Segons Rajoy en la roda de premsa de valoració del 2014 la crisi ja és historia, el balanç econòmic de l’any és positiu i el proper 2015 serà l’any de l’enlairament de la economia espanyola.
Aquest argumentari porta setmanes repetint-se fins la sacietat a través de la màquina de propaganda de l’executiu i dels mitjans de comunicació afins al regim. En aquest sentit Rajoy afirmava: “hi ha un creixement sostingut i estable, creació d'ocupació i millora del nivell de benestar dels ciutadans”. Res més lluny de la realitat.
L’Estat espanyol s’ha convertit en el país desenvolupat on més han crescut les desigualtats. La contínua pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, és a dir, la disminució dels ingressos de les famílies, i, sobretot, la pèrdua mateixa de l’ocupació són segons el darrer informe de l’Organització Mundial del Treball (OIT) els principals factors d’aquest augment de les desigualtats. Així mateix Espanya és el tercer país d’Europa amb més treballadors pobres amb un 13% , segons la Fundació Primero de Mayo. En aquest sentit les darreres reformes i normatives laborals aprovades estan potenciant un nou model de mercat de treball on la precarietat és ven com el mal menor front l’atur o l’exili econòmic. Un model on es generalitza la precarització de les noves contractacions, on es degraden cada cop més les condicions laborals i on augmenta la individualització de les relacions laborals i la conseqüent devaluació de la negociació col·lectiva.
No hi ha que oblidar tampoc els més de 5’4 milions de persones aturades (23,7%) segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), amb menys afiliats a la Seguretat Social que al 2011 i amb una taxa de cobertura del sistema de protecció social del 57’3%, el que suposa 10 punts menys que quan Rajoy va guanyar les darreres eleccions generals o el que és el mateix, que més de 2 milions de persones no cobren cap prestació per desocupació i que cada cop més es generalitzin subsidis per sota del llindar de la pobresa de no més de 426 euros per a persones aturades de llarga durada o ni això.
Aquests factors més el continu desmantellament dels serveis públics essencials com la sanitat, l’educació i els serveis socials han fet que augmenti la pobresa. La taxa Arope estableix que l’exclusió social ha passat de ser del 24,7% en 2009 al 27,3% en 2013. Càritas indica en un dels seus informes que l’Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea (UE) amb el major índex de pobresa infantil sols superat per Romania. Així mateix, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra que continua el drama dels desnonaments els quals han augmentat en un 10,5% el tercer trimestre de 2014 respecte al mateix període de l’any anterior, un augment que afecta en gran mesura als domicilis habituals.
Llavors, a qui és refereix Rajoy quan diu que hi ha una millora del benestar dels ciutadans? Aquesta afirmació deu al·ludir als ciutadans i ciutadanes per als quals realment governa el president i el seu equip ja que el benefici net de les empreses no financeres espanyoles va augmentar en un 62,4% en els nou primers mesos de l'any, en comparació al mateix període de 2013, segons el Banc de Espanya i un 11% respecte al sector financer en el mateix període.
Aquestes dades confirmen el continu empobriment de la majoria de la població i la degradació accelerada dels drets socials i laborals d’aquesta. Tot plegat com a conseqüència d’un sistema econòmic, polític i social que afavoreix a una minoria en detriment de la immensa majoria de la població.
Exclusió social, pobresa energètica, atur, precarietat, exili econòmic, malnutrició, desnonaments, pobresa, desigualtat i injustícia, són realitats que ofereixen una visió més aproximada de la situació material de les classes populars i treballadores de tot l’Estat espanyol.
Finalment Rajoy va manifestar en el seu discurs "avui m'atreveixo a dir-los que 2015 serà un any molt millor que 2014". En aquesta afirmació si que la va encertar el president ja que el 2015 farem fora a la màfia de totes les seves poltrones als Ajuntaments, als Parlaments i al Congrés mitjançant el rellançant de la mobilització social i participant massivament en les seves institucions representatives per recuperar-les per a la sobirania popular i no per al benefici d’uns pocs. És per això que és essencial treballar per la unitat d’acció al carrer i per la unitat per la ruptura democràtica a les institucions.
