Multinacionals, cambres de comerç, ports i institucions europees reivindiquen el corredor mediterrani a Brussel·les

Ferrmed és un lobby creat el 2004 per empreses multinacionals com Abertis, Seat, Volvo, Ford, Alstom, Applus, Decathlon, Dragados o Mango, una trentena de cambres de comerç europees i col·legis professionals i una vintena de ports, des dels d'Anvers i Rotterdam fins els de Barcelona i Marsella. PIMEC, Foment del Treball Nacional, FemCat, Ferrocarrils de la Generalitat, el Patronat Catalunya Món, Mercabarna, el Consorci de la Zona Franca, la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut Català de Logística, l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga també formen part de Ferrmed.

Ferrmed vol "donar prioritat" a les connexions per Portbou, pel Mediterrani, i Irun, per l'Atlàntic, perquè "permetran multiplicar per 12 el trànsit de mercaderies actual". El secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, assegura que per aquests trams transfrontereres podrien arribar a circular 260 trens per dia, en comptes dels només 23 actuals. L'associació reclama que a molt curt termini, entre el 2010 i el 2012, s'instal·li el doble ample de via a les línies de Figueres a Girona i de Mollet a El Papiol i el Port de Barcelona. I reivindica que s'acabi la construcció de la nova línia d'alta velocitat mixta, per a passatgers i mercaderies, i d'ample de via europeu Perpinyà-Girona-Barcelona.

També a curt termini, abans del 2015, Ferrmed reclama doble ample de via entre Portbou i Figueres, amb la variant inclosa, i Girona, mantenint de moment l'actual traçat que creua la ciutat. El lobby exigeix una nova línia de transport de mercaderies entre Sant Celoni i el sud de Tarragona, que passi per El Papiol, Vilafranca del Penedès i Reus, i que tingui ample internacional i connexions a les terminals dels ports i les principals zones industrials importants, per formar part del gran 'by pass' de Barcelona. I reclama canviar a amplada internacional la via de Tarragona a Castelló, fent servir el doble ample com a solució provisional, i la de Girona a Sant Celoni.

A llarg termini, del 2025 enllà, Ferrmed proposa allargar la línia de Lleida a La Pobla de Segur. Pel nord hauria d'arribar fins a Saint Girons i Tolosa amb un túnel de 14,5 quilòmetres a 900-1000 metres d'alçada. I pel sud hauria de connectar, a Tortosa, amb l'eix principal Barcelona-València. Ferrmed recomana que es deixi per a més endavant la construcció d'una nova línia Saragossa-Osca-Lorda-Bordeus/Tolosa, que requerirà 60 quilòmetres de nous túnels entre Osca i Pieferrite-Nestalas, amb un túnel transpirinenc que tindrà una longitud de 41,7 quilòmetres i una cota màxima de 925 metres.

Ferrmed reivindica millorar l'accés, amb ample internacional, als ports de Barcelona, Tarragona, Castelló, Sagunt, València, Alacant, Cartagena i Almeria. I entre el 2016 i el 2020, vol una nova línia de mercaderies del nord de Girona a Sant Celoni, en ample internacional, que completi el gran 'by pass' de Barcelona. Reclama construir o ampliar terminals intermodals d'alta capacitat a Figueres/Girona, l'àrea metropolitana de Barcelona i Reus/Tarragona. Tot plegat seguint els estàndards de Ferrmed, com que els trens de càrrega tinguin almenys 750 metres de llarg. També aposta per una nova línia d'alta velocitat d'ample internacional entre Tarragona i Castelló i una nova línia de mercaderies de Castelló a Xàtiva i València.