A les benzineres, els drets i deures dels consumidors –com en altres ordres de la vida– no són gaire coneguts, i s’acostuma a seguir unes prohibicions destacades en enganxines, aquelles més importants: no fumi, apagui el cotxe, les llums, no parli per telèfon; que la tradició i el sentit comú han instal·lat en el coneixement general.
Però no sempre es coneixen els drets com a clients, ni les mesures de seguretat que s’han de tenir en compte a l’hora de posar gasolina. Repassem, a continuació, algunes obligacions i alternatives dels usuaris a les estacions de servei.
Segons les recomanacions de l’empresa Repsol, els passos per omplir un dipòsit de manera segura són els següents: s’ha d’apagar el motor, les llums i la ràdio. No es pot fumar i és obligat d’apagar el telèfon mòbil perquè hi ha risc d’incendi.
El cotxe ha d’estar tancat, per descarregar el cos humà d’una possible càrrega d’energia estàtica, mentre s’està posant benzina. Cap dels ocupants, per tant, pot sortir o entrar al cotxe perquè el cos humà pot generar aquesta energia estàtica en contacte amb la tapisseria, que pot provocar un incendi.
L'empresa aconsella no omplir del tot el dipòsit, perquè a causa dels canvis de temperatura, la benzina es pot expandir i pot acabar vessant el carburant. Si la gasolina acaba salpicant al terra, és obligat d'avisar a un dels treballadors de l’estació de servei perquè ho netegi.
Els vapors que emet l’abocament poden explosionar pel contacte amb l’energia estàtica o elèctrica. Per últim, s’ha de col·locar correctament la mànega del surtidor, revisar el tap del cotxe, i llavors, ja es pot sortir a velocitat moderada de la benzinera.
Dret a la informació
Quant als drets, els usuaris han de ser continuament informats dels serveis de l'estació, i des de la zona exterior ja s’han de visualitzar el preu de les varietats dels combustibles, els modes de pagament, els horaris d’apertura i tancament de l’estació, o els tipus de subministrament: autoservei o atenció al client. A l'interior, aquesta informació també ha de ser-hi.
Per altra banda, un client pot demanar una factura del suministre, i pot comprobar la medició del combustible que ha adquirit si no queda satisfet. La medició es fa, doncs, amb un recipient que ha de tenir l'empresa degudament calibrat, i el pot utilitzar tot el que ho demani.
Si la medició és part d’un full de reclamacions formal, i dóna la raó a l’empresa, aquesta queda automàticament resolta. En tot cas, el client pot invalidar el procés de medició si ho considera incorrecte. Si, pel contrari, la quantitat introduïda no s’ajusta a la que és marcada, i per tant té raó el client, aquest sortidor s’ha de tancar immediatament.
Consells per l’estalvi
Afegim, en aquest sentit, algunes recomanacions per estalviar en omplir el dipòsit. Per això, s’han de considerar prèviament algunes qüestions. Primer, que hi ha diferències de preu entre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol perquè varien els impostos entre elles.
Segon, que les autopistes i les ciutats són més cares que no les benzineres de cooperatives i de centres comercials o polígons indutrials. I tercer, que durant els festius, les operacions sortida i tornada de vacances els preus són més alts que hi ha menys cotxes en circulació.
Per fer una previsió geogràfica, el Ministeri d’Industria té un web on surten totes les benzineres de l’Estat, l’anomenat Geoportal, on es poden fer cerques prioritzant el preu més econòmic i la localització.
Per últim, es recomana omplir el dipòsit un dilluns, perquè és el dia en què les gasolineres informen a la Unió Europea dels preus, i els abaixen per semblar més competitius davant Europa, malgrat que després els tornen a apujar durant la resta de la setmana. És l’anomenat 'efecte dilluns', i segons l’OCU, pot suposar entre un 1% i 2% de cada dipòsit.
Aquest article rep la col·laboració de Repsol.
