Dilluns, 19 d'Abril de 2021

Dimonis on no n'hi ha

El passat 21 de febrer es van conèixer uns actes contra la seu d’Esquerra de la Selva del Camp. Es van trencar vidres i es va pintar la façana de l’edifici amb missatges com "botiflers", "traïdors", "Pel Hasél". Arran d’això, el grup d’Esquerra a la Selva va promoure una moció per al ple del 23 de febrer per condemnar els fets i a favor de la llibertat d’expressió. Dit això, deixeu-me que m’expressi lliurement i sincera, sense lligams a res ni a ningú, ni amb cap intencionalitat oculta. Només com a ciutadà i veí de la Selva del Camp amoïnat pel camí que està prenent la política al municipi.

Per començar, he d'assenyalar que no em centraré en definir les actuacions que van tenir com a resultat l’atac a l’esmentada seu, malgrat les cregui reprovables. L’acció política té moltes cares, i aquesta no la comparteixo. També que en l’esmentada moció s’hi expressen un conjunt de prejudicis, intencionalitats i discursos públics greus. En especial quan es defineixen els fets coneguts el matí de diumenge com a feixisme.

Que diferents partits polítics, a la Selva o a la resta del país, assenyalin com a feixistes altres formacions és cosa seva. Forma part de l’exercici discursiu i preformatiu de la política; també de les intencions, més o menys reeixides, per activar als seus simpatitzants. Però quan això traspassa les files de les organitzacions i s’assenta en els discursos que s’emeten des de la institució, em sembla molt greu.

L’Ajuntament, agradi més o menys, és la institució que ens representa a tots els veïns i veïnes. És una institució democràtica on s’hi expressa una pluralitat (limitada) del municipi, com queda palès en la constitució actual del consistori selvatà. Ara bé, permeteu-me que no toleri que des d’aquesta institució es defineixi què és i què no és feixisme. No seré jo qui s’atreveixi a fer-ho quan, entre els teòrics, ni tan sols s’ha arribat a un acord.

No es tracta d’una qüestió etimològica, tampoc una qüestió acadèmica. Es tracta de no banalitzar un cos d’idees que durant la primera meitat del segle XX va deixar 6 milions de jueus morts, 26,2 milions de soviètics morts, si hi comptem els 11 milions de combatents, l’assassinat de comunitats eslaves, romanís, xineses, etíops, gregues i, sense voluntat de faltar al respecte a cap d’ells i amb molt pesar, un llarg etcètera de pobles víctimes de les guerres que van provocar a favor dels interessos d’uns pocs.

La qüestió és encara més greu, quan són partits com el PSC i Esquerra qui aproven la moció i, aquest últim, qui la promou. Organitzacions víctimes de l’exili que, a més, tenen entre les seves files alcaldes i regidors assassinats pel feixisme. I, per descomptat, el president de la institució que representa tots els catalans i catalanes, Lluís Companys. Com a selvatans i selvatanes, a més, hem de lamentar l’assassinat del darrer alcalde republicà de la vila el dia de la nit de Nadal de 1940 i, amb ell, fins a quatre veïns més, alguns membres d’Esquerra, que van formar part del consistori com a regidors durant els anys que es va defensar en armes la República contra el feixisme.

Les seves companyes i els seus fills, així com altres veïns i veïnes, vexats públicament pels vencedors. L'exili de molts selvatans i selvatanes, entre els més coneguts els de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter, membres d’Esquerra en el moment de la partida. Els selvatans morts als camps de concentració nazis. També les tortures i les persecucions durant la dècada de 1970 a persones que, des de la quotidianitat, desafiaven la normalitat d’una dictadura sortida de la guerra.

Comparar, tot aquest conjunt d’experiències, les quals només són una part de les que es van viure, amb les pintades i els vidres trencats de la seu d’Esquerra, em sembla del tot desencertat. Puc entendre la frustració davant la impunitat que suposa l’anonimat de les accions contra la seu. També la voluntat que des de l’Ajuntament s’expressi el suport a un dels partits del municipi. Però no puc tolerar que, des de l’Ajuntament, es banalitzi d’aquest manera un cos d’idees que promou crims contra la humanitat.

Des d’aquí m’agradaria que es fes una reflexió i que es retirés tan aviat com fos possible el punt on es descriuen els actes com  feixistes. Els demano, si us plau, que en l’exercici del seu bon govern actuïn amb memòria democràtica i sentit comú. Que no busquin dimonis on no n'hi ha. 

Guillem Puig Vallverdú és veí de la Selva del Camp.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ERC LA SELVA DEL CAMP  26 de Febrer de 2021

ACLARIMENT

ACLARIMENT DEL REDACTAT DE LA “MOCIÓ PER LA TOLERÀNCIA I A FAVOR DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I OPINIÓ”.
(Debatuda i aprovada en el ple ordinari del 23 de febrer de 2021)

En relació a l’ús de la paraula feixisme hi ha moltes i diverses interpretacions i opinions. Hi ha un feixisme històric que va néixer a Itàlia després de la primera guerra mundial. Fins aquí tothom hi està d’acord. Va ser a partir de la segona guerra mundial que la paraula es va utilitzar per definir els règims totalitaris del moment com el nazisme o el franquisme. El comunisme soviètic va quedar exclòs. Aquí ja comencen les teories enfrontades.

Des de llavors, personalitats rellevants del mon acadèmic i polític han publicat multitud de treballs, articles i estudis de tota mena referents al concepte feixisme, al seu ús i a la seva vigència en el món actual. Podem dir que hi han tantes teories com teòrics. N’hi ha per tots els gustos, des de els que diuen que el feixisme només s’entén com d’extrema dreta fins els que consideren l’existència també d’un feixisme d’esquerres, sense obviar els que consideren que el feixisme com a tal no és ni de dretes ni d’esquerres. La polèmica està servida.

Vist el que hi ha, i respectant el concepte purament històric, creiem que no es cap disbarat lligar el concepte feixisme, entès com la voluntat de voler imposar una ideologia concreta per la força, amb qualsevol tipus d’acció violenta dirigida contra aquells que no pensen igual.