Abans d'endinsar-nos en els darrers anys, tornem breument a fer un salt cap a principis dels 90. Després del cessament d'emissions d'Antena 3 de Radio a la delegació de Reus, l'any 1991, els estudis de l'avinguda de Sant Jordi els ocupà Radio 80 Serie Oro Costa Dorada, la 'radio musical bien hecha' d'Antena 3 de Radio. En el capítol anterior, apuntàvem dues qüestions que convé rectificar. Un dels locutors que van donar els seus primers passos en aquella ràdio, Xavier Reverté, explica que Radio 80 SO "va començar les emissions al 1992" i no pas al 1988 –ens basàvem en la freqüència que explicitava l'Informe sobre la ràdio-. En segon lloc, consideràvem la possibilitat que la programació d'aquesta estació de ràdio vingués íntegrament en cadena, però això no va ser així, tal i com explica Josep Baiges, qui formava part, amb vint-i-tres anys, d'aquella emissora, on va coincidir amb Ana Iaquinandi. "Hi feia sis hores de radiofórmula, que estava molt especialitzada en clàssics com Els Beatles o Roy Orbison, i no s'emetia publicitat perquè no encara no estava explotada comercialment. La gent es va pensar que R80 SO era una ràdio que apostava per no emetre anuncis, en contraposició a la radiofórmula de la SER", explica el locutor. L'aventura d'aquesta emissora va durar molt poc, com explica Reverté, ja que amb l'entrada del grup PRISA a Antena 3, es va produir la fusió de Radio Minuto i Radio 80 Serie Oro i aquesta es va passar a dir M-80 Radio, ara controlada per la seva nova propietària, la Cadena SER. Això implicà, a la pràctica, "el cessament d'emissions des dels estudis de l'avinguda de Sant Jordi i el trasllat d'M80 al carrer del Pintor de Tomàs Bergadà", diu Reverté. Des d'allà, la ràdio musical va emetre continguts locals molt poc temps, ja que la programació va passar a ser íntegrament en cadena.
Arran d'aquella absorció, Baiges va romandre al grup de la SER, tot i que va canviar la música per la paraula; era un més de la plantilla de Ràdio Reus, on va començar realitzant informatius. El locutor va tenir la seva oportunitat d'or al 1998. Amb la recuperació de les emissions locals de SER Tarragona, Iolanda Garcia, que llavors presentava el magazine Viure Reus, es va posar al capdavant del magazine Viure Tarragona. A Reus, Baiges va passar a ser el locutor d'aquest espai, que anava de 12.20 a 14 hores, i estava acompanyat per Enric Tricaz i Joan Ramon Mestre. El títol de l'espai, on hi col·laborava el desaparegut cuiner Quim Font, representava "la recuperació una manera de fer ràdio a la ciutat, molt propera a l'oient, oberta, i amb presència contínua al carrer. Era com tornar a fer la ràdio dels anys seixanta", explica Baiges. L'emissora estava dirigida llavors per un ex Ràdio Popular, Pere Montpeó, i progressivament, es van anar incorporant a la redacció Marga Mallol, Josep Maria Pena, Natàlia Borbonès, Joan Carrión, Josep Maria Arias, Núria Velasco i Gemma Torrents. Un dels becaris va ser Jordi Évole.
===Trenta anys de Ràdio Popular de Reus===
Al 1993, Ràdio Popular havia complert trenta anys, i estava dirigida per Àngel Gómez. Durant el desembre d'aquell any, es va fer un acte commemoratiu als estudis de la ràdio on hi van assistir nombroses personalitats, entre les quals, el conseller d'Ensenyament de la Generalitat de l'època, Joan Maria Pujals, i antics treballadors i col·laboradors de l'emissora. Al 1994, l'emissora va impulsar els premis Populars, on es convidava els oients a escollir els millors personatges i les entitats que més havien destacat durant aquells dotze mesos. Aquella primera edició, els Bombers de la Generalitat van ser els vencedors per "la seva difícil tasca en extinció dels nombrosos focs forestals que es van declarar l'estiu passat", segons explica la publicació gratuïta que editava l'emissora; 'Populars 94'. Jordi Finazzi (1996-1999) assumiria després la direcció de la ràdio. Aquest va ser reemplaçat per Pilar Llauradó París, qui va "donar una empenta a la ràdio" en paraules de Ferran Calabuig. El locutor explica que durant aquesta etapa es va impulsar comercialment més l'emissora, a la vegada que la projecció de la ràdio en esdeveniments locals, "perquè la Cadena COPE ja començava a fer un gir anticatalanista a nivell estatal, en una època on hi havia Antonio Herrero, Luis Herrero i Federico Jiménez Losantos", recorda el Ferran.
Quant a la programació, cal ressaltar que aquell 1994, l'històric programa La nostra dansa, de Francesc Salas, va complir trenta anys, segons explica una publicació gratuïta apareguda el febrer d'aquell mateix any i que edità l'emissora, Les coses d'aquí. Altres veus de Ràdio Popular van ser Maria Gertrudis Pellicer o Teresa Vernet. Entre 1998 i 2001, una de les veus més 'populars' de la COPE va ser l'actual primera tinent d'alcalde, Alícia Alegret, qui començà fent de periodista abans de fer el salt a la política. En una entrevista a la regidora firmada pel periodista Octavi Saumell, al Diari de Tarragona, el 8 de maig de 2010, s'explica que Alegret "cubrió la última etapa del alcalde Abelló y la primera de Lluís Miquel Pérez". I afirma que va començar "en la sección de deportes siguiendo al Nàstic y al Reus y, más adelante, pasó a cubrir la actualidad de la capital del Baix Camp".
