha estat definitiu. La línia defensiva cada cop s’ha endarrerit més i l’agressivitat de les jugadores de la Fundació en cap moment s’ha vist disminuïda pel resultat. El conjunt de Marc Mestres ha ofert una exhibició de futbol, ha dominat totes les variants del joc i al Nàstic li ha costat defensar-les totes. I així, sense baixar cap marxa és com, al minut 38, ha arribat el segon de Carme Cendra per posar el 4-0, un d’aquells gols des de fora de l’àrea que tant agraden i que tan acostumats estan a veure els aficionats de la Fundació.
La segona meitat ha mantingut la tònica de la primera. Tot i que el Nàstic ha sortit a intentar imposar el seu joc, li ha estat impossible. L’entrada de Mireia García ha donat més agressivitat al conjunt reusenc i ha fet que la davantera Carme Cendra s’hagi desplaçat a l’extrem dret, des d’on ha estirat la pressió asfixiant que ha exercit la Fundació. Cendra ha completat el seu hat-trick amb un xut amb l’interior del peu que ha anat al fons de la xarxa per posar la maneta definitiva.
La impaciència pel xiulet final ha crescut a mesura que han anat passant els minuts. La Fundació ha intentat alentir el ritme mitjançant el control de la pilota alhora que el Nàstic ha acusat el desgast físic d’haver de pressionar durant gran part del partit. El triple xiulet ha marcat el final i, a partir d’aquí, ha arribat la festa.
Després de canviar la samarreta del partit per la de campiones, plantilla i equip tècnic s’han fos en una abraçada coral en què de segur que hauran rememorat els moments més especials d’aquest viatge. Per descomptat, no han faltat les fotografies de família i amb les autoritats presents aquest matí a la llotja de l’Estadi.
“Molt content, molt feliç i ja desfogat”. Així s’ha mostrat Marc Mestres després d’assolir l’objectiu de la temporada en un partit especial: “Sabíem de la importància de guanyar i que fos contra el Nàstic, però l’hem afrontada com cada setmana i també hem intentat centrar-nos per gestionar aquesta pressió”. A més, Mestres ha afirmat que aquest és un projecte de present i de futur: “Busquem que això creixi i que totes les jugadores que vagin pujant tinguin un equip de referència”.
Tot i el títol, el tècnic avisa: “La temporada encara no s’ha acabat”. I és que la Fundació jugarà el darrer partit de lliga el pròxim dissabte dia 7 de maig a dos quarts de 8 de la tarda contra La Plana, al Camp de Futbol Municipal de Santa Bàrbara.
El femení de la Fundació Futbol Base Reus serà equip de Primera Catalana. S’ha acabat el viatge, ple d’il·lusió, bons moments, bon ambient i bon futbol. S’ha acabat, però compte, que a partir de diumenge vinent, toca carregar piles perquè, la temporada que ve, més!
Etiquetes:
