Dissabte, 20 de Juliol de 2024

Matias Vives, la llavor de nous combats

Probablement devia ser cap a l’any 1999 que vaig conèixer al Matias Vives. En aquells moments em vaig incorporar a treballar a IC i, com a assistent a les reunions setmanals, regularment sentia parlar de noms vinculats a la història del PSUC. El Matias era un d’ells. Recordo que les referències a la seva tasca política per part dels militants d’IC que en parlaven sempre van anar precedides (o a mi m’ho semblaven) d’una òptima valoració com a polític intel·ligent, amb rèpliques ben argumentades i coneixedor dels terrenys sobre els que treballava.

I és que el pòsit que Vives havia deixat com a diputat al Parlament de Catalunya durant les primeres dues legislatures (1980-1988) va ser impressionant no només pel seu treball sinó també per la tasca d’oposició punyent contra el govern, aleshores primerenc, de la CiU de Jordi Pujol. Una tasca que, una quinzena d’anys més tard, vaig conèixer de ben a prop en tractar historiogràficament el tema del tancament de la Crolls de Reus.

Gràcies a aquesta recerca vaig tenir no només l’oportunitat d’entrevistar-lo en profunditat sinó també de ser mereixedora per la seva part d’un generós pròleg pel llibre que finalment va editar el Centre de Lectura. Un pròleg generós i entusiasta, pel qual sempre li estaré molt agraïda. “Fer política d’esquerres, en democràcia, vol dir treballar per crear majories socials a favor de la igualtat com a única garantia d’èxit, quan aquest s’assoleix, o de convertir els fracassos en llavor de nous combats” va deixar-hi escrit com a exemple de les experiències viscudes en l’exercici polític.

Amb anterioritat a la seva vessant parlamentària, Vives havia participat activament en l’activitat del PSUC i, com em va confirmar posteriorment, va ser una de les persones que des de la clandestinitat va visualitzar la feina política comunista quan el partit encara no era legal. D’aquesta forma, el 1977 va ser una de les persones (juntament amb Leandre Saún i Enrique Gracia) que van mostrar-se com a “cares del PSUC a Tarragona” quan encara la formació no havia estat legalitzada.

Posteriorment, la seva tasca política va ser essencial per assessorar a diferents grups municipals com el de Tarragona i, durant un temps, va exercir també com a regidor de Montblanc. Advocat i economista, la petjada de Vives no es va limitar només al marc polític sinó que es va estendre a àmbits com l’universitari i el de l’alta administració.

Isabel Martínez és periodista i historiadora. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Salvat -Reus  27 de Juny de 2023

Un altra fil (roig) trencat

El pas del temps, indecent,cruel, va trencant, un darrera altra, tots els fils roigos de la història. Adéu company, malgrat les diferències pròpies del pas del temps.

Reportatges