Malgrat que el ritus d'aixecar la persiana d'una botiga és idèntic cada dia, el sector comercial és un dels rams econòmics més permeables als canvis en les modes, a la mudança dels costums i a les transformacions dels hàbits socials. Per tradició, per convicció i per esforç, Reus ha estat una plaça important del petit comerç a les comarques catalanes meridionals, i així ho continua demostrant un centre històric que acull més de sis-centes botigues i un nombre important de comerços de barri que sobreviuen a la crisi i a la presència de les grans superfícies.
La conversió dels carrers del centre en zones de vianants, les campanyes de foment del comerç local, la competència contra les grans superfícies locals o foranes, la penetració de les franquícies en l'entramat urbà, la venda per Internet… Com molts altres àmbits econòmics, el sector comercial ha patit una veritable metamorfosi en els darrers anys, que corre paral·lela als canvis viscuts per la ciutat. Per a recordar alguns d'aquests canvis, us proposem una sèrie d'articles que tenen la voluntat de repassar esdeveniments i protagonistes del sector comercial de Reus de les darreres dècades del segle XX.
===El naixement de la Unió de Botiguers de Reus i la seva acció ciutadana primerenca===
En els darrers anys del franquisme en què tot estava per fer i tot era possible, un grup de persones vinculades al Centre de Lectura va posar en marxa la que havia de ser la primera associació de botiguers de l'Estat espanyol. El procés s'inicià quan el 1975 la Secció de Ciències morals, polítiques i econòmiques d'aquella entitat proposà tornar a realitzar les 'Converses d'interès local'. A la convocatòria feta als socis de la secció per tal d'aportar idees només, hi van respondre Celestí Martí Salvat i Ramon Pellicer Torrell, que suggeriren dos temes: la comunicació exterior de la ciutat en base a les connexions ferroviàries i vials que arribaven a la ciutat i el teixit comercial de la ciutat. Del primer d'aquests temes sorgí la proposta del tren vertebrat, una mena de tramvia que recuperava l'essència del Carrilet i que tenia les benediccions del mateix Goicochea, i de la segona nasqué la Unió de Botiguers, iniciativa que partia de la idea del pare de Tomàs Barberà, de sumar i unir esforços per part dels comerciants.
De fet, els Barberà ja tenien experiència a sumar esforços. El 1968 participaren, juntament amb quinze botiguers catalans més del sector de la joguina, en la constitució d'una societat que abaratia costos a l'hora de comprar i millorava la comercialització.
Segons explica Tomàs Barberà, la premissa bàsica de la incipient Unió de Botiguers es basava en el fet que els problemes del botiguer del carrer de Monterols, del de Mare Molas o del Roser eren els mateixos que els del de la plaça del Mercadal, fet que donava consistència al moviment.
A banda d'aquesta experiència exitosa en l'àmbit comercial, el naixement recent de la Unió de Pagesos va ser un altre dels referents dels promotors. En aquest sentit, Xavier Amorós va recomanar a Barberà de parlar amb Josep Pujol (Casa Pujol), Anton Baiges (Sastreria Non Plus Ultra) i Josep Abelló (Perfumeria Abelló). La conversa amb aquests va ser profitosa i es decidí difondre la idea entre els botiguers de Reus a través de la 'Conversa d'interès local', xerrada que presentà Josep Maria Gomis.
La trobada va ser un èxit de convocatòria i es prengué consciència de la viabilitat del projecte, aspecte que va fer que els promotors demanessin suport a la Cambra de Comerç. El projecte, a més, anava sumant complicitats: el Sr. Marian, de La Cartuja de Sevilla; Josep Nebot, de La Creu Blanca, i Rovira Fuster, es van afegir a la proposta en aquests moments.
Aprofitant el I Congrés Internacional de l'Ametlla i l'Avellana que tingué lloc a la Fira de Mostres de Reus l'octubre de 1976, els membres de l'entitat van dirigir a l'alcalde Francesc Llevat una carta oberta demanant-li que informés sobre temes d'interès local. Fruit d'aquesta iniciativa, Llevat va assegurar que l'Ajuntament donaria suport a les sol·licituds que el gremi elevaria en matèria d'unificació d'horaris i dies de festa setmanal. En matèria de mobilitat, Llevat va informar sobre l'aparcament soterrat de la plaça de Prim —el primer de la província d'aquest tipus— i sobre el tren vertebrat Reus-Salou, iniciativa, aquesta darrera, sobre la qual opinava que "era optimista".
Si bé el projecte caminava amb pas ferm cap a la seva concreció, els formulismes legals del tardofranquisme eren una nosa que calia esquivar. Atès que encara era vigent la Llei del Sindicat Vertical, era imperatiu jurídic que l'associació s'anomenés Asociación Sindical de Comerciantes Detallistas de Reus, essent la seva constitució legal el mes de juliol de 1977 a la fins aleshores casa sindical. Pels mateixos imperatius legals, Tomàs Barberà, un dels impulsors de l'acte i de l'entitat, explica que abans de la realització de l'acte, responsables sindicals franquistes li exigiren de conèixer el nombre de persones i identificar-les prèviament unes hores abans de la celebració de la trobada. Per tal de mantenir l'acte, Barberà acordà amb ells de prendre nota de totes les dades i facilitar-les a posteriori, compromís que evidentment no va realitzar.
