El silenci s’havia fet per sempre en la periodista Margarita Rivière. Pocs dies mes tard desapareixien Xavier Vinader, Günther Gras i Eduardo Galeano. Aquest últim havia sacsat els meus sentiments moltes vegades. Fins i tot tinc a casa un quadre que em va enviar des de Montevideo quan vaig publicar el meu primer llibre i un amic comú li va fer arribar.
Tots ells estaven al costat dels bastonejats, dels silenciats i la seva ploma tot sovint es posa al costat dels mes febles, dels ‘Nadies’ com deia Galeano.
Eren dies per recordar la República o millor dit, les Repúbliques, aquelles que varen presidir Pi i Margall, Estanislau Figueres o més tard Francesc Macià, homes tots ells que intentaren canalitzar els anhels del poble en l’ època que els toca viure. Avui, en un temps que sembla que només es puguin festejar els gols dels equips subvencionats des de qualsevol emirat, recordar la República pot semblar anacrònic i desfasat, però si com anhelem milions de catalans, un futur en plena llibertat passa per la proclamació d’ una República Catalana Independent. Potser val la pena treure del bagul dels records tot allò que van significar les conquestes en el període que va començar el 1931 i el feixisme europeu va tallar de soca-rel.
Per recordar tot allò que va significar de llibertat la República, la Subcompanyia de teatre El Trole ha fet un muntatge amb el nom d'Àligues Vençudes que recupera aquesta memòria i la posa al servei de l'espectador.
És un reconeixement a tots els que van lluitar, morir o patir exili per defensar aquestes llibertats. És un recorregut poètic, local i nacional alhora que abraça textos de Maria Aurelia Capmany, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Ramon Gomis, Max Aub, Xavier Amorós, Joan Margarit, Pere Anguera , Marti Pol, Pedrolo, Brossa o Jep Gouzy, entre d’altres.
La historia que s’hauria de fer amb la memòria masa sovint s’escriu a partir de l’oblit, i aquesta obra dirigida per Ramon Llop i Antoni Giménez pretén posar veu i imatges a la historia a través dels actors Òscar Aymamí, Halina Dukhmitska, Montse Farrés, Victor Figuerola, Antoni Giménez, Ramon Llop, Pep Macaya, Elisenda Pagès, Joan Pujol i Dolors Quintana.
L’obra intercala imatges històriques seleccionades i fa un recorregut que comença amb les paraules pronunciades per Francesc Macià desde el balcó de la Generalitat l’ any 1931, i acaba amb el nomenament de Juan Carlos I com a successor de Franco. Paral·lelament a les imatges hi ha la reflexió dels poetes que posen lletra als patiments i neguits d’un poble primer il·lusionat i desprès sotmès a les arbitrarietats i abusos de la dictadura.
Una obra que ens ajuda a repensar el nostre paper històric de futur a partir d´un passat que no hem de repetir. En el fons, els poetes d’abans i ara, i els escriptors periodistes d’abans i ara que pugen al ‘Trole’ no volen res més que el nostre ple exercici de la llibertat.
Xavier Joanpere és activista cultural i cooperant.
