Quan era petit em van explicar la història d'un senyor que a còpia d'observar com la seva mare posava l'olla al foc es va inventar la màquina de vapor que llavors i ara és tan imprescindible per bellugar-ho gairebé tot. Els trens actuals no són arrossegats directament per la locomotora que aquell senyor que era escocès i es deia Watt va afavorir, però molta de l'electricitat que els alimenta no seria possible sense l'ebullició de l'aigua. La senyora Curie, amb els seus dos premis Nobel, no va fer res més que ajudar la mare de Watt a coure els macarrons amb més ignició. També vaig veure una pel·lícula que explicava com Edison es va inventar la bombeta.
Abans no va trobar el filament definitiu ho va provar tot, també el pèl de la barba d'un ajudant seu. A mi aquestes vides exemplars em deixaven una mica trist perquè, tot i que vaig passar moltes hores a la cuina de casa i que el meu pare duia un bigotàs com un manyoc de filferros, no se'm va acudir mai res que fes profit a la humanitat. Ara mateix tinc unes mongetes al foc i m'haig d'aixecar de tant en tant per vigilar-les. Cada cop que m'hi poso al davant, i això m'ha passat sempre, penso en el senyor Watt i l'admiro més i més.
Però algunes coses he inventat. Aquí on em veuen, i els meus amics diran que no menteixo, sóc el creador dels vols aeronàutics de baix cost, idea que implicava, entre altres coses, la reducció de personal i la supressió de tots els luxes que semblaven inherents al transport dels passatgers per l'aire. Vaig complir tots els requisits d'un inventor: els meus amics i la mateixa família se'n van riure, i al final un altre se'm va avançar i se'n va endur el mèrit. Fa temps que en tinc un de nou al cap: unir les poblacions marítimes de Catalunya amb vaixell perquè la gent pugui anar a la feina sense haver d'agafar el cotxe i estalviar embussos i retards als autocars que fan aquests trajectes. Se me'n riuen: senyal que vaig bé i que algú em passarà al davant.
Ara: la meva admiració més rendida la reservo per a la persona que va pensar que situar una bóta de vi en posició vertical podia servir de taula per fer el vermut i altres àpats més consistents. Jo hauria estat el primer a desaconsellar-li de fer-lo efectiu. Li hauria dit que una bóta és l'antítesi d'una taula perquè els comensals que hi volguessin seure al voltant no sabrien on posar les cames. L'èxit ha estat total, i els bars són plens de gent feliç picant olives mentre dubta de si obrir o tancar les extremitats i s'acomoda de perfil perquè no troba on descansar els peus ni els genolls.
També els haig de dir, per acabar, que cada cop que viatjo en avió, mal atès i igualment sense saber on posar les cames, faig com aquells que es penedixen d'haver inventat una arma mortífera i renego de la meva criatura.
