Joan Rius 21 de Desembre de 2015
Dominio
Dominio castellano no es lo mismo que dominio del castellano. Seamos precisos, por favor.
Qui va guanyar a Catalunya el 27S? Els independentistes: el 48,5%. En un referèndum net sense trampes i sense tots contra un passaríem del 50%. I això ho saben els contraris.
Qui va perdre? L’esperança del senyor Rajoy, la joia del corona, el senyor García Albiol. Els pitjors resultats. També el senyor Duran i Lleida. La Tercera Via era l’esperança antisobiranista. Fracàs absolut. Ara està pidolant de cara a Madrid pel 20D. Es creia un gran estadista. Res de res.
L’espectacle està servit. Espanya trontolla. Escàndols, campanyes insultants, jocs insolents i bruts. La premsa desbocada. Perquè els independentistes hem de votar la llibertat? Per totes les calúmnies, els ofecs econòmics, les mentides dels espanyols i de la trista autonomia de la qual no queden ni els ossos...
Però el nostre orgull, la nostra pròpia estima estan intactes. Els primers en quasi tots els esports. L’esport base eficaç. L’exportació més sòlida de l’Estat espanyol és la catalana, un 25%. La inversió estrangera a Catalunya supera el 50% de tot l’Estat espanyol. La investigació i la recerca en tots els ordres, són les més potents, acreditades i eficients d’Europa. Som capdavanters.
Barcelona i Catalunya s’n “marques” mundials reconegudes. Espanya sense prestigi. El Barça sempre endavant malgrat les travetes federatives impulsades per algú conegut.
La Marató, un esdeveniment ja quotidià i familiar, un èxit, any rere any. Ens enorgulleix. El gran recapte d’aliments. Un altre èxit. Catalan Style triomfa als EUA. Marca catalana de disseny. El teatre, la música, potents malgrat la crisi. Creativitat en alça. Potència mundial electrònica i de noves tecnologies s’instal·la al Prat. Podria continuar, però m’aturo aquí.
Ara entenem perquè els espanyols no volen que marxi Catalunya, no per afecte, ni per amor, i tampoc pel reconeixement de la nostra vàlua... Perquè? Perquè no podem pagar els seus deutes. Espanya es troba en fallida. El deute públic és asfixiant, només poden pagar els interessos i el deute privat. Déu n’hi do!
Al nostre president Artur Mas, quan diu que si no hi ha acord amb la CUP (destralers) i que farà eleccions, i l’insulten i ell i als independentistes. Un polític important dels partits espanyols (sucursalista tot ho són) ja parla: si no hi ha acord amb la formació d’un govern fort amb pactes, noves eleccions a l’Estat.
Albert Rivera, vostè fa discursos anacrònics (segle XX) amb eslògans ultranacionalistes. El vull “ajudar” perquè enriqueixi les seves proclames. Por el imperio hacia Dios. Unidad de destino en lo universal. En el imperio español no se ponen el sol. Antes roja que rota, i cançons com Cara el sol, Montañas Nevadas, Otamendi, (l’himne espanyol no té lletra).
I, per cert, tant criticar el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz l’eficiència dels Mossos d’Esquadra (ben demostrada) i ell ha quedat ben retratat, i en ridícul amb el cop de punt salvatge que li han donat al seu president Mariano Rajoy.
Anem junts, units, passarem del 55% del sí. Que conclogui el penós espectacle dels incompetents, trist i depriment. Som ben capaços de governar-nos, sense que ens collin més, que ens deixin fer, i sense joc brut, que ens deixin marxar d’una vegada! Votem pels nostres. Poden ser claus del govern espanyol al Congrés. CDC (Democràcia i Llibertat), ERC, PNB, Bildu... mentre siguin espanyols. Votem el 20D i marxem ja.
