Divendres, 16 d'Agost de 2024

L'art rupestre, testimoni del passat

Un breu repàs dels treballs que va dur a terme Salvador Vilaseca

27 d'Agost de 2010, per Georgina Giné
  • Mas del Llort, 1943

    S. Vilaseca, arxiu de l'IMMR

  • A la dreta, S. Vilaseca al Mas del Ramon Bessó, 1954

    F. von Eickstedt, arxiu de l'IMMR

  • Cabra o cérvola del Mas del Llort

    F. Fernàndez, arxiu de l'IMMR

Vilaseca va començar a treballar a finals dels anys 10, però no va tenir un cert renom fins als anys 30, segons explica Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca de Reus. El metge i prehistoriador va cercar pintures rupestres, majoritàriament, a la zona del Montsant, Montblanc i les muntanyes de Prades, primer en companyia de Josep Iglésies, un geògraf, també reusenc, que tenia una fàbrica de paper a la Riba i que coneixia molt bé la zona.

Les primeres restes que va trobar va ser buscant i preguntant als pastors que coneixien el territori. La primera troballa important que va fer el doctor i historiador va ser al 1929, juntament amb el seu company Iglésies. D'aquesta troballa se'n té constància perquè van escriure l'article 'Exploració prehistòrica de l'alta conca del Brugent. II. L'art rupestre' a la 'Revista del Centre de Lectura', en què es documentaven les pintures.

L'any 1943, després de la guerra, hom va continuar la recerca i fou trobada una altra estació d'art rupestre a la zona de Rojals. Salvador Vilaseca va escriure un altre article l'any 1944 sobre aquestes restes. En aquest cas, va ser a l'article 'Las pinturas rupestres naturalistas y esquemáticas del Mas d'en Llort en Rojals (província de Tarragona)', publicat al volum XVII de l''Archivo Español de Arqueología (Madrid)'.

Els antecedents d'aquesta troballa es remunten a l'any 1830, quan l'historiador Fèlix Torres Amat va dir que hi havia una sèrie de signes esculpits a la roca a la zona de Montblanc. Aquesta estació però, va estar il·localitzable fins l'any 1943. Va ser quan un equip dirigit per Vilaseca va trobar 'El Portell de les Lletres', que va dir que era un conjunt pictòric i no de gravats, tot i que es tractava de les mateixes restes a les quals havia fet referència Torres Amat.

Aquesta descoberta va portar al descobriment de les pintures al 'Mas del Llort', la troballa a la qual fa referència Vilaseca al seu article a l''Archivo Español de Arqueología' XVII, de l'any 1944.
Una altra de les troballes més importants que va fer Vilaseca va ser el 1950 i la va plasmar a l'article 'Nuevo hallazgo de pinturas rupestres naturalistas en el barranco del Llort, Rojals', publicat al mateix lloc que el de 1943.

Segons explica Jaume Massó, el 1941 Salvador Vilaseca havia estat nomenat comissari d'Excavacions de la província i per això va poder localitzar molts llocs amb pintures i gravats rupestres en diversos indrets de la demarcació, els quals va anar publicant en diferents articles i llibres, als anys 1943, 1948, 1954, 1959, 1961, entre altres.

A tota la costa mediterrània es poden trobar el que s'anomena l'art llevantí. Al nord de la Península Ibèrica també hi ha art rupestre, però és d'un altre tipus i dimensió. A la Mediterrània, normalment són representacions de caçadors i animals, tot i que també hi ha força mostres d'art esquemàtic, comenta Massó.

Les restes són principalment del neolític, tot i que també es poden trobar pintures del paleolític i de l'època ibèrica. Fins i tot, dins d'una mateixa estació hi pot haver pintures de diferents èpoques. Això es pot apreciar quan en un mateix indret els animals es veuen desproporcionats respecte als caçadors dibuixats. "Entre el dibuix de l'animal i el dels caçadors hi pot haver una diferència de molts segles", assenyala Massó.

Totes aquestes pintures d'art llevantí són trobades sempre en aixopluc, en balmes o abrics, que són erosions a la roca que formen una mena de coves petites. A causa d'aquesta ubicació i del seva petita dimensió, són restes que costen molt de trobar, ja que no es veuen a simple vista.

Com que són restes de difícil accés i visibilitat, la Generalitat de Catalunya ha dut a terme diferents Centres d'Interpretació, com els de Montblanc, Ulldecona i Cogul. Aquests centres mostren fotografies i reproduccions exactes de les parts dels abrics amb pintures i en fan una explicació contextualitzada.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat pintures rupestres
reusdigital.cat pintures rupestres

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Carme Puyol  30 d'Agost de 2010

Són Patrimoni Mundial

Aquestes pintures rupestres, junt amb les altres trobades en jaciments també situats en l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1998.

Reportatges