Juntament amb l'eliminació dels dos equips de Manchester, el City i l'United, una de les grans sorpreses de la lligueta de setzens de final de la Champions League, ha estat la classificació de l'Apoel de Nicòsia xipriota com a campió del grup G, per davant d'equips de la mida del Porto, el Shaktar Donetsk o el Zenit de Sant Petersburg.
L'Apoel de Nicòsia, tot i ser una de les revelacions de la Champions d'enguany, és un equip modest del futbol europeu i un perfecte desconegut per a la majoria de futbolers catalans i de la resta del continent.
Potser algun lector recordi que el seu porter suplent, Urko Pardo, va jugar a filial blaugrana la temporada passada o que el campió xipriota s'ha enfrontat en competició europea a diversos equips de la lliga espanyola, com per exemple amb el Deportivo de la Corunya, el 'super depor' de Bebeto i Mauro Silva, a la Recopa de la temporada 1994-95 o amb el R.C.D. Espanyol, entrenat llavors per Pepe Carcelén, en una eliminatòria sense gaire història corresponent a la copa UEFA de la temporada 1996.97. Certament, l'Apoel no té ni de bon tros una important projecció internacional, però és un equip molt popular a Xipre.
Els partits amb el seu rival ciutadà, l'Omonia, es viuen amb una passió semblant a la dels nostres Barça-Madrid. I és el club que vol representar els grecs de la seva ciutat, Nicòsia, la capital xipriota. Per tant, la seva història i encara avui els seus aficionats estan íntimament relacionats amb les idees panhel·lèniques i el conflicte nacionalista entre grecs i turcs en aquesta bonica illa del Mediterrani Oriental, important en el passat tant pels seus jaciments de coure com per la seva important situació estratègica en el control de les principals rutes comercials que unien Europa amb l'Orient Mitjà.
L'Apoel va ser fundat l'any 1926 per uns quaranta joves entusiastes que volien crear un club esportiu que representés a tots els grecs de Nicòsia en una ciutat on el sentiment panhel.lènic guanyava adeptes dia rere dia. Aquests ideals havien arribat a l'illa un segle abans, durant el llarg període de dominació otomana (1569-1878), a l'escalf de la Guerra de Independència Grega (1821-1830). De fet, l'any 1821 les autoritats otomanes van executar als principals representants i notables de la comunitat grec xipriota, com l' Arquebisbe Kyprianos, acusats de conspirar amb els rebels grecs. Però durant el llarg període d'administració britànica de Xipre (1878- 1960) va ser quan aquestes idees van assolir una influència decisiva tot i les mesures democratitzadores, autònomes i aperturistes de les noves autoritats de Londres. Les protestes socials de 1931 i les demandes de autodeterminació i unió a Grècia de l'any 1947, influenciades per la unió de les illes del dodecanès a Grècia i la descolonització de Palestina i el subcontinent indi, són un bon exemple.
Durant aquest període, un Apoel triomfant, campió dels cinc primers títols oficials de campionat de Lliga de futbol (1935-40) i en expansió, amb la creació de noves seccions, com la de bàsquet, voleibol o tennis taula, no va ser aliè al clam popular i va donar el seu suport al clam popular de independència i unió a Grècia. Però la política va provocar conflictes. L'any 1948 Grècia estava immersa en una guerra civil entre monàrquics i comunistes. En aquest context la directiva de l'Apoel va enviar una carta a la federació Grega amateur d'Atletisme per a confirmar la participació dels seus atletes en el pròxim campionat panhel.lènic, on es manifestava els desitjos dels directius de que el conflicte hagués finalitzat. Aquesta referència va desagradar als directius més esquerrans del club, que van optar per escindir-se i fundar un nou club, l'Omonia de Nicòsia, que es convertiria en el gran rival ciutadà de l'Apoel.
