Mentre el país estava pendent que onze minyons molt ben pagats assolissin un èxit esportiu tot lluint una samarreta blaugrana patrocinada pels petrodòlars del 'molt democràtic i lliure' estat de Qatar, un seguit de ciutadans, amb aclaparadora majoria del sexe femení, passàvem la tarda d’aquest dissabte a Móra d’Ebre, gaudint de l’autèntica caloreta de l’estiu (no pas de la de na Rita de València) i d’allò que caldria que fos la màxima afició dels habitants del nostre extens, divers i bonic país: la literatura en general i la poesia molt particularment.
De tots els espectacles vistos des de la tarda fins a la nit, però, em permeto fer una consideració sobre un en concret: el que es basava en l’obra de la qüestionable historiadora Assumpta Montellà –personatge força controvertit dins d’allò que em podríem dir historiografia científica.
La cosa anava de recrear simbòlicament el durs dies de la Batalla de l’Ebre a través dels carrers i edificis de la riberenca vila, sembla que a partir del treball de l’esmentada senyora. Els actors defensaven amb empenta i certa gràcia el text, però el text contenia aitals meravelles com la reivindicació per part d’una “víctima” del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat de la seva “memòria històrica”. Sense entrar en més precisions, caldria recordar que els braus combatents d’aquesta unitat de voluntaris catalans, que van lluitar a les ordres del General Franco, ja van tenir, oportunament i ràpida, molts de reconeixements de la seva “memòria històrica”; de fet, encara en tenen ara, i no fa pas gaires anys que un dels seus més coneguts membres, l’eminent intel·lectual Martí de Riquer, la reivindicava públicament, dient, més o menys, que n’estava força orgullós, d’aquesta part de la seva historia personal. A tals combatents no els va faltar, repeteixo, gens ni mica de reconeixement de la seva memòria i dels seus “democràtics” serveis, i no és just –per moltes i diverses raons- posar-los al mateix nivell que els qui encara avui estan sense identificar a les fosses comunes, soterrats anònimament als camps o amb les seves innominades restes dipositades a les osseres del memorial de Camposines. També, per descomptat, en aquest espectacle no faltaven les referències al malvats comissaris polítics comunistes que afusellaven als pobres membres de la lleva del biberó quan defallien.
Malauradament, sol passar que en las guerres, en totes, es produeixen situacions reprovables, però un servidor de vostès s’atreveix a escriure –per recordar-ho a qui calgui- que eren ben pocs els comunistes i els militars republicans despietats; de fet, un d’ells, en Manuel Tagüeña, va salvar moltíssimes vides en una exemplar retirada i, en general , no era l’objectiu d’aquella batalla sacrificar catalans. Cal recordar, també, que bona part dels caiguts a les serres de Pàndols i de Cavalls eren “malvats” comunistes internacionalistes o eren dels qui havien sortit de la Bolsa de Bielsa cap a França i s’havien reincorporat voluntàriament poques setmanes després a primera línia, una primera línia on molt excepcionalment hi varen fer cap els membres de la lleva del biberó, possiblement no pas per voluntat dels “malvats” comandaments comunistes, sinó per la senzilla raó de la seva molt poca operativitat militar. Sí que en varen morir molts, de catalans, a l’Ebre, i també de la lleva del biberó, però certes lectures de la història, fan pudor de revisionisme reaccionari.
Afortunadament, la poesia d’un “malvat” comunista com el bo d’en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, magníficament escenificada en un espectacle titulat Imitació del foc i la reivindicació d’un altre “malvat” comunista com n’Ovidi Montllor -camarada entre els camarades, ja que va voler fer de la seva samarreta vermella el guió principal de tota una vida-, en un meravellós espectacle titulat El poeta Ovidi, va posar la “memòria històrica” i, el que és mes important: la poesia i la literatura de veritat, en el seu lloc.
Desitjar molts anys de vida a un projecte agosarat i de qualitat com Litterarum és l’únic que em queda per dir.
Ramon Salvat és membre del PSUC viu comarques de Tarragona.
