Diumenge, 01 de Setembre de 2024

Jo, republicà!

01 de Setembre de 2014, per Àlfred Pitarch

Fou Plató (428-347 aC) qui a la seva obra La República va posar els fonaments teòrics pel desenvolupament de la teoria del bé comú. En aquesta obra Plató defenia que el bé comú, com a finalitat de l'Estat, transcendia els béns particulars en tant que la felicitat global havia de ser superior a la felicitat dels individus. Aristòtil (384-322 aC), a Política, completà el plantejament platònic sobre el bé comú desenvolupant la forma amb la que havien de participar els membres de les polis, de manera que la societat organitzada en Estat havia de proporcionar tot allò que cada un dels seus membres necessités per al seu benestar i felicitat com a ciutadans. Així, el bé del tot no era tal sinó repercutia en la felicitat de cada un.

Òbviament el concepte de bé comú, talment com ha passat amb la pròpia societat i la seva forma d'organitzar-se en política, ha estat objecte d'interpretacions i matisada en funció del context històric, però és un bon exercici el recordar quin és l'origen dels conceptes i dels pensaments per analitzar allò que cal adaptar als nostres dies o per desestimar si, el rumb del pensament social així ho demana.

Rousseau (1712-1778), un dels grans valedors de la tradició republicana, a El contracte social, sostenia que l'estabilitat de la polis només es podia generar des de l'acceptació del contracte polític i social per una gran part de la ciutadania, acceptació que només podia donar-se si el principi rector de l'acció política era el bé comú, i on el principi d'autoritat es fonamentés i complementés amb l'acceptació del contracte i en la participació de tots en l'acció de govern i en els beneficis que d'aquesta acció se'n derivava.

Als republicans de soca-rel, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat són els que considerem necessaris per a la cohesió i l'estabilitat de la comunitat política, ja sigui aquesta un petit poble, una gran ciutat o un nou país en construcció com el nostre.  

Sovint aquests conceptes poden semblar caducs o no aplicables a la nostra societat. Res més lluny de la realitat. Com a Vicepresident Mundial de la Jove Cambra Internacional vaig poder conèixer la realitat econòmica de moltes empreses i ciutats d'arreu del món. Allò après a la universitat on l'obtenció del millor balanç financer possible és la finalitat màxima de tota empresa, està donant pas al nou paradigma de l'Economia del Bé Comú, que assenta les seves bases en la sostenibilitat, la solidaritat, la democràcia i la participació, a més de generar beneficis a la comunitat i respectar els valors humans, essent les empreses, les institucions o les administracions públiques el seu àmbit d'actuació.

Tot i haver transcorregut més de dos mil anys, hi ha problemes que continuen ben presents entre nosaltres. I ho són perquè les desigualtats entre els membres d'una comunitat sempre hi han estat i sempre hi seran, mal que ens pesi. Seria demagògic dir que la plena aplicació dels valors republicans en el dia a dia del govern posaria fi a aquestes desigualtats. Demagògic i irresponsable. Però el que sí que és cert, és que amb la seva aplicació les desigualtats s'escurçarien. Perquè la defensa dels drets de les persones entesos aquests drets en el sentit més ampli del concepte, no s'ha d'entendre com la defensa del dret individual per damunt del bé comú, ans al contrari, n'és la primera conseqüència la consciencia de justícia social i de solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Esquerra Republicana de Catalunya és molt més que el partit polític que ara està en boca de tothom per ser l'únic que des de fa dècades té com a un dels seus primers objectius la independència de Catalunya. ERC som un partit que fem política d'esquerres, essent un dels nostres elements claus la defensa dels drets de la persona i la denúncia de tot allò que atempti contra aquests drets. ERC som un partit amb arrelats valors republicans que sabem que encara hi ha amplis sectors de la societat que veuen conculcats els seus drets individuals per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, cultura, ètnia o per qualsevol altre motiu.

Respostes i solucions als reptes que tenim plantejats com a país, com ciutat i com a societat les tenim a ERC. I les tenim per Reus perquè tant la gent que m'acompanya en aquest projecte com jo som gent jove, gent preparada, gent amb il·lusió i gent amb vocació de servei al bé comú, perquè som treballadors i no necessitem de la política per viure, que ens sentim plenament preparats i perquè, per sobre de tot, som republicans!

Àlfred Pitarch és el candidat a l'alcaldia d'ERC per a les properes eleccions municipals.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Mª Mercè  09 de Setembre de 2014

Olé

Tots els que publiquen la seva opinió, ara que estem que ens surt el independestisme per les orelles , la diada el soberanisme i el 9N...i bla, bla, bla, ..
us recomano llegir acuradament el comentari del renato Carusone.-
Però que ens voleu vendre ?
que vivim aquí, que seguim les noticies ,que estem al "lloro " , ui, que no us interessa, ups ! perdoneu. No, no vivim, en aquest mon "imaginari " en que voleu que estem.-
Catalunya no es garantia , Catalunya està dalt el carro de la corrupció, i no beurem a galet.-

Renato Carusone  01 de Setembre de 2014

¡¡¡La casta republicana, independentista...igualita!!!

La casta independentista / nacionalista catalana es igual de corrupta que el resto de España. Para no entrar en mas detalles citaremos el Palau de la Música; las ITV; Diputaciones; Ayuntamientos; etc.

¿Cuantos miles de millones de euros se han gastado en fomentar el independentismo estas cadenas... masistas para servir al dios independentismo, incluido las asociaciones nacionalistas-independentistas?

No ven (o no quieren saber) las onerosas subvenciones públicas de las organizaciones que movilizan a la población en pos de la independencia, o la desmedida cobertura mediática de las representantes de la ANC y de Òmnium; Carme Forcadell ha sido entrevistada en TV3, 12 veces solo durante el 2013, y Muriel Casals 17…(y aquí no cuento ni declaraciones, tertulias, ni Cataluña Radio, RAC1, TV3, etc.), ¿esta es la supuesta neutralidad y espontaneidad del movimiento cívico independentista?…Lo mejor de todas estas subvenciones es que las pagamos todos los que vivimos en Cataluña y solo informan para los radicales, pero para promover puestos de trabajos y necesidades sociales no hay dinero.

Pues mire Sr. Mas, Sr Garcia Pitarch, Sr. político de turno, le pedimos que se dediquen a gestionar y sean responsables con el dinero público que tiene a su disposición. ¿Y con los parados en Cataluña qué hacemos?

La respuesta que nos dan: ¡No hay dinero...! O sea, que el dinero disponible es mucho más importante invertirlo para la independencia; no les importa el recorte a los: estudios, la sanidad, asuntos sociales, el paro, etc. ¡Pobres de nosotros...nos engañan como quieren y cuando quieren!

Viva la independencia de los insumisos a todo. ¡¡Por que yo seré el Dios salvador de todos los males, mis males...!!