Reusdigital.cat: quinze anys

Reus, salvant algunes etapes, d'ostracisme, d'una certa inactivitat i fins i tot de lleugeres ombres de decadència, s'ha caracteritzat sempre per tenir una vitalitat que ha girat sempre al voltant de tres eixos principals, l'impuls com a ciutat comercial, l'empenta cultural i social i l'herència gens trivial d'haver estat durant l'època brillant del Modernisme, la segona ciutat de Catalunya. Aquestes tres vies, administrades amb més o menys sort i èxit al llarg dels anys, han portat sempre aparellades un seguit d'activitats i iniciatives més o menys complementàries que no han fet altra cosa que, efectivament, engrandir aquest impuls general i aquesta essència de vitalitat ciutadana.

Si ens centrem en la premsa, en els mitjans de comunicació i sense cap voluntat de fer-ne un tractat històric, podríem dir que agafa forces renovades d'aquell mateix esperit modernista i això vol dir que Reus, al llarg de la seva història, sempre ha tingut a l'abast tota mena de publicacions nascudes des de l'esperit local per anar cobrint les seves diferents necessitats puntuals o generals amb una mirada de proximitat i un espectre ben ample i amb varietat d'interessos. Com que no vull ni puc ser exhaustiu sinó més aviat el que m'agradaria és donar un panoràmica que m'ajudi a exposar la meva visió del tema (que òbviament no té perquè ser la correcta) arrencaré amb Reus, semanario de la Ciudad, fundat l'any 1952 on, em fa gràcia dir-ho, vaig publicar els meus primers articles sota la direcció de Josep Maria Franqués Bru i que va tancar portes l'any 1986, després de convertir-se en Setmanari Reus i donant pas després al projecte Reus Diari.

Però mirat amb la perspectiva del temps, hi ha una cosa que sembla clara i, per desgràcia, evident, en general la resposta dels reusencs no va paral·lela a la creativitat i al risc que assumeixen sempre els empresaris o periodistes que al llarg del temps han posat la seva imaginació, la seva professionalitat i els seus diners al servei d'aquesta idea global d'aconseguir que la capital del Baix Camp tingués una premsa moderna, activa, compromesa i lliure.

Alguns exemples. El Reus Diari va passar de ser un bi-setmanari a ser un diari, el Nou Diari que, finalment i per atzars polítics i socials que aquí seria llarg i complex explicar, va acabar tancant portes (i ho conec de primera mà perquè vaig ser jo mateix en qualitat de director en funcions qui va tancar físicament la porta de la redacció per última vegada). Temps abans ho havia fet un altre diari, el Catalunya Sud i encara abans, una de les iniciatives més modernes i treballades de la premsa comarcal, el Mestral. I si ens acostem en el temps, no fa pas massa s'anunciava també el tancament de la Revista NW.

Això vol dir que, sigui quina sigui la potència creativa dels diferents mitjans escrits, la societat reusenca mai hi ha apostat amb prou força com per aconseguir que les iniciatives de premsa es puguin mantenir amb vida gràcies a vendes i subscripcions, cosa que no ha passat amb altres mitjans com la ràdio o la televisió.

Situem-nos ara en les mateixes coordenades però en un altre punt de vista. Setembre de 1982. Neix a Reus Ràdio Music Club, una emissora que defuig els plantejaments comercials i s'emmiralla sense embuts en les ràdios lliures que sorgien arreu d'Europa. Es tractava d'una associació cultural amb l'impuls d'un equip de gent liderat per Marià Arbonès, un jove inquiet i batallador, gran expert en música i obert a tota mena de sensibilitats socials i culturals.

Més endavant, sense gaires ajuts públics, l'emissora va anar consolidant el seu compromís social, local i veïnal fins transformar-se en Punt 6 Ràdio, amb una idea de més professionalització i convertint-se en corresponsals de Ràdio 4 o de l'Agència Catalana de Noticies fins que van abaixar la persiana el 2013.

Abans però, concretament l'any 2008, els periodistes Marià Arbonès, Jordi Garcia, Josep Gallofré, Jaume Garcia i Josep Cartanya, vinculats directament a totes aquestes aventures, decideixen canviar el paper per la virtualitat i crear Reusdigital.cat, una publicació web per informar de tot el que succeeix a Reus i al Camp de Tarragona amb la voluntat d'innovar, d'aportar punts de vista diferenciats i de practicar un periodisme de proximitat valent, sense lligams, independent rigorós i obert. I uns anys més tard, concretament el setembre del 2014, consolidada l'aposta de Reusdigital.cat, decideixen col·laborar en el projecte de LANOVA Ràdio de Reus, amb la mateixa voluntat de servei públic però eixamplant horitzons al Camp de Tarragona.

El Marià, ja no tant jove, segueix sent un expert (encara més) en música, (us recomano amb fervor i passió la seva llista setmanal a través de whatsapp) una olla exprés d'idees, de creativitat, d'iniciatives i un autèntic catalitzador de voluntats que aconsegueix gràcies a un bon equip tècnic i periodístic, que el digital i l'emissora s'impliquin cada vegada més en les activitats socials, esportives, tradicionals i culturals de Reus i de tot el Camp i que es guanyin a pols un lloc a l'hora de cercar informacions de quilòmetre zero.

Potser d'aquí, que és el punt on volia arribar, en podríem treure sense gaires problemes una conclusió ben obvia i evident, que sovint voler és poder i que no sempre va tot lligat directament als diners ni a les grans inversions Hem vist com iniciatives ben recolzades han anat caient pel camí i que iniciatives com la de Reusdigital.cat arriba ara als 15 anys amb un meravellós estat de forma, un present sòlid, un futur envejable i convertit en un dels mitjans de comunicació diaris imprescindibles del Camp de Tarragona.

Quinze anys en un mitjà de comunicació d'aquestes característiques no és cap broma. I més tenint en compte que es tracta d'estructures canviants i que sovint exhibeixen una mutabilitat que les fa absolutament fràgils. En aquest cas que ens ocupa, aquesta debilitat s'ha convertit en una fortalesa i Reusdigital.cat és un mitjà que forma part amb tots els mereixements de les estructures de comunicació reusenques, ocupades per elements amb molta més edat, penetració social i experiència. Això ens porta a pensar que aquest voler és poder que els ha portat fins aquí, també els ha de situar a partir d'ara en una nova etapa de maduresa, de consolidació, d'assumpció de nous reptes i com que, coneixent-los, és de suposar que estaran en tot moment força atents als canvis tècnics, professionals i socials que es vagin produint en aquest univers versàtil de la comunicació local i comarcal, es fàcil fer prediccions d'aquelles de bola de vidre i augurar que podran celebrar més aniversaris sense gaires entrebancs i mantenint la feina ben feta que han fet fins ara.

Felicitats i per molt anys, Reusdigital.cat!

Jordi Cervera és periodista i escriptor.