SERFI 28 de Març de 2012
no
Montserrat, tu creus que fas la vaga per tu, "dons no es pels sindicats" reflecciona i o veuras mes bé.
No m'agrada la reforma laboral, però no aniré a la vaga general. No justificaré els sindicats de CCOO i UGT. Els líders sindicals fan ‘demagògia d'obrer’ mentre viuen com a burgesos amb més de 1.000 milions d'euros anuals de subvenció que reben de l'Estat espanyol. És necessària l'eliminació del 100% de les subvencions.
Entre CCOO, UGT, COE i partits polítics, les subvencions d'ingressos de diners públics d'aquests tres grups es calcula en més de 3.000 milions d'euros a l'any. Ja n'hi ha prou de subvencions amb fons públics, que visquin de les quotes dels seus afiliats com el sindicat de la CNT-AIT. En els seus cent anys d'història d’aquest sindicat, sempre s'ha negat a rebre subvencions i sempre ha viscut de les quotes dels seus afiliats.
La recent reforma laboral no té precedents i és la més agressiva que s'ha fet contra els treballadors. Una reforma que abarateix més l'acomiadament i que no crea ocupació. L'ocupació es crearà quan es produeixi, si és que té lloc, la incerta recuperació, possibilitat que s'allunya a causa de les mesures preses.
En el cas d'aconseguir la recuperació, la desocupació seguirà sent massa elevada durant un període llarg de temps. Però l'ocupació que es creï serà en condicions laborals i salarials més baixes que els que d’abans de la crisi, fet que suposarà dificultats per recuperar el consum i afectarà el benestar de grans capes de la població espanyola.
L'economia espanyola pateix una taxa d'atur del 22% sobre la població activa, prop de 6 milions d'aturats. Una xifra realment escandalosa, que ho és encara més si tenim en compte l'atur juvenil, el més nombrós amb molta diferència de la Unió Europea. Una xifra d’atur elevada per l'estructura productiva i sobretot per la caiguda tan considerable que ha patit el sector de la construcció.
D'una banda, ja ha quedat clar que la crisi no només té pagans, sinó grans i privilegiats beneficiaris. Aquesta és una crisi enfortida i consentida per la banca i bancs centrals, que han estat uns dels principals factors responsables de la crisi hipotecària i financera que estem vivint. Podem dir que els bancs centrals són responsables de la crisi almenys per tres raons fonamentals: perquè els correspon les tasques de vigilar i controlar la situació del negoci bancari, d’advertir del risc i de prevenir les seves conseqüències. I tenen mitjans i poder suficient per dur-ho a terme, si volen, és clar.
(Josep Machado és president de l'Associació Coordinadora Ciutadana i d’Entitats en Defensa del Territori).
