Per als turistes, just sabien que allò era un seguici de la Festa Major, però els convilatans reusencs van poder gaudir d'unes imatges que no s'havien vist abans en els carrers de la ciutat.
En efecte, durant la processó del vespre del dia de Sant Pere, vaig observar més gent de l'habitual quan va passar el Consistori per davant d'on em trobava, però, entusiasmat amb els més petits de la família, no va ser fins que algú em va dir que "hi havia més guardaespatlles de paisà que fidels", que pel meu tarannà no m'havia fet fixar.
Després de refregar-me els ulls, de seguida vaig tenir una reflexió obligada: Si un polític és votat i queda elegit, però que per sortir a una processó de Festa Major requereix mesures de seguretat personals i especials, potser en realitat els vots no ho són tot si no van acompanyats de la mínima empatia personal i ideològica, necessària per ostentar amb dignitat el seu càrrec.
Dit això, en política sembla que tot és legítim i s'ha d'acceptar, però, si situacions com aquesta comporten algun problema, caldria atendre el seu origen, l'arrel, quan només és una tendència. Si no es volen coloms, perquè embruten, no se'ls ha de donar menjar a les places, per això el que fins ara, fins i tot, resultava simpàtic ara és sancionable.
Una cosa, també prou complicada per entendre, són els pactes postelectorals, als quals ens haurem d'acostumar. També haurem de meditar molt bé en qui dipositem la nostra confiança, amb qui millor pot representar-nos d'acord amb els programes electorals. I una cosa molt diferent, són imatges públiques com la ressenyada que semblen més d'altres indrets i situacions que les que vivim nosaltres.
O, potser així serà el futur que ens espera a tots, sobretot si els que ho rebutjen no van a votar, mentre que segur ho votaran els seus partidaris.
