Dimarts, 19 de Març de 2024

Un any d'agonia roig-i-negra (i 2)

Onolfo ha acabat d'enfonsar un CF Reus a la deriva

08 de Setembre de 2019, per Marc Busquets
  • Els jugadors del 'B', amb la pancarta 'No more lies' ('Prou mentides'), a l'Estadi

    Reusdigital.cat

Un cop acabada la primera volta del campionat de Lliga, i amb la incertesa sobre si es jugaria o no la segona, el futur CF Reus va semblar esclarir-se amb l'arribada del nord-americà Clifton Onolfo i el seu grup inversor. Era el 21 de gener. Tot i la proposta del jutge de disciplina social d'expulsar l'equip del Baix Camp del futbol professional per cinc anys, l'entrada de la nova propietat va canviar el fràgil ànim roig-i-negre. Analitzat ara, el seu primer comunicat és especialment dolorós. Van prometre, entre altres, la construcció d'un nou estadi, vinculat aquest a un complex d'oci amb botigues i restaurants. Aquest va ser el primer d'un cúmul de despropòsits que han conduït la SAE a la seva mort esportiva, almenys per a l'actual campanya. 

Onolfo i Onalfo

A l'espera de la seva primera compareixença davant dels mitjans locals, un peculiar acord entre l'anterior màxim accionista, Joan Oliver, i els futbolistes va fer saltar les alarmes. D'aquesta manera, l'exdirectiu en va pactar l'alliberament si no se saldaven els deutes pendents en un termini que va expirar abans que Onolfo en fos coneixedor. Com a mínim, així ho ha assegurat un cop i un altre el nord-americà. Una trobada entre els nous gestors i els esportistes no va servir per contenir la fuga d'aquests, mentre als despatxos es va iniciar una estratègia per presentar al·legacions al Consejo superior de deportes (CSD) per evitar l'èxode dels jugadors. Onolfo i el seu germà, Curt Onalfo, van garantir que tenien controlats fins a 14 joves per confeccionar un nou equip, si era necessari. 

Passats uns dies, Onolfo i els seus col·laboradors van escenificar l'entesa amb el consistori i el seu llavors regidor d'Esports, Jordi Cervera, a través d'un comunicat en què es va exposar que havien vist un partit del Reus Deportiu al Palau i que ja havien tastat el vermut. Més tard, la nova directiva es va desplaçar a Madrid per entrevistar-se amb els representants de La Liga i de la Federació espanyola (RFEF), tot recorrent al Tribunal administrativo del deporte (TAD), de passada, l'exclusió del club de la Segona A. Una nova concentració dels aficionats, amb marxa inclosa des de la plaça de Prim fins al Mercadal, va servir perquè Onolfo demanés el suport de La Liga i el seu president, Javier Tebas, "per salvar l'entitat". 

Denúncia dels treballadors

Amb tot, els treballadors (que havien acumulat diverses nòmines sense cobrar) es van plantar a començaments del mes de febrer i van denunciar la seva situació. Onolfo, per part seva, va manifestar els seus dubtes sobre la continuïtat del seu projecte un cop es fes pública la sanció al CF Reus. En una entrevista en exclusiva a Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio es va mostrar disposat a mantenir-se al capdavant de la SAE a la Segona B, si bé va argumentar que esperava "instruccions clares" de La Liga per abordar el deute dels futbolistes i els professionals de l'entitat. El cas és que l'endemà (9 de febrer), el nord-americà va assegurar que pagaria als jugadors del 'B', sense complir-ho. Almenys, en part. 

Finalment, també els nois del planter van denunciar el seu cas. Com en el cas del primer equip, setmanes enrere, la plantilla de filial es va plantar al mig del camp, sense moure's, abans d'enfrontar-se al Figueres. L'objectiu va ser el d'arribar a un acord amb Onolfo per estalviar-se el judici. El 7 de març es va saber que el propietari tan sols havia fet el pagament d'una nòmina a 12 jugadors del Reus B Cambrils, que van reaccionar tot emetent un comunicat amb el suport de la Asociación española de futbolistas (AFE) per anunciar les corresponents mesures legals. A tot això, la SAE va presentar la petició de concurs voluntari de creditors tot declarant un deute de 7,8 milions

Onolfo desapareix; entra López

Onolfo va desaparèixer (més endavant va raonar que va tornar als Estats Units per trobar-hi inversors) en un moment en què el degoteig d'informacions al voltant del CF Reus eren cada cop més negatives. L'etern rival, el Nàstic, va anunciar la contractació del tàndem format per Xavi Bartolo i Sergi Parés; i el TAD, al seu torn, va ratificar l'exclusió del club del futbol professional per tres campanyes. L'empenta local, però, i d'acord amb l'administrador concursal, David López, va fer possible la Fundació futbol base Reus (FBBR), nascuda amb l'objectiu de preservar el futbol roig-i-negre en les seves categories inferiors. 

