Mediocritas aurea
Caríssim Consueta,
Vols dir que estem en una "segona època d'or"? N'hi hagut mai una primera? Quan?
La festa és fruit del seu temps i de la societat que la fa en cada moment. Molts dels entremesos que tenim avui al carrer, vaticino que dintre de molt poc temps ja no els hi tindrem, perquè estan basats més en el voler estar –presents, és clar, a la foto– que en el ser quelcom de profitós per a la festa mateix –si aixequés el cap l'Erich Fromm!
Molts dels balls o elements festius que avui anem a "retrobar", alguns anys, en el passat, no hi foren presents: quan hi havia quartos per fer gran la festa hi eren, i quan no hi havia per fer bullir l'olla, no. Si els nostres avis aixequessin el cap, s'esgarrifarien en veure el desori en què s'ha convertit la nostra festa –i no només a casa nostra.
Tenim la festa que tenim perquè ni els que hi participen s'han plantejat ni els tècnics de l'IMAC saben què ha de ser la festa: els primers no gosen aixecar la veu, no fos que no els hi caigués la subvenció de torn; els segons, perquè veient la "mediocritas aurea" que els envolta, ja els hi va bé per tenir controlat el cotarro i es pensen que són els reis del mambo!
Que hi farem! Potser que hi comencem a pensar. Reflexione-m'hi, companys, reflexione-m'hi.