===Cavi de denominació a Unió de Botiguers de Reus===
En aquesta primera etapa fundacional, la presidència recaigué sobre Josep Abelló Barbat. Al final d'aquest període, es decidí convocar les primeres eleccions i Abelló va ser reelegit. A partir d'aquell moment, les eleccions se celebrarien cada quatre anys, tal com es contemplava als estatuts, adaptats a la llei d'associacions: fou llavors quan s'abandonà la denominació d'Asociación de Comerciantes Detallistas per donar pas a la UBR (Unió de Botiguers de Reus).
Un cop constituïda legalment, la Unió de Botiguers encetà una activitat intensa a nivell ciutadà i associatiu. En el marc d'Expo Reus 78 (maig de 1978), Reus acollí la I Jornada del Botiguer de Catalunya, una jornada de treball del sector que abordava diferents aspectes del ram i que serví per a impulsar el projecte de la Unió de Botiguers de Catalunya. En aquest sentit, l'experiència reusenca, per exemple, va ser fonamental en la creació de la Unió de Botiguers de Catalunya —més tard reconvertida en la Confederació de Comerç de Catalunya—, que es materialitzà durant la presidència de Josep Tarradellas, el 5 de desembre de 1978. Durant el parlament d'inauguració de la nova seu, Tarradellas, va comparar els botiguers amb els pagesos, afirmant que ambdós estaven "arrelats a la terra" i els dos col·lectius lluitaven quotidianament per fer triomfar en les seves aspiracions.
Aquesta entitat supralocal dels comerciants tenia un públic potencial de catorze mil comerciants catalans i la primera persona que la va presidir va ser el botiguer mataroní Enric Sarras. Entre d'altres mesures, la Unió de Botiguers de Catalunya es dotà d'un òrgan d'informació, la revista La Botiga, que aparegué per primer cop el desembre de 1978 i en la redacció de la qual participà el periodista reusenc Josep Francesc Valls.
===Arribada de l'alcalde socialista Carles Martí===
Les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979 van fer alcalde de Reus el socialista Carles Martí, qui governà durant els primers anys de la dècada dels 80. Aquest primer consistori democràtic hagué de fer front a una crisi industrial que afectà els sectors del metall, del tèxtil i la confecció, i de l'alimentació, sectors tradicionals de la ciutat. L'atur no era pas l'únic problema. Calia afegir-hi les demandes de millores urbanístiques i higièniques en molts barris i, sobretot, els greus problemes amb el subministrament d'aigua de boca, que marcaren una etapa molt important de la història de la ciutat contemporània.
El nou Ajuntament inicià una tasca de diàleg amb els representants dels botiguers i es mantingueren diferents converses a la Cambra de Comerç, amb els regidors. Entre els principals problemes, hi havia la urbanització de determinats carrers del centre, la neteja de l'àrea on s'ubicaven els venedors ambulants, la instal·lació de cartelleres publicitàries, així com l'ampliació de les carreteres de Tarragona, Salou, Montblanc i Cambrils. La seguretat era un altre dels reptes que es plantejaven.
Transcendint l'àmbit estrictament local, la col·laboració entre el consistori i la Unió de Botiguers reusenca es va materialitzar en el suport a accions de ciutadania i de defensa de la capitalitat comercial de Reus. Un exemple d'aquesta col·laboració va ser l'edició i la difusió per a les comarques meridionals d'un mapa de la quarta vegueria, que defensava la divisió administrativa de 1933. Aquest mapa comptava amb la col·laboració de les Unions de Botiguers de Cambrils, Falset, Móra d'Ebre i Montblanc, i es presentà públicament el 4 de desembre de 1979 a la Cambra de Comerç de la ciutat.
En aquesta mateixa línia, la Unió de Botiguers edità la conferència pronunciada per Josep Iglésies, el 22 de gener de 1980, al saló de plens de l'Ajuntament de Reus, amb el títol 'Com i per què fou reconeguda la Vegueria de Reus per la Generalitat de Catalunya l'any 1933'. En aquesta conferència, Iglésies defensava la divisió administrativa de la Generalitat republicana dels anys 30 respecte a la IV vegueria i que aquella distribució continuava essent vigent. En la seva xerrada feia esment concret als botiguers perquè, deia, "vosaltres que, darrere els taulells dels vostres establiments, rebeu dia rere dia, hora rere hora, clients de totes les comarques que comprenen l'àrea econòmica de Reus, ho sabeu de sobres", i hi afegia: "Es diu que la distància entre Reus i Tarragona és petita i el terrer, pla. Nosaltres sabem que hi ha més distància espiritual i allunyament entre Tarragona i Reus que entre Barcelona i Madrid".