===Setanta-cinc anys de Ràdio Reus===
"Era fonamental acabar amb un model de gestió endogàmic, amb una cultura desfasada". Així definia Josep Roquer la seva concepció de ràdio quan va accedir a la direcció de les emissores de la SER a la demarcació, entre les quals, Ràdio Reus. Era l'any 1999, un moment en què la ràdio era "molt competitiva, fonamentada amb la informació d'actualitat, d'opinió i l'entreteniment, tant amb l'esport com amb les ràdios musicals", en paraules de Roquer. RR va seguir, a principi de la nova dècada, l'aposta de proximitat. Es seguien fent programes marca de la casa com el Hora 14, i El Balcó. Aquest darrer espai, encara en antena, el va presentar, entre d'altres, la Ruth Troyano, qui el recorda com "una finestra oberta a l'actualitat del camp i l'Ebre, molt plural, amb moltes veus, connexions en directe i dinamisme, entrevistes en directe els dijous i elaboració de temes propis, molt interessant per tractar amb profunditat que permet la ràdio els termes del dia". Paral·lelament, la ràdio seguia acumulant anys. Coincidint amb el setantè aniversari, al 1995, es va publicar el llibre Història Gràfica de Reus: 1924-1975. I al 2002, en el setanta-cinquè aniversari, es van editar materials com llibre Histèries de la ràdio (Ràdio Reus: 2002), que fa un recull d'anècdotes de l'emissora i la Crònica Sentimental de Ràdio Reus, una crònica que s'havia emès per antena després es va enregistrar en dos CD. Es van fer actes com l'exposició "Tomb de Ràdio, 75 anys de Ràdio Reus", i la representació teatral radiofònica al Bravium teatre, amb tot el personal de Ràdio Reus. Pel què fa a les germanes de la SER, els continguts musicals fets des Reus seguien omplint Los 40 Principales; i Cadena Dial, que emetia programació pròpia sota la freqüència històrica Ràdio Salou. De la darrera etapa de musicals, destaquen noms com Helena Tarragó, Ivan Canovas o Quim Espinosa.
Ràdio Popular-COPE, la històrica emissora del raval de Sant Pere, ara al carrer de Llovera, complia quaranta anys al 2003. En aquell any, va accedir a la direcció Alfredo Gracia. La programació pròpia va experimentar "un retrocés important", com relata Calabuig. D'emetre bona part del dia programes locals, es va passar a dues hores diàries local (13 a 15), en les quals es feia un magazine i un informatiu, amb Eva Bru, Teresa Vernet i Sandra Takagi. Al vespre, segons explica Calabuig, qui deixaria per aquella època l'emissora, "també es feia una mica de producció pròpia". Després de Gracia, Josep Maria Peiró també va ser el responsable de la direcció. Pel què fa la seva emissora musical, Cadena 100, Jaume Angelats va ser, entre el 2003 i 2004, el coordinador i únic locutor en una època on es feien continguts des dels estudis de Reus i per a tota la demarcació. Angelats explica que omplia la radiofórmula amb les franges de 8 a 9, 11 a 14 hores, 15 a 17 hores i de 21 a 22 hores. L'emissora musical va destacar per organitzar nombrosos concerts a la ciutat.
===L'herència d'Antena 3 Radio: Onda Cero a l'avinguda de Sant Jordi...i a Redessa===
En el capítol anterior citàvem que, Antena 3 de Radio, des de l'avinguda de Sant Jordi, havia ocupat el 103.7 FM i el 96.2 FM. Hem de matisar i rectificar aquestes dades, ja que segons explica Xavier Reverté, la freqüència per la qual va començar a emetre A3 Cataluña Sur va ser el 95.3. I afegeix que quan "arran d'una concessió de la Generalitat, els estudis d'A3 es traslladen a Tarragona, de la mà d'Alfonso González, i llavors A3 sí que passa a emetre pel 96.2". Així doncs, la freqüència del 95.3, i els estudis d'A3 Radio, els van ocupar, des de 1992, i com hem vist a l'inici del capítol, la radiofórmula Radio 80 Serie Oro Costa Dorada. La tardor de 1993 -any en què la SER compra A3-, M80 Radio es va traslladar de l'avinguda de Sant Jordi al carrer de Pintor de Tomàs Bergadà. Els estudis de Sant Jordi es van tancar. I M-80 Radio amb la nova propietària, va canviar de freqüència.
Aquell 95.3, doncs, quedava lliure, propietat de la SER. Aquesta, però, va cedir la freqüència a Onda Cero Radio, fruit d'un acord. Per què? Perquè Onda Cero, emissora de l'ONCE (Uniprex, S.A), no tenia cap freqüència pròpia a la demarcació, ja que com hem vist, Onda Mediterráneo-Onda Cero/Onda Rambla-Cadena Onda Cero, que emetia pel 91.0, i amb estudis a Tarragona i al raval de Robuster, implicava que la presència contínua d'Onda Cero al dial depengués exclusivament de Luis del Olmo i la seva empresa Rías Sonoras, S.A. Aquesta cessió de la SER del 95.3 implicà, doncs, l'inici de les emissions íntegrament d'Onda Cero Radio, al 1993. Tota la programació que sonà al 95.3 provenia dels estudis centrals, fins que al 1996, OCR va obrir una delegació pròpia a Reus, utilitzant els mateixos estudis que havien ocupat A3 Radio-Radio 80 i M-80, a l'avinguda de Sant Jordi 26.
