Sembla que ja queda poc per saber si tindrem un nou president del Govern de la Generalitat o anirem a eleccions. Els diferents pactes es van consensuant i conformant per tal de tenir una majoria a l’hora d’escollir el nou President.
No deixa de ser curiós les polítiques, els arguments i les raons que posen a la llum de l’opinió pública catalana aquests pactes, i més concretament en clau del sud de Catalunya i del Camp de Tarragona en particular.
Resulta curiós, sobretot, el Pacte entre el PSC i la formació dels Comuns, que posen l’atenció amb el Camp de Tarragona. Concretament amb dos projectes específics. Primer el de limitar el nombre de Creuers al Port de Tarragona i desprès el del desenvolupament del projecte turístic del Hard Rock.
Respecte l’arribada dels creuers al Port de Tarragona cal posar en valor el model específic de Tarragona. Un model de turisme de creuers basat en la sostenibilitat i amb la voluntat de gestionar qualitativament aquest tipus de turisme a la regió. Un model impulsat pel llavors president del Port, Josep Maria Cruset, i que l’actual president Saül Garreta, està donant continuat, posant en valor el consens territorial al voltant d’aquest model.
Respecte al Hard Rock, creiem que està quasi tot dit, el model s’ha repensat perquè compleixi tots els standars de sostenibilitat, i és un projecte que el territori vol que es tiri endavant. Les forces polítiques que ho defensaven sense embuts, precisament, són les que han rebut més suport electoral a les darreres eleccions.
Però més enllà d’aquests casos, cal que hi reflexionem tenint en compte dos aspecte. El primer, poden els Comuns, que no han tret cap diputat al Parlament a la demarcació de Tarragona, condicionar legítimament el futur d’aquest territori?
El segon dels aspectes a tenir en compte, cal condicionar les voluntats territorials del Camp de Tarragona perquè Catalunya tingui un president? No pot tenir un president la Generalitat sense condicionar el futur d’una part del país?
En resum, ens trobem, malauradament, un cop més, en un exemple més del que coneixement com a Barcelunya. És a dir, el nostre territori es gestiona des de Barcelona, i les nostres voluntats territorials queden en un segon pla.
Cal que reaccionem des d’una governança regional que ens permeti defensar el nostre futur independentment de qui mani a Barcelona.
Crec que no es just que es deixin de fer coses al Camp de Tarragona perquè algú de i des de Barcelona no vol, els electes del Camp de Tarragona hem de dir prou.
