Macbeth vol matar Duncan. Per què? Doncs perquè unes bruixes li han burxat l'orella. Unes bruixes que li han dit que serà rei i li han inoculat el virus de l'ambició a ultrança, i la muller, Lady Macbeth, tot seguit, s'hi afegeix. Qui és Duncan a l'obra? Doncs el rei dels escocesos. I Macbeth? Un noble que vol ser rei. Ja sé que la trama és més complexa, però convé ser breu (com va suggerir Italo Calvino). Potser fins i tot esquemàtic, però n'hi ha prou per proposar una analogia entre la tragèdia shakespeariana i la tragèdia que hauria pogut esdevenir el procés català si el 10 de gener no hi hagués hagut investidura. (Un al·leluia tan anhelat i necessari (minut 1:39:37 de https://www.youtube.com/watch?v=iTMJVvld9ok), però imperfecte, fruit de l'odi, del xantatge i de l'exclusió.)
Vegem-ho. Tot això passa al drama de Shakespeare, vers 1606, que es va inspirar en fets esdevinguts a Escòcia uns quants segles abans. N'hi ha bones traduccions al català a cura de Josep Maria de Sagarra, de Miquel Desclot i de Salvador Oliva. Vull dir que em serveixo d'aquestes traduccions per tal de formular la meva hipòtesi (ep!, en anglès, una versió a l'abast és la de Penguin, que em vaig firar a Edimburg fa uns quants anys). De Macbeth.co.uk a Macbeth.cat... Bé, doncs: qui seria Duncan al drama del procés català? Fàcil. I Macbeth? També prou obvi. I les bruixes? Doncs revisin vostès les declaracions, que han corregut pels media i per la xarxa, de l'eurodiputat Ernest Maragall, del diputat al Congrés Joan Tardà i de la diputada al Parlament Anna Gabriel (però compte amb aquesta senyora: en sec, diu una cosa i, en sec, en diu una altra, com l'exdiputat senyor Antonio Baños, que ha plegat per haver estat víctima de les seves pròpies contradiccions). I la cruel i perversa Lady Macbeth? S'accepta més d'una resposta en aquest cas. Doncs ja està. Ara, a rumiar.
Per cert, qui en vulgui continuar parlant, que sàpiga que dijous, 21 de gener, a les 8 del vespre, ens trobarem al bar de Bravium Teatre de Reus (al carrer de la Presó, 13) a la sessió tercera del Club de Lectura en Català 2015/2016, coorganitzat per Òmnium Baix Camp i Bravium Teatre, conduïda pel filòleg i estudiós i practicant del teatre, Antoni Veciana, del grup La Gata Borda (gràcies per bordar tant i tan bé!). Mentrestant, els convido, a tots vostès, a llegir Macbeth (poesia dramàtica de la bona, com la d'Espriu) i els suggereixo d'anar a veure'n l'adaptació prou correcta al cinema que n'ha fet el director Justin Kurzel, amb Michael Fassbender fent de Macbeth i Marion Cotillard fent de Lady Macbeth. I a visitar-ne els indrets esmentats de les Highlands: http://www.undiscoveredscotland.co.uk/usmapindexes/northern.html
Finalment, ja saben vostès tot allò dels clans escocesos, no? I com acaba Macbeth: vull dir el personatge i l'obra? I a benefici de qui fa l'obra Shakespeare? Llegeixin, llegeixin... però llegeixin bé, si us plau. Amb atenció. I infereixin quins personatges en són lògicament els culpables, del que s'ha esdevingut, del que s'esdevé i del que s'hauria esdevingut. Del meu parer, només els en diré que a mi el Duncan d'aquí ja m'estava prou bé que continués fent de Duncan divuit mesos més: és tan raonable el que diu que no hi ha rèplica raonable possible. Però també m'està bé que Duncan hagi delegat en Malcolm. Duncan reneixerà i Malcolm farà un bon paper. "I tanmateix, encara que les bones lectures no ens puguin fer prendre una decisió moral, les qüestions sobre com hem de llegir i per què són més que essencials per ajudar-nos a decidir la feina que durem a terme", escriu Harold Bloom a propòsit del d'Stratford. Doncs això. Bona lectura!
Biel Ferrer Puig és filòleg.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics