En un recent viatge a Venezuela, per l'indubtable interès que mereix el país, vaig voler conèixer de prop l'opinió que en tenen, del seu president. No pretendré ni molt menys que amb la curta estança d'un mes voler fer una anàlisi exhaustiva de la situació política ni social de Venezuela, però sí mostrar les meves reflexions després de llargues converses mantingudes amb gent amb criteri i que em permetrien tenir-ne, si més no, una opinió pròpia.
Dificilment obtindrem respostes imparcials ja que que en aquest país en política només hi caben els dos extrems, els que n'estan a favor o totalment en contra. Llegint i contrastant la controvèrsia suscitada, he anat destriant les conclusions que aniré exposant.
A Venezuela, existeix una classe alta i una de mitjana, ambdues de raça blanca i una altra, la més nombrosa, la baixa, amb un nivell de vida i unes condicions bastant precàries. La diferència entre les dues primeres i l'última és molt gran. Amb l'arribada d'Hugo Chávez, les primeres s'han vist perjudicades en els privilegis i en l'economia i s'han declarat resoltament contràries al mandatari.
La primera i llarga conversa que vaig mantenir sobre el tema, va venir de la casualitat quan, per circumstàncies del transport, vam llogar un "por puesto", o sigui, un vehicle de cinc seients els quals es compren plaça a plaça i quan s'han venut tots surt cap al destí, en aquest cas des de Maracaibo a Mérida. En aquest vehicle una noia i la seva mare van comprar tres places per anar més còmodes. La noia llicenciada en dret i ciències polítiques era professora de dret a la Universitat de Los Andes situada a Mérida. La crítica que em feu d'Hugo Chávez va ser francament desfavorable. L'acusava de la mala situació del país per la nacionalització d'empreses fins aleshores rendibles i en l'actualitat deficitàries, d'una ajuda innecessària en recursos petrolers al govern cubà, de la inseguretat ciutadana, de l'acomiadament d'empleats petrolers en una vaga que es produí i la conseqüent baixada de rendiment d'aquests jaciments, de l'ajuda social als més desfavorits, etc etc.
Després de tota aquesta argumentació, semblava clar que el senyor Chávez no era el president ideal ni adequat però no em podia conformar solament amb aquesta autoritzada opinió, havia de trobar també la dels qui n'estaven a favor.
El president l'any 1999 guanyà les eleccions amb un 56,5% dels vots i les victòries s'han anat succeint en referèndums i noves eleccions, incrementant-se fins un 63% el 2006. Jo em preguntava que si aquest senyor "titllat" de populista hagués enganyat el país hauria obtingut després aquestes majories absolutes?
Això em motivà a buscar gent disposada a parlar-ne. De fet, quan preguntes, no saps mai del cantó que estan, però ben aviat vaig recollir-ne les opinions. La primera d'un naturòleg ben coneixedor dels rics i variats ecosistemes del país.
En la seva opinió, en arribar el senyor Chávez al poder, va apostar per les classes més desfavorides i ho va fer amb uns programes nomenats Barrio adentro i Misiones Bolivarianas, totes elles encaminades a millorar els projectes socials i assistencials. De Cuba van arribar prop de 25000 metges i molts professors. Es que a Venezuela no hi havia metges? Clar que n'hi havia, però qui podia pagar-se una carrera de medecina? Les classes de nivell més elevat, que un cop aconseguit el títol, preferien quedar-se a la capital o una ciutat còmoda per exercir la seva professió. Avui a qualsevol racó del país hi trobem un centre d'assistència.
L'ensenyament és ara obligatori i gratuït, qualsevol veneçolà sense recursos pot accedir a la Universitat.
Moltes ètnies "no existien" o, millor dit, no estaven censades. En aquest moment es troben oficines del cens properes a on resideixen i on s'estan censant donant-los un document identificatiu on s'indica la seva ètnia.
A la desembocadura de l'Orinoco tinguerem l'oportunitat de mantenir llargues converses amb un enginyer la missió del qual era instal.lar sanejaments hídrics en les comunitats indígenes. Aquestes pateixen alts índex d'enfermetats infeccioses per contaminació d'aigües del riu ja que utilitzen les mateixes tan per la cuina com per ús sanitari. Aquests especialistes son promocionats per programes governamentals.
S'han creat cooperatives on la gent amb escassetat de recursos pot comprar productes de primera necessitat a preus de cost o subvencionats.
Un dels principals problemes als que s'haurà d'enfrontar el govern és la inseguretat ciutadana, que segons la oposició creix de dia a dia. Nosaltres vam actuar sempre amb molta prudència és, sens dubte, un punt dèbil del Sr. Chávez, tot i que també és cert que l'oposició utilitza tots els arguments possibles per desacreditar-lo, una oposició que compta amb la majoría dels diaris i mitjans de comunicació per atacar-lo ferotgement. És ben curiós que a nosaltres només ens arriben les notícies emeses des dels canals que més el perjudiquen mediàticament.
Algunes mesures no han obtingut els efectes previstos ja que empreses nacionalitzades han baixat sensiblement la producció. Hi ha productes racionats, motiu pel qual el govern s'ha vist obligat a controlar els preus. Això podem comprovar-ho per estar rotulats en els envasos.
Abans de l'arribada al poder de l'actual president, l'índex de pobresa del país es xifrava en un 20%, avui, i això ho confirmava recentment la mediàtica monja Teresa Forcades, està en un 7%.
Moltes de les millores exposades les hem pogut comprovar en el decurs del viatge. Aquest any hi haurà novament eleccions a Venezuela, l'oposició s'ha unit en un bloc comú contra Chávez. Qui guanyarà? Jo en tinc una opinió, espero que vostès se'n facin la seva.
