Judit i Ester Asensio: ‘La competivitat entre germanes és inexistent’

A quina edat vàreu començar a practicar l’esport i què us va motivar?

Ester: Totes dues vam començar als tres anys perquè el gimnàs està al costat de casa i la nostra mare volia que féssim alguna activitat extraescolar.

Quin cinturó teniu ara?

Judit: Jo tinc cinturó negre primer dan i la meva germana té el negre primer pum.

Sempre heu estat al ‘Taekwondo Damián’?

J: Sí, sempre hem estat al mateix.

Quin és l’ambient a casa amb els tornejos i competicions?

J: Doncs el dia a dia es normal, amb la preparació al gimnàs, però els dijous i dimarts ens han de portar a Barcelona a entrenar amb la selecció.

Hi ha algun esportista més del Taekwondo que hi vagi al mundial?

E: Dos companyes més del Taekwondo venen també.

Judit, com recorda el passat mundial?

J: Recordo que va ser espectacular i una experiència única que vaig tindre l’oportunitat de viure. Encara que no vaig poder aconseguir una medalla, estic orgullosa d’haver-hi anat. Allò que vaig viure em va fer millorar la meva carrera com a esportista.

Quants combats va fer?

J: Havia de fer cinc per quedar primera, el primer el vaig guanyar amb bastant diferència però l’altre el vaig perdre amb una noia d’Egipte per un punt.

Quin es el combat que més recorda de la seva trajectòria com a esportista?

J: El combat que crec que sempre recordaré és el de la final d’Espanya  perquè em va donar lloc a poder anar al mundial. El recordo pel fet que va ser molt emocionant perquè hi van anar tots els meus companys i la meva família per animar-me i això em va donar forces per poder guanyar i arribar on volia estar, que era el mundial.

Alguna vegada ha pensat en abandonar?

J: Sincerament, encara no m’ho he plantejat perquè és com una rutina a la meva vida i la veritat és que no tinc intenció.

Quants anys té pensat dedicar-li a aquest esport?

J: Suposo que fins que pugui perquè l’esport m’encanta i intentaré practicar-ho el màxim de temps possible.

Quin es el premi que més emoció l’ha ocasionat?

J: Quan vaig anar al Europeu i em van donar una placa per quedar tercera.

Recorda el seu primer combat?

J: Fa molt de temps... recordo que no m’agradava gens lluitar. Al final, poc a poc, vaig anar fent més i més i vaig acabar amb aquesta passió que tinc.

Ha pogut combinar els estudis amb el taekwondo?

J: Al principi costa combinar, més ara que he començat el Batxillerat, però quan no estic en època d’exàmens si que em puc organitzar bé. Quan arriba aquesta època, moltes vegades no puc anar a entrenar per estudiar.

I vostè, Ester, què va pensar quan li van dir que aniria al Mundial?

E: En un principi no m’ho creia però poc a poc, amb el temps, ja m’he començat a fer una idea de la noticia.

Hi han nervis?

E: Ara mateix no molt, però suposo que en anar cap allà sí que en tindre, igual que li va passar a la meva germana.

En quina categoria participarà?

E: Cadet femení de menys de 47 quilograms.

Com s’estableixen les categories al taekwondo?

E: Està influït pel pes i per l’edat. El pes marca una mica ja que en cada campionat has d’estar per sota. En cas contrari no et deixen participar en aquesta categoria.

Va començar aquest esport per influencia de la seva germana o perquè li agradava?

E: El fet que la meva germana hi anés i veure que estava contenta amb l’esport va influir en que jo també el volgués practicar.

Recorda el seu primer combat?

E: El vaig guanyar i això em va motivar a seguir participant.

Amb qui hi anirà al mundial?

E: Doncs aniré amb la meva família i amb dos companyes del gimnàs.

Ja per acabar, hi ha competitivitat entre germanes?

J: No, tot el contrari. Sempre ens ajudem l’una a l’altre per entrenar. La competitivitat entre germanes és inexistent.