Fou Plató (428-347 aC) qui a la seva obra La República va posar els fonaments teòrics pel desenvolupament de la teoria del bé comú. En aquesta obra Plató defenia que el bé comú, com a finalitat de l'Estat, transcendia els béns particulars en tant que la felicitat global havia de ser superior a la felicitat dels individus. Aristòtil (384-322 aC), a Política, completà el plantejament platònic sobre el bé comú desenvolupant la forma amb la que havien de participar els membres de les polis, de manera que la societat organitzada en Estat havia de proporcionar tot allò que cada un dels seus membres necessités per al seu benestar i felicitat com a ciutadans. Així, el bé del tot no era tal sinó repercutia en la felicitat de cada un.
Òbviament el concepte de bé comú, talment com ha passat amb la pròpia societat i la seva forma d'organitzar-se en política, ha estat objecte d'interpretacions i matisada en funció del context històric, però és un bon exercici el recordar quin és l'origen dels conceptes i dels pensaments per analitzar allò que cal adaptar als nostres dies o per desestimar si, el rumb del pensament social així ho demana.
Rousseau (1712-1778), un dels grans valedors de la tradició republicana, a El contracte social, sostenia que l'estabilitat de la polis només es podia generar des de l'acceptació del contracte polític i social per una gran part de la ciutadania, acceptació que només podia donar-se si el principi rector de l'acció política era el bé comú, i on el principi d'autoritat es fonamentés i complementés amb l'acceptació del contracte i en la participació de tots en l'acció de govern i en els beneficis que d'aquesta acció se'n derivava.
Als republicans de soca-rel, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat són els que considerem necessaris per a la cohesió i l'estabilitat de la comunitat política, ja sigui aquesta un petit poble, una gran ciutat o un nou país en construcció com el nostre.
Sovint aquests conceptes poden semblar caducs o no aplicables a la nostra societat. Res més lluny de la realitat. Com a Vicepresident Mundial de la Jove Cambra Internacional vaig poder conèixer la realitat econòmica de moltes empreses i ciutats d'arreu del món. Allò après a la universitat on l'obtenció del millor balanç financer possible és la finalitat màxima de tota empresa, està donant pas al nou paradigma de l'Economia del Bé Comú, que assenta les seves bases en la sostenibilitat, la solidaritat, la democràcia i la participació, a més de generar beneficis a la comunitat i respectar els valors humans, essent les empreses, les institucions o les administracions públiques el seu àmbit d'actuació.
Tot i haver transcorregut més de dos mil anys, hi ha problemes que continuen ben presents entre nosaltres. I ho són perquè les desigualtats entre els membres d'una comunitat sempre hi han estat i sempre hi seran, mal que ens pesi. Seria demagògic dir que la plena aplicació dels valors republicans en el dia a dia del govern posaria fi a aquestes desigualtats. Demagògic i irresponsable. Però el que sí que és cert, és que amb la seva aplicació les desigualtats s'escurçarien. Perquè la defensa dels drets de les persones entesos aquests drets en el sentit més ampli del concepte, no s'ha d'entendre com la defensa del dret individual per damunt del bé comú, ans al contrari, n'és la primera conseqüència la consciencia de justícia social i de solidaritat entre les persones i els col·lectius.
Esquerra Republicana de Catalunya és molt més que el partit polític que ara està en boca de tothom per ser l'únic que des de fa dècades té com a un dels seus primers objectius la independència de Catalunya. ERC som un partit que fem política d'esquerres, essent un dels nostres elements claus la defensa dels drets de la persona i la denúncia de tot allò que atempti contra aquests drets. ERC som un partit amb arrelats valors republicans que sabem que encara hi ha amplis sectors de la societat que veuen conculcats els seus drets individuals per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, cultura, ètnia o per qualsevol altre motiu.
Respostes i solucions als reptes que tenim plantejats com a país, com ciutat i com a societat les tenim a ERC. I les tenim per Reus perquè tant la gent que m'acompanya en aquest projecte com jo som gent jove, gent preparada, gent amb il·lusió i gent amb vocació de servei al bé comú, perquè som treballadors i no necessitem de la política per viure, que ens sentim plenament preparats i perquè, per sobre de tot, som republicans!
Àlfred Pitarch és el candidat a l'alcaldia d'ERC per a les properes eleccions municipals.