Què va passar amb la delegació d'Onda Mediterráneo-Onda Cero/Onda Rambla-Cadena Onda Cero del raval de Robuster? Com també vam explicar al capítol III, va tancar al 1996, i tot el que sonava pel 91.0, ara provenia dels estudis de Tarragona. El fet és que, aquell 1996, Onda Rambla, des del 91.0, emetia programació local, però seguia vinculada amb Onda Cero, amb qui hi connectava diàriament i emetia el Protagonistas. Expliquen els ex locutors d'Onda Cero, Jordi Benavent i Xavier Reverté, que Del Olmo, però, "va dir que a la freqüència del 95.3, Onda Cero Reus, no es podia emetre el seu programa, Protagonistas". Això va fer que la delegació d'Onda Cero Reus hagués d'omplir la franja de 8 a 13 hores. Immediatament, es va omplir el buit amb un magazine que es deia La ràdio al dia. El presentador era el propi Reverté, qui explica les dificultats per omplir aquelles sis hores de ràdio, "Estava sol, sense tècnic, i no tenia temps per preparar-ho, però vaig tenir la sort de tenir quaranta-tres col·laboradors setmanals i on parlàvem de temes molt variats". Els darrers mesos de l'espai, els va cobrir un locutor amb experiència a la Cadena 13 i a Ràdio Popular, Òscar Ramírez, que havia assumit, a partir del 1997, el càrrec de cap d'informatius i tenia en el seu equip a Anna Garcia, Isabel Martínez i Silvia Jiménez. El propi Ramírez conduïa els informatius de les 7.20 i 7.50 hores. Durant aquella etapa, el responsable de la delegació va ser Manuel Elipe, i el cap d'informatius, Javier Lunaro, qui hi romandria poc temps.
L'any 1998, l'ONCE (Uniprex S.A) va vendre les seves emissores, deslligant-se d'Onda Cero. Això va implicar l'adéu definitiu dels estudis de l'avinguda de Sant Jordi i per tant, de la programació local pròpia del 95.3 FM. Dos anys més tard però, Onda Cero, ara propietat de Telefónica, va decidir tornar a explotar la seva freqüència a Reus. La delegada era la Marga Muñoz, que explica que "els estudis eren molt petits i ocupàvem un despatx a Redessa". La programació local però, ja no era com l'etapa anterior, com apunta la Marga. "En teníem molt poca. Una hora de magazine al migdia, el Protagonistas Reus, i després un informatiu de mitja hora. Vam començar quatre persones. Jo com a delegada i redactora, una altra redactora, un comercial i un tècnic que només venia quan teníem programació local. Uns mesos després van haver de fer autocontrol". En aquella etapa, a la graella hi havia un espai de molt èxit, com recorda un dels locutors d'OCR, Jordi Benavent, i que també sonava per Onda Rambla; La Família Pera. Es tractava d'una radionovel·la humorística que s'emetia cada divendres, protagonitzada per una família que no sabia dir la lletra R, i la substituïa per la D (Família Peda). Qui posava les veus als personatges era l'Òscar Ramírez, qui explica que els Pera "tenien un taller de reparació de maquinetes d'afaitar. Hi havia els dos germans (Raul i Pere), un oncle que era coronel de la Guàrdia Civil, un mossèn, un nebot pijo i altres personatges. Un dia anaven a Port Aventura, un altre dia a la platja, un dia varem fer un exorcisme... La veu d'un dels personatges, el Pere Pera Pereira, a més, superava la ficció i era present en alguns dels programes de l'emissora. "Entrava a les tertúlies i feia trucades en directe per preguntar sobre temes delicats. Es trucava a la casa reial, al Congreso de los Diputados i altres llocs", diu Ramírez.
La darrera etapa d'Onda Cero a Reus es va acabar, literalment, "d'avui per demà". "El director m'ho deia un dijous al matí i el divendres després de l'informatiu ja tancàvem", explica la Marga Mallol. En total, va estar en funcionament aproximadament un any i mig. Amb el tancament a Redessa, Onda Cero va passar a instal·lar-se a la Rambla Nova de Tarragona. Així doncs, en l'actualitat, l'emissora emet des de Tarragona, tot i que la freqüència pertany a Reus. Cal esmentar que la societat Onda Rambla-Onda Cero es va trencar al 2004, i llavors, Onda Rambla, va dependre de l'estatal Punto Radio. La seu va estar oberta fins l'any passat a la Rambla Nova, primer, amb el nom de Onda Rambla-Punto Radio, i després, com a Punto Radio Tarragona.
===Els joves al capdavant dels micròfons: la ràdio del barri Immaculada===
"No salen en las listas de audiencia del Estudio General de Medios, su lucha está más abajo, a pie de calle, entre sus vecinos. En realidad, poco les importa cuanta gente les escuche. Se trata de divertirse, de emplear el tiempo para sacar adelante un proyecto común". Aquestes eren les primeres línies de la notícia apareguda el 21 de maig de 1995, al Diari de Tarragona. Va ser un dia després que el llavors alcalde, Josep Abelló, inaugurés una nova ràdio a la ciutat. Feia uns mesos, concretament el 15 de desembre de 1994, que una associació radiofònica al barri Immaculada de Reus, havia confiat els micròfons a un grup de joves estudiants d'entre 15 i 25 anys amb inquietuds radiofòniques. No ha d'estranyar, doncs, el nom escollit: Ràdio Jove. Continguts essencialment musicals eren la base de la programació, que s'impregnava de la filosofia del 'disco dedicado'."Ens va sorprendre l'èxit que vam aconseguir i vam replantejar el que llavors era una mena d'experiment", recorda el seu primer i encara actual director, José Antonio López Delicado, qui confessa que els primers equips de so eren seus, importats de Múrcia, la seva terra d'origen, on hi havia muntat una emissora. Poc a poc, aquella ràdio va anar incorporant altres continguts de temàtica social, tot i mantenir sempre la filosofia d'apostar per la música i atraure a cantants d'èxit. Un dels programes que més èxit va tenir va ser un de música rock cantada en català, que presentava un jove que llavors estudiava a l'institut, David Fernàndez, i per on hi van passar grups com Lax'n Busto... i "algun que altre personatge pintoresc, com en Josmar", recorda el propi locutor. Un dels programes que van tenir ressò va ser un sobre drogoaddicció, que presentava José Cotano. De la primera època encara segueixen en antena, A 45 RPM, amb música dels anys 60, 70 i 80, i Buenos días tenga usted, d'informació sobre Reus. La veu més recognoscible és la del Joan Maria Dalmau, conductor dels informatius que s'emeten de dilluns a divendres, a les 20 hores, i també dissabte i diumenge. A banda de la producció pròpia, l'emissora està associada a entitats socioculturals estatals amb qui intercanvia programes i informació diversa. Des dels seus principis, RJ s'ha mantingut al 107.5 de la FM. L'emissora es va batejar en els darrers anys com Radio Jove Reus i ha anat canviat d'emplaçament; primer, al carrer de la Unió 13, després, al passeig de l'Olivera 6, i fa un any, a la plaça de Celdoni Vilà i Torroja 15, a l'edifici de Mas Anglès.
===Castellvell del Camp, la ràdio municipal de Reus o Reus, la ràdio municipal de Castellvell===
Punt 6 Ràdio es consolidava, a mitjan anys 90, al dial radiofònic. Explica al seu bloc Jordi Pinyol que, "coincidint amb que quinzè aniversari, al 1997, la ràdio va organitzar les Primeres Jornades de Comunicació a Reus que s'iniciaven el novembre de l'any anterior i que van continuar fins el juny amb un seguit d'actes, xerrades, conferències i taules rodones mensuals". En aquell mateix any, segons recollia l'edició del 25-26 de desembre de 1997 de La Vanguardia, es va produir un "acuerdo de intercambio entre P6R y la emisora internacional Radio Habana Cuba, que permitirá que, a partir del 12 de enero, se emitan, para las comarcas de Tarragona, las informaciones de Cuba y de toda América Latina recogidas por los corresponsales de la radio cubana. A su vez, Punt 6 Rádio (..) proporcionará información cultural y juvenil de Cataluña para que Radio Habana Cuba pueda difundirla en sus emisiones para América, Africa y Europa (..). Pinyol també es fa ressò que a finals de l'any 1999, "la ràdio va desestimar la proposta que, un mes abans, havia fet el Grupo Godó mitjançant la qual P6R es comprometia a repetir el senyal de RAC 105 al Camp de Tarragona tots els dies feiners fins a les 10 de la nit. Tot i que la proposta del Grup Godó garantia l'augment de potència de Punt 6 Ràdio, l'estabilitat de la freqüència en un període de cinc anys i l'augment econòmic de l'emissora tant per inversions tècniques com laborals, després d'estudiar-ho a fons es va prendre la decisió de no acceptar aquesta proposta. L'acceptació hauria implicat l'anul·lació del 80 per cent dels programes de Punt 6 Ràdio i hauria afectat desfavorablement els nostres plantejaments pel que fa al personal i a la implantació de l'emissora".
La inestabilitat administrativa a la qual ja vam fer referència al capítol anterior, va continuar. Punt 6 Ràdio va negociar, l'any 2000, amb l'Ajuntament de Reus, la gestió de la freqüència municipal, un fet que va fracassar. Això va propiciar un canvi de plans, ja que el 28 d'abril del 2000, el Ple de l'Ajuntament de Castellvell del Camp aprovà per unanimitat la petició per part del consistori de la freqüència municipal. Aquest era el primer pas de l'acord entre Punt 6 Ràdio i el consistori del municipi del Baix Camp, que permetria a l'emissora del raval de Robuster fer ús d'aquesta freqüència així com dur a terme un nou projecte radiofònic. Coincidint amb aquest acord, es va canviar el nom de la ràdio; Punt 6 Camp. L'emissora va viure un canvi important, al 2007: Josep Cartanyà va assumir la direcció rellevant a Marià Arbonès - qui seria un dels impulsors d'aquest diari digital- i va recuperar, el setembre d'aquell any, el nom que havia utilitzat al període 1993-2000: Punt 6 Ràdio. Es va impulsar l'emissora i a final de la dècada del 2000 apareixien programes com De Bon Matí, amb Jordi Escoda, o Club Cultura, amb Maria Rosa Martí i Sílvia Sagalà. I en l'apartat esportiu; es van començar les retransmissions dels equips esportius a fora de casa: Jordi Garcia i Josep Gallofré es van posar al capdavant del Punts Fora Futbol (2005) i l'ex COPE i Ona Tarragona, Ferran Calabuig, al Punts Fora Hoquei (2008). Cal ressaltar que P6R va portar la corresponsalia a Reus de Ràdio 4 i al Baix Camp-Priorat de l'Agència Catalana de Notícies.
===La petita oficina d'Ona Catalana===
L'11 de setembre de 2000, el Grupo Zeta Radio, de l'editor d'El Periódico, juntament amb altres socis, com ara el periodista Josep Puigbó, van impulsar Ona Catalana, una emissora generalista en català. El 40% de continguts eren en desconnexió. Des del 97.1 FM, a la demarcació es va conèixer amb el nom d'Ona Tarragona. Un ex Ràdio Reus, Josep Maria Arias, va ser el primer delegat a la demarcació, i Xavier Abelló, cap d'informatius i programes. Es van obrir una delegació a Tarragona, mentre que a Reus "hi havia unes petites instal·lacions que es van llogar a la Plaça de les Oques, des d'on s'hi feien connexions via XDSI", recorda Arias. La intenció, diu el primer director, "és que a Reus es fessin uns estudis, però llavors, la cadena va optar perquè es fessin únicament a Tarragona, a la Plaça de Prim-Plaça de la Mitja Lluna". L'any 2006, Ona Tarragona va encetar les retransmissions d'hoquei dels equips que el Reus Deportiu d'hoquei jugava fora de casa, amb la narració de l'ex Ràdio Popular, Ferran Calabuig. Després d'Arias, els delegats van ser Núria Camps i Jaume Angelats, qui explica que entre els continguts que es feien per a la demarcació hi havia "un magazine de 12 a 14 hores i informatius al matí i al vespre". L'emissora musical del grup, Ona Música, va tenir assignada la freqüència del 97.7 FM, de Reus, tot i que era un repetidor de la programació de la cadena. Al ser comprada el grup Ona Catalana per la SER, l'emissora convencional i la musical, al 2005, encara es va mantenir la marca Ona Catalana, per passar a dir-se, després, únicament ONA FM, i emetent des del 97.1 actual. ONA FM, doncs, forma part del grup d'emissores de la Cadena SER, amb seu física a Tarragona.
===El mapa radiofònic a dia d'avui===
Reus, juliol de 2012. La ciutat ha viscut un tomb històric a les institucions. Quin és el mapa de la ràdio local a dia d'avui? A nivell d'estacions de ràdio, tenen seu física a Reus les emissores generalistes de caràcter comercial: Ràdio Reus-Cadena SER (antiga EAR-5 i EAJ 11, 1925) i altres dues de les cinc emissores de PRISA: Los 40 Principales Reus (Radio Reus FM, 1969) i la Cadena Dial (Ràdio Salou). D'altra banda, COPE Reus (Ràdio Popular, 1963), i la seva germana Cadena 100 Tarragona-Reus (Popular FM). Tanmateix, mantenen la seu les associatives Punt 6 Ràdio (Ràdio Music Club, 1982) i Ràdio Jove Reus (1995).
A nivell de programació local, pel que fa a les estacions de ràdio comercials, els continguts produïts perquè s'escoltin estrictament al 1.026 (RR) o el 1.143 (RP) de la OM, s'han reduït progressivament fins a desaparèixer. Ara, la ràdio local de les comercials s'entén com la generació de continguts indistintament des de Reus o Tarragona i per a ser emesos per tota la demarcació. Aquests tenen menys cabuda a la cadena, en favor d'una estratègia que prioritza el contingut autonòmic i estatal, encara que les emissores locals intervenen puntualment en els seus espais. Les emissores de la Cadena SER a la demarcació emeten, de 12.20 a 14 hores, el magazine Hora L, presentat per Jordi Cartañà. Aquest espai incorpora continguts esportius referents als equips de la ciutat, Els esports a l'Hora L, de la mà de Joan Alfons López (13.05 h.). I es realitza l'informatiu Hora 14 i El Balcó, amb Eva Hidalgo i Marc Càmara, entre d'altres. Pel què fa a les altres emissores del grup amb seu a Reus; Los 40 Principales i Cadena Dial, fa aproximadament cinc anys que van deixar d'emetre continguts per a la demarcació. La Cadena COPE i la Cadena 100 ja fa més d'un any no compta amb cap programa a la demarcació. Fins fa un any s'emetia, des dels estudis reusencs, la desconnexió per a la demarcació del programa Ara i aquí, batejat després com Així són els matins de COPE Tarragona.
Pel que fa les emissores associatives, omplen la graella amb programació pròpia, especialment Punt 6 Ràdio, amb una barreja de continguts informatius i musicals. La programació de P6R compta amb espais informatius, de la mà de David Fernàndez i Sílvia Sagalà, i magazines com el Ja hi som tots, de Marta Trill. A la temporada 2011-12, es va estrenar la reconversió del De bon Matí en La tertúlia de bon matí. Segueix en antena el veterà Cops i Flames, amb Jordi Cartanyà, Jordi Pinyol i Maria Mateu. Aquest espai, que també ha tingut entre les seves veus Laura Poblet, Montse Mallafrè, Iolanda Fernàndez, David Fernàndez i Marta Trill, va celebrar al 2009 els seus vint anys amb una marató radiofònica de 100 hores. Ràdio Jove Reus, com hem apuntat, es nodreix de programes propis i dels que ja s'emeten en altres emissores.
===Una reflexió sobre la nostra ràdio===
Molts dels entrevistats que han anant apareixent al llarg dels quatre capítols coincideixen en que, actualment "no es fa ràdio local". Aquest comentari, apunten les diverses veus, no va enfocat en reclamar una ràdio pròpia per a Reus, sinó que constaten que la informació estrictament de la ciutat cada cop té menys pes en les emissores generalistes comercials, perquè ara tot és "una mera sucursal". Aquests comentaris apunten, indissolublement, cap a Ràdio Reus, per tradició històrica, per romanticisme, perquè durant molts anys va ser 'la nostra', entesa com la única ràdio, i tot sigui dit, perquè duu Reus incorporat al seu nom, i es vincula com la ràdio de la ciutat. A mode d'exemple, en aquest mateix digital, l'article Ràdio Reus o Ser Madrid? que va escriure, al 2009, Txell Granados, va generar controvèrsia pel paper que juga la SER.
Josep Roquer, qui sota la seva etapa a la direcció de Ràdio Reus, va impulsar un canvi de concepció d'emissora "des de Reus i només per a Reus" pel de "la ràdio feta des de Reus, però amb una programació per a tota la demarcació", desmenteix que hi hagi hagut un descens de continguts locals i afirma que "això sempre ha estat una llegenda urbana – moltes vegades esbombat per aquells que sortien per la porta petita de la ràdio, perquè la programació era la mateixa que fèiem l'any 1987 (..). Si que és veritat, que varem apostar per més trams regionals, conseqüència directa de l'aposta que Catalunya Ràdio o RAC 1 han fet amb aquesta últims anys per la regionalització dels seus formats. Si volíem continuar liderant la ràdio calia adaptar-se a noves fórmules, però sense perdre mai la referència informativa local (..) Teníem clar que el futur de Ràdio Reus era liderar des de Reus tota la informació al Camp de Tarragona, així com ser el referent de l'informació a les comarques del Priorat, la Ribera i la Terra Alta, mitjançant Ràdio Móra d'Ebre. Aquest és el gran objectiu de Ràdio Reus, ser la emissora de referència des de Reus per tota la demarcació", explica Roquer. Mònica Cid, l'actual directora de les emissores SER a la demarcació, manté la línia apuntada per Roquer, entenent la ràdio com una peça de l'estratègia de demarcació, ja que "a un de Reus li interessa també el què passa a Tarragona". Cid apunta que aquets canvi ha estat positiu "perquè s'ha incrementat l'audiència en els darrers anys". A més, afirma que el que defineix la vida de l'emissora són els seus números, i els anunciants el què volen és el màxim impacte possible dels seus anuncis".
La concepció de Ràdio Reus dins d'una estratègia de ràdio camptarragonina, impulsada per Roquer i Cid, es contraposa amb l'opinió de l'ex radiofonista de Radio 80 Serie Oro i Ràdio Reus, Josep Baiges, que reconeix "el gran paper dels professionals de la casa actualment", però considera que RR ha deixat de ser la d'identificació amb la ciutat, altrament dit, aquella que "fa ciutat". Fent un símil amb el nom del seu històric programa, Baiges diu que "ha passat a ser la ràdio del Viure a Reus i no pas la del Viure Reus; ara ja no es fan continguts pensant en la implicació de la gent de la ciutat". En aquest sentit, Baiges creu que la visió apuntada per Roquer i Cid, no té en compte la idiosincràsia reusenca. "No es pot fer una ràdio intercomarcal perquè històricament no ha estat mai així. A Reus se l'ha de cuidar i la ciutat no entén la dedicació a Tarragona, quan ells mai han reconegut la dedicació de ràdio per part de Reus i tenen la imatge de Ràdio Tarragona i del Maginet". En aquest aspecte, Cid apel·la a la força històrica i la diversificació de la marca. "Es cuida a Reus quan es tracta de vendre l'emissora a la ciutat i hi seguim tenint presència. De la mateixa manera que no anem amb el nom Ràdio Reus sota al braç quan anem a Tarragona o quan anem a les Terres de l'Ebre. Cada lloc té la seva marca. A més, cal recordar que Ràdio Reus formava part històricament de les emissores meridionals, aportant continguts a la resta d'emissores del grup de la demarcació", diu l'actual directora.
Si la programació de la cadena fa que Ràdio Reus tingui poc espai per parlar estrictament de Reus, des d'una òptica històrica, cal constatar que existeix una emissora que omple en totes les seves franges, especialment als darrers anys, de continguts referents a la ciutat, Punt 6 Ràdio. A efectes pràctics, és i exerceix com la ràdio local entesa com la que es feia anys enrere. En l'any del seu trentè aniversari, l'eslògan de Punt 6 Ràdio és "la ràdio local" i aquesta emissora representa Reus a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Ara bé, en el cas de P6R, hi ha un handicap: un sentiment de pertinença difús. És la ràdio local de Reus? És la ràdio de la ciutat? La majoria de les veus que apareixen al reportatge diuen que sí, "perquè s'hi fan continguts", però discrepen sobre aquest apel·latiu quan es parla sobre la seva identificació i projecció pública. La sensació majoritària és que "li ha faltat i li manca empenta per ser una referència a la ciutat", "més mentalitat de comercialització" i assenyalen que "té una oportunitat única davant la dependència de la SER de Madrid". En aquest sentit, històrics com Enric Tricaz consideren que "P6R s'hauria d'haver fet més forta i apostar decididament per ser la ràdio de referència". Per contrastar aquesta visió, recollim les paraules de l'actual director, Josep Cartanyà, que explica que hi hagut sistemàticament una "falta d'implicació per part de l'Ajuntament, al qual mai li ha interessat tenir una ràdio municipal". Cartanyà afegeix que "el que notem, tant amb l'equip de govern anterior com amb el nou, és una indiferència cap al projecte, quan es tracta d'apostar per mitjans de la ciutat. Sincerament, amb el canvi de colors a l'ajuntament ens esperàvem una pressió dels partits cap a les informacions que diu de la ràdio, però es veu que, comunicativament, no interessa". En aquest sentit, l'ex Cadena 13, Ràdio Popular i Onda Cero, Òscar Ramírez, afirma que "cal que l'ajudin encara més a nivell econòmic i fins i tot infraestructural".
