-
Oficina de l'Habitatge, a la plaça del Baluard
J.G.
El pla defineix 41 accions, que si es compleixen en la seva totalitat significaran una inversió de 931 milions d'euros. Al document presentat per la regidoria d'Urbanisme es dóna prioritat a la creació d'habitatge nou i assequible, a la promoció d'immobles temporals i d'acollida per als col·lectius exclosos i per al desenvolupament d'un programa específic per a la gestió de l'habitatge sotmès a protecció pública.
Segons un estudi fet pel propi Ajuntament, el perfil del demandant d'un pis té uns ingressos mensuals de 1.510 euros i vol disposar d'un espai plurifamiliar, d'entre 60 i 89 m2, amb un preu màxim d'entre 120.000 i 180.000 euros. Actualment, el preu mitjà d'oferta és de 268.000 euros, el que suposa que el 58,5% de les famílies no poden afrontar la compra d'habitatge lliure.
El mateix passa amb el règim de lloguer lliure, on la gent vol pagar 435 euros, quan la mitjana es troba en 583. "D'aquí -ha indicat Bergadà- que l'Ajuntament faci una aposta decidida per l'habitatge de protecció oficial". El regidor d'Urbanisme ha assenyalat que el 44% del sòl disponible al Pla d'Ordenació Urbana es troba projectat amb la possibilitat de fer-hi pisos protegits.
Unes altres de les línees que marca el pla són la rehabilitació d'edificis i habitatges que es troben en mal estat, en especial aquells construïts entre 1960 i 1980, que són un 42% del total, fomentar el coneixement del parc d'habitatges i la seva ocupació o la potenciació dels serveis de l'Oficina d'Habitatge.
Bergadà calcula que hi ha entre un "8 i un 14%" d'habitatges que es troben buits a la ciutat, en base al padró municipal. Això no significa, però, que estiguin abandonats.
