Les transformacions en l'economia, el benestar i el treball són evidents, però no és l'únic que ha canviat en les últimes dècades. El coneixement s'ha convertit en la mercaderia privilegiada de la societat de la informació, i això ha propiciat canvis socials que s'han estès arreu del món, tant pel que fa a països com individus. El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, i, per descomptat, Internet, han configurat el món d'avui fins al punt d'estar a les portes de la Quarta Revolució Industrial.
L'any 1971, Alain Touraine va advertir que els canvis que s'estaven produint estaven formant una tipologia nova de societats, a les quals va denominar postindustrials. Amb aquest nom, el sociòleg francès volia remarcar la distància que les separava de les industrials. A més a més, també les va anomenar tecnocràtiques -perquè considerava que aquest era el poder que dominava- i programades, en definir-les per la seva forma de producció i organització econòmica. El fet diferencial d'aquestes noves societats, les que quasi ja deixem enrere, és que depenen molt més del coneixement i, per tant, de la capacitat de la societat per ser creativa.
Uns anys més tard, el 1976, Daniel Bell va aprofundir en el concepte de societat postindustrials per a assenyalar que l'economia havia deixat de produir mercaderies per a produir serveis, amb preeminència de les classes professionals i tècniques, amb el control de la tecnologia i amb la creació d'una nova tecnologia intel·lectual. Segons Bell, la societat postindustrial va aportar el marc social per a la societat de la informació.
En efecte, a mitjan dels anys 80, Jean-François Lyotard afirmava que el coneixement s'havia convertit en la principal força de producció de les últimes dècades. Al mateix temps, Yoneji Masuda va parlar de la societat de la informació, l'origen de la qual se situava després de la Segona Guerra Mundial. El sociòleg japonès assenyalava la desocupació com un problema comú a la societat industrial i a la societat de la informació, tot i que també remarcava que els sindicats i les vagues de l'etapa industrial donaven lloc als moviments socials. Així mateix, els problemes com la guerra i el feixisme es convertien, en la societat de la informació, en el 'shock' del futur, el terrorisme i la invasió de la intimitat.
Ja en els anys 90, seguint l'estela de Lyotard, David Lyon, Scott Lash i Fredric Jameson van parlar de postmodernitat i postmodernisme. Per a Lyon, el mot postmodernitat es refereix a l'esgotament de la modernitat, en què, o bé es forma un nou tipus de societat, o bé s'inaugura una nova fase del capitalisme, però en qualsevol cas es posen en tela de judici els models anteriors d'anàlisi social i pràctica política.
Als 2000, Manuel Castells va preferir el concepte de societat xarxa i Zygmunt Bauman el de modernitat líquida per a fer esment al món contemporani. Bauman incidia amb especial èmfasi en la incertesa que provoca la vida en una societat que canvi de manera vertiginosa. Gairebé a punt de començar la segona dècada del segle XXI, l'any 2017, Marina Garcés va posar al damunt de la taula allò que va denominar "la condició pòstuma", en assenyalar que ens trobem en procés d'extinció com a civilització basada en el desenvolupament, el progrés i l'expansió.
La digitalització ha assentat les bases d'allò que el fundador del Fòrum Econòmic Mundial, Klaus Schwab, ha anomenat la Quarta Revolució Industrial. Les transformacions que han de venir prometen fusionar allò biològic, físic i tecnològic de maneres mai vistes. Però, si ja ha canviat la forma en què treballem, vivim i i ens relacionem, quan ens aturarem a pensar en com volem governar els algoritmes?
Els riscos, els desafiaments i les oportunitats van començar a albirar-se, i és cosa de totes les persones defensar que els canvis que vinguin siguin sostenibles i equitatius. Si tècnica i científicament avui són possibles que mai no hauríem imaginat, no ha arribat l'hora d'imaginar com repercutirà tot això en el benestar de tots? Al nostre davant tenim el repte d'avançar en la societat de la informació i, fins i tot, de convertir-la en quelcom totalment nou. El pensament crític és més necessari que mai.