Per part seva, el CF Reus B Cambrils es va guanyar la permanència a la gespa, si bé la pèssima gestió als despatxos ha condemnat el futur del filial. El nord-americà es va dedicar a enviar comunicats des de diverses adreces de correu, en què va exposar els seus plans per al club. Des d'un conveni amb el Toronto canadenc (del qual no se n'ha sabut gaire cosa), a un projecte esportiu liderat per Ramon Maria Calderé. Amb l'estiu, López va seguir fent passos per mirar de garantir la viabilitat de la SAE. Va inscriure el primer equip a la Segona B i al filial a Tercera, tot considerant el concurs "legal i viable"

El vodevil

Tot plegat va fer que l'entorn roig-i-negre recuperés una ínfima part de l'ànim perdut al llarg dels últims mesos. No obstant això, els aficionats encara han hagut de suportar uns quants cops més. El 17 de juliol, la RFEF va excloure el CF Reus de la Segona B perquè no s'havien subscrit els avals corresponents per jugar-hi. Altre cop pel que fa als despatxos, l'1 d'agost es va saber que s'havia resolt l'ERE dels treballadors, amb indemintzacions de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Entre aquests, per cert, hi figurava el jugador Raphael Guzzo. El club es va quedar sense cap jugador. 

El més surrealista, però, va tenir lloc l'endemà. Onolfo va tornar, i ho va fer amb una roda de premsa al bar de l'Estadi en què va anunciar denúncies contra tot i tothom. Va repetir que tenia prou futbolistes precontractats com per formar dues plantilles, i va presentar de passada el seu equip legal. En aquest hi figurava David Peña, que en paraules del nord-americà havia de servir per "interpretar" el dret de l'estat espanyol davant la mirada "anglosaxona" de la propietat. A banda, i com a cop d'efecte, va anunciar el pagament dels 30.000 euros exigits per la Federació catalana (FCF) per cobrir les despeses de Tercera. Cal recordar que tot moviment de l'empresari necessitava el vistiplau de l'administrador. 

Amb la voluntat de començar a preparar la temporada, Onolfo i el seu sèquit van assaltar l'Estadi en dues ocasions per entrenar-hi. Van carregar contra l'Ajuntament, però aquest es va limitar a subratllar que el representant legal de la SAE és López, i que tan sols tractarien amb aquest. El grup va acabar entrenant a La Floresta, i uns dies després va disputar un amistós contra la Canonja. Peña es va erigir en l'inesperat portaveu d'Onolfo, tot carregant contra l'administrador perquè "era de vacances" mentre el futur del CF Reus penjava d'un fil. Els estaments federatius, per part seva, van reiterar que per poder competir calia pagar el deute de 2,2 milions (entre l'acumulat dels futbolistes del primer equip i el 'B'). Un cop pagat, es podrien tramitar les altes dels nous jugadors. 

Les últimes hores

Les últimes negociacions, amb tot, van fer possible que per poder jugar a Tercera s'hagués d'assumir tan sols el sou dels exjugadors del planter. El que ha anat passant posteriorment es va difícil de resumir. La situació ha esdevingut delirant, amb Peña i Onolfo barallant-se a Twitter mentre el cronòmetre corria en contra dels interessos roig-i-negres. L'advocat va assegurar tenir fil directe amb un inversor que podria fer-se càrrec de la situació, si bé des de l'entorn del nord-americà sempre es va qüestionar la seva existència. Segons el lletrat, a més, el propietari exigia una sèrie de condicions que no feien sinó entorpir una sortida viable per a totes les parts. 

I així, amb la Lliga començada (el club va ser sancionat per no presentar-se a Castelldefels en la primera jornada) i diverses reunions entre Onolfo, Peña, el jutge i l'administrador, el deute no es va pagar en els terminis previstos i l'afició va viure, el passat diumenge, una jornada vergonyosa. El Vilafranca va arribar a l'Estadi i se'l va trobar tancat. Els àrbitres van redactar l'acta al bar. Força estona després, finalment, el propietari de l'entitat va fer acte de presència per exposar la seva visió de la història.

El club s'exposa ara a l'exclusió de la categoria i, en conseqüència, a la mort de la parcel·la esportiva. Almenys, aquesta temporada. Trist final per a un històric del futbol del nostre país, destruït per la pèssima gestió d'uns i altres. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics