Qui ha quedat totalment desvinculat emocionalment de l'status quo proposa una estructura diferent i vol trencar Espanya? D'ençà que hi ha us de raó que existeixen dues Espanyes i s'ha fet evident sempre que ha sorgit un motiu. El cert és que una de les Espanyes sempre s'ha volgut vestir de folklorisme i l'altra s'ha conformat, cal dir-ho, tret de tant en tant que s'hi ha rebel·lat.
El que passa, que una és la dels "guanyadors" que continuen ancorats a oblidables pàgines de la història, amb els seus deliris semblants a un poder de conquesta. Com si això els donés veu i vot per damunt de la resta. Així, com dret i impunitat per defensar i imposar la seva filosofia de vida com sigui, o agafant amb pinces les normes i lleis agafades a conveniència seva o completament a banda.
I a aquesta Espanya, uniformada, prepotent i xulesca, amb un nucli perfectament identificat en el mapa, sempre se li ha donat visió de normalitat per moltes bestieses que es diguin i es facin. I l'últim exemple serà la llei d'amnistia, que ves a saber com finalment es podrà implantar. Una llei que beneficiarà de la mateixa manera a qui es van expressar pacíficament i van rebre la violència desmesurada del vergonyós "A por ellos" i a qui van executar-la i dirigir-la.
Una amnistia que, en tot cas, és completament bàsica per reconduir el problema fora de l’imaginari judicial en què els poders fàctics el van situar. I si cal, tractar-lo en l'àmbit de la política, que és on s’han de solucionar els conflictes polítics.
Però tot continuarà igual, perquè per molt que es canti que hi ha separació de poders, el gruix de poder és un i està implícitament vinculat entre si. Un poder en el qual no val la Constitució que dicta la diversitat i pluralitat de l'Estat, i que hi estiguin reconegudes les altres llengües que hi ha a més del castellà, ni canvis de majories al govern que, aparentment, puguin transmetre una mica d’aire més pur.
Mentrestant, fidels a la història, els partits identitaris catalans, amb els seus escons decisius, han concedit el govern al partit que ha aconseguit els suports suficients a canvi de l'esmentada llei d’amnistia, la gestió de Rodalies i altres partides que sonen a campanes. En la realitat ja veurem com quedarà tot plegat, perquè, si no és fàcil governar, presumiblement tampoc serà fàcil implantar lleis aprovades, amb la conformitat del poder judicial.
