Les meravelles de Yann Tiersen

Conegut sobretot per fer la banda sonora de la pel·lícula 'Amelie' de Jean Pierre Jeunet, Yann Tiersen és un dels músics més destacats de finals del segle XX i del que portem d'aquest. És difícil relacionar-lo amb un sol tipus de música, perquè la virtuositat del músic francès es correspon amb el minimalisme, però també amb els gèneres propers al rock, la cançó francesa i la música folck. És tan difícil catalogar la seva música, com fàcil que a vostè li agradi. La trajectòria musical de Yann Tiersen és una constant experimentació. Prova d'això no és només la seva àmplia connexió amb estils, sinó la gran varietat d'instruments que utilitza: domina a la perfecció el piano, el violí, l'acordió, la guitarra, el xilòfon i molts més. Fins i tot incorpora objectes quotidians com una màquina d'escriure o joguines. A més, la seva voluntat d’experimentar també es demostra amb l'extensa llista de formacions, músics i compositors que l'han acompanyat com a col·laboradors: Dominique A, Claire Pichet, Lisa Germano, Liz Fraser, Jane Birkin, Shannon Wright, Bastard, Stuart Staples, l’Orquestra Sinfònica de Viena, entre d'altres.

Yann Tiersen va néixer l'any 1970 a Brest, a la Bretanya francesa. De molt jove va mostrar un gran interès per la música, escoltava a Stravinsky i Prokofiev, va estudiar en conservatoris i va actuar en diversos grups de rock a Rennes i Nantes. A finals dels anys 80, s’interessa per altres ritmes i escriu músiques per teatre i curtmetratges. L'any 1995 publica el seu primer àlbum anomenat 'Le valse des monstres', on ja demostra la seva gran expressivitat i la seva agradable intenció de millorar les nostres vides amb la seva 'música de color'. A partir d'aquí, Yann Tiersen gairebé cada any publica un disc, i deixa empremta de la seva genialitat en 12 àlbums més, on s’inclouen bandes sonores de films i actuacions en directe. És arriscat destacar-ne algun perquè absolutament tots són suggeridors, però si em permeten, deixin-me recomanar-los, (a més de les dues bandes sonores 'Le fabuleux destin d’Amelie Poulain' i 'Good bye Lenin!' tan emotives com les pel·lícules), el disc 'Le phare' publicat l’any 1998, que va suposar el salt a la fama del francès i que inclou la bonica cançó 'Monochrome', i el disc 'L'absente', el 2001, amb un gran nombre de músics i intèrprets convidats. Cal recordar que 'Amelie' ja inclou cançons publicades anteriorment. Però insisteixo, escoltar completament la seva obra discogràfica no és cap pèrdua de temps.

El darrer àlbum de Yann Tiersen, publicat l'any passat, es titula 'Tabarly'. Es tracta de la banda sonora del film documental dirigit per Pierre Marcel, dedicat al mariner bretó Eric Tabarly, mort aproximadament fa uns onze anys en caure del seu vaixell 'Pen Duick' al mar d'Irlanda. En aquest disc, en el qual el piano és l’instrument protagonista, les melodies de Yann Tiersen, senzilles però detallistes, fan que novament els nostres sentits es recreïn. És un disc de curta durada, (no arriba a la mitja hora) però és preciós. El músic francès es mostra sempre molt interessat per la interacció entre les imatges i la música, però Tiersen no es considera un compositor de bandes sonores. Per a la tardor s'espera la publicació d'un nou àlbum de Yann Tiersen, possiblement amb el nom de 'Dust Lane' i amb col·laboracions de Matt Eliott i Syd Matters, entre d'altres.

Llegit fins aquí sembla que Yann Tiersen sigui un músic d'estudi aliè als escenaris. Doncs tot al contrari. Tiersen deixa sovint la seva residència (una d’elles a l'illa d’Oussant) per fer partícip al públic de teatres i sales, de les seves composicions que en directe arriben a moments intensos i espectaculars. Actuacions que no es limiten a melodies tocades només a piano, sinó que com a multi-instrumentista posa en joc tot el que troba. Actualment Yann Tiersen fa una gira que el portarà durant el juliol per diverses ciutats de l’Estat. Si tenen ocasió d’escoltar-lo no se'l perdin, perquè és un dels músics més dotat dels nostres dies.