He vist l’atac a reusdigital.cat. Si s’hagués produït un parell de dies després (el 28) hauria estat una innocentada de mal gust, però un dia festiu és un atac amb traïdoria, i no de hackers que busquen un divertiment o advertiment (cosa de difícil justificació en el cas d’aquest diari digital).
Senzillament és una mostra de feixisme a la xarxa. Voler callar per la força un mitjà, en un sistema democràtic, no té altre nom. Des de la legalitat vigent, és un robatori en tota regla de la matèria primera, la informació, i l’intent de descrèdit a l’empresa, i això deu estar tipificat penalment.
Bé es podria dir allò quixotesc (no em ve al cap ara mateix l’expressió catalana equivalent) de “ladran, luego cabalgamos”. Certament reusdigital.cat ha esdevingut un referent de professionalitat periodística a les comarques meridionals de Catalunya, i així ho han certificat els instruments independents de control de mitjans.
L’ofici de tot l’equip de redacció ho ha aconseguit, dia a dia, amb molts esforços segurament i més il.lusió que recursos (com sol passar, més en la premsa de proximitat).
Valguin aquestes paraules com suport a la redacció i encoratjament a tot: a l’empresa i els periodistes; però també als companys de professió a manifestar-se respecte a aquest fet inèdit, i els lectors – usuaris,... també la societat en conjunt a manifestar-se a favor de la llibertat d’expressió i fent costat al projecte reusdigital.cat.
(Tomàs Carot és periodista).