Durant la Guerra de Independència xipriota (1955-1960), molts aficionats i esportistes de l'Apoel es van allistar a les files de l'EOKA (l'Exèrcit Nacional de Combatents Grecs de Xipre), a les ordres del general Grivas, per a combatre com al guerrillers contra l'exèrcit colonial britànic. Un dels combatents més coneguts va ser l'atleta Michalis Kariolis, detingut pels anglesos, condemnat a mort per l'assassinat d'un espia britànic i executat a la forca l'any 1956.
La consecució de la desitjada independència no va acabar amb les tensions comunitàries entre grecs i turcs a Xipre, al contrari, les va accentuar. Tant el govern turc com els representants turc xipriotes es van mostrar favorables a la divisió de l'illa i fins i tot van crear el Moviment de Resistència Turca (TMT segons les seves sigles en turc) que va utilitzar la violència terrorista contra els membres de l'EOKA i els civils grec i turc xipriotes contraris a la divisió durant i després de la Guerra de Independència. De fet, l'any 1963, el mateix any que l'Apoel aconseguia ser el primer equip xipriota en passar una ronda de competició europea, la primera eliminatòria de la copa UEFA, el govern turc i les autoritats turc xipriotes van amenaçar amb una divisió de l'illa i una invasió de l'exèrcit turc, que va arribar a bombardejar amb Napalm moltes poblacions grec xipriotes. Només la pressió de l'administració Kennedy i del govern soviètic a l'ONU van dissuadir els turcs dels seus plans invasors.
Però, onze anys més tard, al juliol del 1974, el govern turc si va envair l'illa, després de que la Junta Militar Grega, el govern dictatorial que havia acabat amb la monarquia a Grècia l'any 1967, va donar el seu suport a un cop d'estat a Xipre que va derrocar a Makarios III, partidari de preservar la independència de l'illa i per tant contrari a l''Enosis', i va dur al poder al polític i periodista Nikos Sampson, ultra nacionalista i partidari de la Unió a Grècia. Però, abans que el govern colpista pogués fer-la efectiva, durant els mesos de juliol i agost, l'exèrcit turc va ocupar un terç de l'illa (especialment la part nord) i va expulsar de les seves llars a uns 200.000 grecs xipriotes, que van ser acollits i assentats en territori xipriota. Tot i les rondes negociadores tant a la ONU com a la UE, a partir d'aquell moment i fins el dia d'avui, les autoritats turques han fet una política de 'damnatio memoria' del patrimoni històric i cultural grec dels territoris xipriotes ocupats, on han reassentat a més de 160.000 colons turcs portats de les regions més pobres i subdesenvolupades de Turquia. Sigui com sigui, en aquelles difícils circumstàncies l'Apoel de Nicòsia va continuar fidel als ideals nacionalistes tant per la seva participació en el campionat de Lliga grec de Futbol com en el campionat panhel.lènic per a evitar-ne la seva desaparició.
Als anys vuitanta, mentre l'ocupació militar turca es consolidava amb la creació de la República Turca del Nord de Xipre, un govern satèl·lit només reconegut per Ankara, el club dels grecs de Nicòsia aconseguia nous èxits amb dos campionats de lliga (1980-1986) i una copa de Xipre (1984). Però potser l'anècdota més destacable es va produir l'any 1986 quan el govern xipriota va prohibir a l'equip desplaçar-se a Turquia per a disputar una eliminatòria de la Copa d'Europa amb el Besiktas.
La UEFA va sancionar amb un any de suspensió al campió xipriota. Però ha estat a la darrera dècada, coincidint amb les negociacions per a reunificar l'illa amb vistes de la seva entrada a la UE, quan l'APoel ha viscut la seva època daurada, amb la conquesta de cinc campionats de lliga i dos copes de Xipre, arrodonida ara amb la seva brillant classificació per als vuitens de final de la Champions League. Esperem que l'Apoel continuï triomfant, que tingui nous èxits a la Champions, que ben aviat es resolgui el conflicte a Xipre i que Nicòsia deixi de ser la darrera capital europea separada per un mur, la línea verda, que separa els barris ocupats per l'exèrcit turc de la resta de la capital xipriota.
