Doncs te'n faré cinc cèntims. I començaré pel final, pels aplaudiments a l'acabament d'un acte que, a cavall entre la presentació del llibre i el club de lectura, havia convocat alumnes, pares de l'AMPA, professors i lectors en general (també hi era, per cert, entre el públic, l'acadèmic Joaquim Mallafrè). Es tractava d'enraonar sobre la repressió del català a propòsit de l'assaig "En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana", del politòleg i historiador Ignasi Bea, amb pròleg de la periodista i escriptora Isabel Clara Simó, Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes i heroica directora del setmanari Canigó.
Hi eren, malgrat els entrebancs, tots dos: autor i prologuista. A la biblioteca Pere Anguera de Reus. Tot seguit, te'n faré un 'flash back' fins a la gènesi. Perquè vet aquí que la proposta de lectura, l'havia feta com a professor de l'institut més meridional de la capital del Baix Camp. Era amb motiu de l'Any Fabra i el llibre era del tot adient per a la commemoració: a la primera part, l'autor hi fa una eficient síntesi de la Història de la llengua catalana, marcada per la repressió, com ara la crema de la biblioteca de Pompeu Fabra a Badalona a càrrec dels franquistes; a la segona part, hi exposa 13 casos documentats de discriminació lingüística deguda a agents de la policia nacional i la guàrdia civil contra ciutadans dels Països Catalans.
Tanmateix, malgrat el boicot de la direcció del centre docent, l'acte es va fer. En aquells moments, hi havia una autocensura enorme (i els mesells s'hi aferraven de valent) pel cas dels professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, acusats (sense motius, com ha quedat demostrat) d'adoctrinament per haver fet el que cal que faci tot bon docent: enraonar de fets de l'actualitat del país i del món per tal de debatre sobre idees a l'aula. Ara bé, es veu que hi ha temes permesos i temes proscrits: pots parlar de la necessària pau al món, de les nocives drogues i del sexisme que cal evitar, però dels cops de porra que els catalans van patir perquè havien gosat votar sobre la independència o de la persecució que ha patit i que pateix la llengua catalana, no (és tabú i te la jugues).
Recordo com si fos ara la sensació d'assetjament quan em van citar al despatx del director per amenaçar-me, per obligar-me a no fer l'acte, que ja havia convingut de fer-lo amb el Servei Municipal de Biblioteques, és clar: així ho havia aprovat el departament corresponent. I jo els vaig dir que l'acte es faria, i tant!, i no em vaig sotmetre a la seva poruga autoritat.
Doncs això. I també el silenci de companys de departament i de claustre, que va ser molt significatiu: la resignació proverbial de molta gent, la por per l'autoritat del director arran de la despòtica normativa vigent sense garanties, tot plegat fa que hom accepti que el poder comporta un grau incontestable de corrupció moral sense correctiu possible. I si es tracta d'un equip directiu carca i covard, encara més. Bon vent i barca nova, doncs!
Biel Ferrer Puig és filòleg.
