La llei
La Llei, i les sentencies ¿no son per tots? Ens podem saltar la Llei, si no convenen?
Em sembla que passaran uns quants dies abans no siguem del tot conscients de la transcendència del que ha passat aquesta setmana, que és això d'haver vist assegut al banc dels acusats l'expresident Artur Mas i dos membres més de la cúpula del seu govern. No en serem del tot conscients, probablement, fins que arribi el dia que aquests senyors que van amb toga facin pública la sentència. Serà, probablement, la darrera oportunitat. Però no pas per nosaltres. Per ells.
Crec, sincerament, que serà l'última oportunitat perquè l'Estat ens desmenteixi que s'ha carregat la separació de poders. Crec que serà, simplement, la darrera oportunitat per redreçar alguna cosa i per evitar el xoc de trens a què ens aboquen. Ningú no hi creu, ni els propis encausats, en una sentència absolutòria. Mas, Ortega i Rigau ja es donen per inhabilitats. Però jo em pregunto: si el cas acaba com tothom intueix, si és cert com diu Homs que la sentència ja està redactada, qui quedarà realment inhabilitat? Mas, Ortega i Rigau? Evidentment. Però voleu dir que des d'un punt de vista moral per a molta gent no hi quedarà el mateix tribunal, els fiscals i tot l'aparell de l'Estat, el polític i el judicial? Perquè el descrèdit, el desprestigi que arrosseguen ja no tindrà marxa enrere. Hauran perdut, definitivament, qualsevol oportunitat. Si és que a hores d'ara, empantanegats com estem (Homs a judici, Forcadell investigada, l'ANC i Òmnium perseguits, un munt de càrrecs electes en el punt de mira...), ja no l'han perdut. Si els he de ser sincer, no hi crec, en el fet que tot plegat acabi en res. Perquè si han arribat fins aquí, aniran fins al final.
I probablement, si algun d'aquests togats llegeix això encara ho interpretarà com una coacció, una coerció a la seva feina, com hi van veure les manifestacions de dilluns passat, aquelles en què la premsa espanyola només va veure aturats, jubilats i gent de mala fe. Allà ells, si ho interpreten així. Era una simple reflexió. Perquè a mi em sembla, repeteixo, i potser només m'ho sembla a mi, que el que està en joc definitivament no és només la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau. Sinó que el que queda desautoritzat, en entredit i en qüestió són moltes altres coses. Veient el que hi ha en joc, m'atreviria a dir justament que la inhabilitació dels tres encausats és, fins i tot, un tema secundari.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics