Censures (2)

Es veu que li havien dit que fos bon xiquet: que si es decidia de formar part de la nostra candidatura, li impedirien poder ser, algun dia, el director de l'indret on es desen, es cataloguen, s'estudien i s'exposen les coses del municipi. I m'ho va venir a dir, lacònic i submís, amb la decisió presa: no vindré amb valtros. L'amenaça, l'havia vençut. I tot seguit se'n va anar a donar suport a l'altra candidatura a l'espera de recollir l'anhelada recompensa al cap dels anys.

Mentrestant, des del gabinet de la batllia de la ciutat, la guerra bruta contra la nostra candidatura apareixia ben orquestrada als mitjans de comunicació locals. Les declaracions del batlle d'aleshores també anaven fent l'efecte desitjat sense que es notés gaire la intenció.

Al final, les eleccions a l'entitat cultural més rellevant de la ciutat, les va guanyar l'altra candidatura, és clar. Ai, l'opinió pública..., tan fàcilment manipulable. L'statu quo havia patit de valent pel risc de perdre el domini d'una peça tan valuosa. Al cap de pocs anys, ell va aconseguir ser el director d'aquell indret tan anhelat i endreçat; fins i tot assolí, més tard, la presidència de l'entitat cultural tan rellevant. I, quan va plegar, fou rellevat per aquell batlle d'aleshores, que també va aconseguir ser-ne, com a soci, el president. 'Felix qui potuit rerum cognoscere causas'. 

Biel Ferrer és filòleg.