Doncs sí, aquesta és la pregunta que a principis de cada any ens fèiem, tant per preveure-ho laboralment com per preparar-ho familiarment. Però en aquesta ocasió hem arribat a les dates clàssiques i, segurament, en la majoria de casos ni ho hem pogut plantejar i molt menys preparar.
El primer singlot del virus ja ens va arruïnar el que comporta culturalment, socialment i familiarment la Setmana Santa. A continuació, padrins i fillols van veure trastocada la "cerimònia" típica de la Mona, tot i que, a base d'enginy, cadascú, d'alguna manera, va salvar la foto de cada any per l'àlbum.
Hem hagut de comprendre la supressió de la majoria de festes majors, si més no en els seus actes més populars i festius. Mentrestant, la ja pandèmia ens ha abocat al fort de la calor i cadascú, i cada família, fa el que bonament pot per compartir "temps de vacances" amb els fills, encara que sigui donant un altre aire a l'estil de vida que ja fa mesos han hagut de recompondre a casa.
Tot això depenent de com cada pare i mare els ha deixat la incertesa i la preocupació, tant personal, com familiar i laboral. A banda dels que han pogut mantenir el lloc de treball (per considerar-se el seu ram "essencial"), sort que s'ha descobert la tele-feina, sigui parcialment o de manera sencera, encara que hagi estat a càrrec d'una vida familiar mai pensada.
En qualsevol dels casos, la situació segurament ha deixat prou coses en què donar voltes per a no venir massa de gust pensar que ja estem immersos en l'estiu.
De la mateixa manera que confiàvem, o ens feien confiar, en l'estiu per aixecar el cap, ara podem pensar en Tots Sants, i si per llavors encara estem empantanegats i tocats anímicament, sempre ens quedarà Nadal per a veure si, mínimament, podem acabar aquest maleït 2020 amb una certa esperança que l'any vinent puguem anar recuperant la part que hem descobert que veritablement val la pena de la nostra vida... On invertir temps i il·lusions.
I, si no, tenim Reis, tot i que si per aleshores encara no ha arribat la vacuna, o medicament per tractar el cas, ja ens veurem abocats al principi de la seqüència. Talment semblarà que juguem i anem d'oca a oca, però sense l'al·licient d'haver aconseguit un premi, encara que sigui per l'atzar d'uns daus remenats i tirats a la taula.
