-
Nova York
La saviesa popular en les regions més caloroses del món ja coneixia la importància de pintar les teulades de blanc i no de negre. Ara, un estudi científic ha mesurat la diferència en edificis de la ciutat de Nova York. Els resultats són aplicables a altres zones del món.
Les ciutats són particularment vulnerables a l'escalfament global perquè ja de per sí són més caluroses que les àrees rurals perifèriques. Les carreteres asfaltades, les teulades alquitranades, i altres superfícies artificials absorbeixen calor del sol, creant l'efecte urbà conegut com 'illa de calor', que pot fer elevar les temperatures diversos graus, en comparació amb les àrees rurals. Les teulades blanques reflecteixen part d'aquesta calor cap a l'espai, fent refrescar les temperatures urbanes.
A mesura que l'escalfament global creix, en àrees on la calor estiuenca era igual o menys problemàtica que el fred hivernal, comença a ser més important combatre la calor que el fred. Nova York pot ser una d'aquestes àrees.
El 22 de juliol de 2011, un dia que va marcar un récord de consum elèctric en aquesta ciutat durant el pic d'una onada de calor, les superfícies fosques d'algunes de les seves teulades van arribar a uns 77 graus centígrads. No obstant, en una coberta de material blanc es va medir la major diferència de temperatura respecte al valor anterior, uns 24 graus centígrads menys. El material blanc era la coberta de baix cost promoguda com part de la iniciativa impulsada per l'alcalde Michael Bloomberg de reduir en un 30% per l'any 2030 les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la ciutat.
Com a mitjana, durant l'estiu de 2011, aquest recobriment blanc pilot va reduir en 23 graus centígrads la temperatura màxima de la teulada, en comparació amb una teulada negra típica.
La instal·lació generalitzada de teulades blanques, com la que s'intenta aconseguir a Nova York a través del programa NYC CoolRoofs, podria reduir les temperatures urbanes d'una manera el suficient generalitzada com per aconseguir rebaixar de manera important el consum d'electricitat, i per tant, retallar també les emissions de gasos d'efecte hivernacle en aquelles centrals elèctriques que els emeten com subproducte inevitable de la seva activitat de generació d'electricitat, més elevada quan més gran és la demanda.
Així ho indiquen les medicions fetes en el marc d'estudi dut a terme per l'equip de Stuart Gaffin de la Universitat de Columbia a la ciutat de Nova York. A l'equip també han treballat especialistes de la NASA.
La calor dins dels edificis en ciutats com Nova York i moltes altres provoca, entre altres coses, pics en el consum elèctric i en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, una pitjor qualitat d'aire i un major risc de mort durant les onades de calor. En els últims anys, els responsables d'urbanisme en molts països del món han sondejat la idea de reduir aquest efecte convertint les teulades fosques en teulades 'vives' cobertes de plantes, o en teulades blanques, una opció molt més costosa.
Entre les opcions avaluades al nou estudi, hi van haver dos membranes sintètiques que requereixen una instal·lació professional, i un revestiment blanc aplicable per qualsevol com una pintura, que és l'opció promoguda per aquesta citada iniciativa.
Amb el canvi climàtic, és probable que en les pròximes dècades s'intensifiqui l'efecte d''illa de calor' a les ciutats, tal com adverteix Cynthia Rosenzweig, científica del Centre Goddard d'Estudis Espacials de la NASA a Nova York i coautora de la investigació.
(Aquest article rep la col·laboració de Repsol)