Arribats a aquest punt, i deixant de banda un esdevenir lligat al suport econòmic-logístic institucional o la línia estratègica que segueix la direcció de Punt 6 Ràdio, preguntem a les diverses veus si a la societat reusenca li interessa de tenir un model de ràdio local com l'existent, volen recuperar l'antic model ràdio -tornant a ampliar els continguts estrictament locals de les generalistes com Ràdio Reus o Ràdio Popular-, o un altre. La majoria de les fonts entrevistades coincideixen en afirmar que és molt difícil tornar a un model de ràdio generalista amb els mateixos continguts locals d'anys enrere, com l'Òscar Ramírez, qui afirma que "lamentablement, no tornaran i s'aniran perdent encara més". El motiu principal són "els costos", en paraules de Xavier Reverté, qui compara la situació que viuen de les generalistes locals actuals com "la mateixa precarietat de les delegacions històriques de les emissores estatals, com A3 Radio o Onda Cero Radio". Josep Baiges diu que és difícil perquè "la ràdio no té el seguiment d'abans ni el component afectiu que hi dóna la gent; el de 'la meva ràdio', i és més freda". El propi Baiges i Ferran Calabuig apel·len a canvi de mentalitat: "es tracta d'un canvi social, perquè la pròpia societat ha avançat i ara ja no té sentit amb Internet", diu Calabuig, mentre que Baiges, ho focalitza com un canvi de pensament de la pròpia gent de Reus, que "ha evolucionat". En la mateixa línia, l'actual directora de Ràdio Reus, qui etiqueta la ràdio com a 'Glolocal' (suma de contingut local, nacional, estatal), parla d'una evolució de la ràdio local, i no pas d'involució; "no es tornarà enrere". Cid apunta a què els continguts locals radiofònics no s'acabaran i deixa la porta oberta a que s'estenguin a través de la xarxa. En aquest punt, Cartanyà assenyala el paper que té la societat reusenca davant la ràdio, i posant l'exemple de P6R, diu "la ciutadania coneix i fa ús de la ràdio", però creu que li cal una "implicació a l'hora de la veritat". Pel director de P6R, "sentir-se la ràdio com a pròpia seria el pas definitiu cap a la consolidació de l'emissora", tot i que confia que amb el futur canvi de seu –a l'actual edifici d'Òmnium Cultural, a la Plaça de Prim-Raval de Santa Anna- "la percepció millorarà". Per concloure aquesta reflexió, ens preguntem si és possible que algun dia es trenqui el model existent i es creï, per primera vegada, una ràdio municipal pròpia. L'ex Ràdio Tau, Xavier Joanpere, no ho descarta i ho veu viable, però creu que això passa per la "implicació des de tots els sectors". Calabuig ho veu com a utòpic i assenyala "el context econòmic com un handicap per apostar per una emissora local, tenint en compte que el pastís publicitari és escàs".
===Les audiències de la ràdio local, avui===
No podem parlar d'audiències de ràdio a la ciutat, perquè els estudis només les contemplen a nivell de demarcació. Com de la mateixa, manera, tampoc podem parlar de les audiències de ràdio local, tenint en compte que no totes les ràdios són iguals. Entenem, doncs, que hi ha quatre grups clars: a) emissores locals que emeten continguts fets des de Reus i centrats exclusivament en Reus, sense pertànyer a cap cadena. b) les ràdios que emeten continguts des de Reus i per a tota la demarcació, tot i tenir una àmplia programació en cadena. c) Emissores que emeten la major part de la programació en cadena però que emeten continguts produïts des de Tarragona i amb algunes informacions sobre Reus, en major o menor escala. d) Emissores que no emeten cap tipus de contingut referent a la demarcació ni produït des de la demarcació, tot i conservar una seu física a Reus. Tanmateix, hem de tenir en compte l'arrelament de la música enfront de la paraula, característica que defineix l'essència de la FM. Dit això, aquestes són les audiències de la darrera onada del Estudio General de Medios (EGM), publicat recentment -l'accés a les dades de les emissores a nivell de demarcació no són públiques, sinó que el document és d'ús exclusiu de les emissores. Agraïm en aquest punt l'accés a les dades, facilitades per la direcció de Ràdio Reus-Cadena SER-.
Encapçala el rànquing Catalunya Ràdio (100.2 FM) i Rac 1 (99.2 FM), amb 64.000 oients. Los 40 Principales, des del 101.4 FM, té 57.000 oients. El segueix la SER, que amb la suma de Ràdio Reus 1.026 OM i SER Tarragona 97.7 FM, té 43.000 oients. La Cadena Dial, des del 92.4 FM, té 40.000 oients. La municipal Tarragona Ràdio, des del 96.7 FM, voreja els 30.000 oients. M-80 Radio (96.1 FM) en té 24.000. Onda Cero Radio, al 95.3 FM, té 17.000 oients. Ona FM, des del 97.1 FM, té 11.000 oients. La Cadena 100 (89.7 FM), té 14.000 i la suma de COPE 1.143 OM i 93.5 FM dóna 12.000 oients. Punt 6 Ràdio, al 99.8 FM, té 7.000 oients –en aquest cas, la dada correspon a l'anterior onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i ha estat facilitada per la direcció de P6R. De Ràdio Jove Reus, no hem pogut recopilar-ne cap dada.
