pepe 11 de Juliol de 2008
cnt-fai
VISCA LA FAI!!!
El desenvolupament de l'economia mundial, també l'espanyola, i conseqüentment la catalana, mostra que la manera de producció capitalista basada en el creixement pel creixement no persegueix la satisfacció de les necessitats socials i humanes, sinó exclusivament la recerca de la rendibilitat i el benefici de l'empresariat. Aquest creixement, sense finalitats socials, representa el tret característic i alhora més criminal i violent del neoliberalisme, el model que adopta el capitalisme actual: la precarització més absoluta del mercat laboral, la condemna a l'atur, a la pobresa i a la fam a milions de persones (fam en més de 40 països pel simple fet de l'especulació amb els aliments bàsics o l'energia).
En els països rics no existeixen límits polítics, ètics o socials ni per als governs ni per als organismes que han creat per a dirigir el món (FMI, FAO, BM, Comissió Europea, OMC, etc.). L'única llibertat que existeix és la llibertat del capital. Sobre la base d'aquesta llibertat provoquen les crisis econòmiques com, quan i on els interessa, emportant-se per davant les il·lusions, les energies o la vida de les persones.
En aquest contexte, hem de destacar que les crisis econòmiques no succeixen per l'atzar o sense motius, sinó que responen a criteris i estratègies calculades per a continuar amb l'especulació, l'explotació, l'expoli o l'esquilmació dels recursos naturals i de la classe treballadora.
A la CGT entenem que els treballadors i treballadores no som els responsables de la crisi econòmica, no compartim i menys assumim que la crisi econòmica actual l'haguem de pagar els de sempre: la classe treballadora i la ciutadania, resignant-nos "impàvids" a la gran mentida i gran estafa que suposa aquesta economia de mercat, ara globalitzada.
Passades les últimes eleccions generals, a l'estat espanyol la crisi apareix amb tota la seva cruesa, després d'un cicle econòmic basat fonamentalment en el creixement especulatiu del totxo i els serveis, una sobreexplotació de la mà d'obra, tant la d'aquí com la immigrant, un sistema de relacions laborals on els drets dels treballadors han estat anul·lats per la llibertat de circulació dels capitals sense traves ni límits, sense un estatut protector del treball i uns sistemes públics que, des de l'habitatge fins a la sanitat, passant per l'educació, l'energia i el transport, han estat lliurats al "lliure mercat i la lliure competència".
Les dades espanyoles (i per tant, també les catalanes) de la crisi representen els pitjors indicadors socials de tota la Unió Europea:
- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars (llar = 2,1 persones).
- Les diferències entre la població més rica i la més pobra s'incrementen de forma alarmant. Les llars amb uns ingressos superiors als 35.000 euros anuals han augmentat el seu pes fins a 16,9% mentre que aquelles llars amb menys de 14.000 euros representen el 34,7% .
- La població espanyola que és considerada com pobra se situa en el 20%, mentre a la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. Això s'aprecia molt bé en la falta d'equitat i justícia en el repartiment de la riquesa.
- Els baixos salaris i l'alta precarietat en l'ocupació expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%.
- L'índex d'atur no deixa de créixer, així com la inflacció, les hipoteques, l'energia, l'IPC…
Per als que defensem un sindicalisme alternatiu i combatiu, els responsables de la crisi són qui han d'assumir les seves responsabilitats i els costos. Concretament, l'empresariat, les multinacionals, el capital financer i els governs i institucions que legislen i donen "cobertura democràtica" a aquesta gran mentida i gran estafa social.
Defensem, per tant, la mobilització sindical per a impedir que noves reformes laborals, noves retallades en els salaris, en les pensions, en les prestacions socials o els serveis públics siguin qui paguin una vegada més el desastre que representa el model capitalista.
L'autèntica crisi és la crisi del model de mercat lliure, que impedeix una societat basada en la solidaritat entre les persones, la cooperació, la llibertat i la justícia social.