===Reus premia la ràdio===
Els Premis Gaudí Gresol han guardonat figures de la ràdio local, nacional i estatal, com Luis del Olmo (2007), Josep Cuní (2008), Xavier Pons (ex Ràdio Reus, 2009) i Andreu Buenafuente (ex Ràdio Popular i Ràdio Reus, 2009). Val a dir que la darrera gala, la sisena, la van presentar Montse Llussà (ex Ràdio 100 i Ràdio Reus) i Jordi Cartañà (en l'actualitat, a Ràdio Reus-SER Tarragona). D'altra banda, Josep Baiges, ex Ràdio Reus, va impulsar, des del seu bloc, El món de Reus, els premis Enganxen. Entre els guardonats hi eren noms de la comunicació radiofònica, com Enric Tricaz (ex Ràdio Reus), Joan Ramon Mestre (Ràdio Reus), NW Revista de Reus (dirigida per l'ex Ràdio Reus, Francesc Domènech), Gemma Torrents (ex Ràdio Reus), Marià Arbonès (ex Ràdio Music Club/Punt 6 Ràdio), Jordi Escoda (Punt 6 Ràdio) i Acid Factory (productora on treballa David Fernàndez, ex Ràdio Jove i actual Punt 6 Ràdio).
===La ràdio surt per la tele===
Exradiofònics de Ràdio Popular-COPE i Ràdio Reus-Cadena SER, com l'Andreu Buenafuente, i Carles Francino, o únicament de la SER, com Josep Maria Martí o Josep Maria Girona, van posar en marxa, mitjançant la societat Iniciatives de Televisió, Canal Reus Televisió, que va començar a emetre regularment el 25 de setembre de 1998, pel 65 de la UHF. La direcció de la televisió local ha estat, fins fa uns anys, en mans de dos ex històrics de Ràdio Reus; Xavier Bas, en la primera etapa (1998-2003) i després, Francesc Domènech (2003-2011). Hi ha hagut molts altres locutors de les emissores que han format o formen part de la televisió local de la ciutat; entre d'altres, Gemma Torrents, Josep Baiges, David Fernàndez, Montse Llussà, Ivan Cànovas, Jordi Gil, Jordi Benavent, Jordi Cartañà i Helena Tarragó. La cantera de professionals de la ràdio reusenca també s'ha fet extensible amb el salt a altres televisions nacionals i estatals: membres d'El Terrat com el propi Andreu Buenafuente o Fermí Fernàndez. O altres com Jordi González, Carles Francino, Joan Ramon Vallvé, Agustí Forné o Jordi Évole. A més, l'ex Ràdio Reus, Xavier Pons, va ser director de TVE entre 2007 i 2010. Cal citar, finalment, que un dels fundadors de la desapareguda TV Reus, Ariel Santamaria, també va aparèixer per aquest canal, abans de fer incursions als micròfons de Punt 6 Ràdio, on va presentar La Cara B del rock.
===La ràdio local a la xarxa===
Amb la irrupció d'Internet, a finals de la dècada dels 90, la ràdio local també es pot escoltar a través de la xarxa. Punt 6 Ràdio es pot escoltar, des de 2005, des de qualsevol indret del món en directe. D'altra banda, emissores com Ràdio Reus i la pròpia Punt 6 Ràdio pengen els seus continguts diàriament en format Podcast, el que permet descarregar-se'ls i escoltar-los. Ambdues tenen presència a les xarxes socials, amb perfils propis a Twitter o Facebook.
===A propòsit de 'La meva ràdio, la nostra ràdio'===
La ràdio a Reus ha fet història i la ciutat ha esdevingut durant bona part dels darrers vuitanta-vuit anys, la capital radiofònica de la demarcació. Cada una de les emissores ens l'hem fet una mica, o directament, la"nostra". Hem citat molts locutors i locutores al llarg dels quatre capítols i hem rememorat alguns títols de programes. Aquest reportatge ha intentat ser una aproximació al passat, tenint en compte que la història sempre presenta incerteses quan es tracta de precisar dates concretes. I tenint en compte que és impossible citar totes les veus de locutors i col·laboradors. També ha estat però, i malgrat els canvis que ha sofert la ràdio local, una aproximació al present, perquè la ràdio local, la nostra ràdio, segueix viva, més enllà d'escoltar-la pel receptor de tota la vida. Al llarg d'aquests quatre capítols, hem pogut copsar les paraules d'algunes de les veus que ens remeten inevitablement als sons, els vertaders protagonistes d'aquesta gran història. Val a dir que la història de la ràdio, a nivell sonor, és força escassa: si més no, el fons de la històrica EAJ 11-Ràdio Reus s'està digitalitzant i estarà disponible, aproximadament, al gener de 2013, per a tota la ciutat. De moment, es poden escoltar alguns arxius sonors en el marc de l'exposició dels vint anys la Fundació Privada Reddis, qui finança el projecte de digitalització. I el marc dels 30 anys de Punt 6 Ràdio, el programa Els records ens diverteixen, es podrà recuperar en un llapis USB.
