Urnes per vèncer i convèncer

He tingut un malson i m’he despertat ben suat i amb fortes palpitacions. He somiat que tenia un diari a les mans i llegia tot de notícies sobre el Parlament i el Govern de Catalunya: ‘La majoria parlamentària de C’s, PP i PSC-PSOE tomba el model educatiu català’, ‘El govern d’Arrimadas-Albiol imposa el castellà com a llengua oficial a les institucions catalanes’, ‘La dreta unionista tira endavant la llei que il·legalitza les entitats sobiranistes’,... Buff! Afortunadament he obert els ulls i m’he adonat que tot allò no era real. Però uns segons després m’ha passat pel cap que aquells titulars de premsa no anaven pas tant desencaminats si el 21 de desembre entre tots i totes les demòcrates d’aquest país no fem una tasca preventiva i votem massivament sí a la República Catalana legítimament constituïda el 27 d’octubre.

Divendres 26 vam proclamar la República des del Parlament de Catalunya, i ara ens toca fer-la efectiva i defensar-la amb totes les nostres forces i amb unitat d’acció. El Govern de la República és el més legítim de tots els que ha tingut Catalunya fins a dia d’avui perquè va ser escollit en les eleccions amb més participació, al voltant d’un 78 per cent, el 27 de setembre del 2015. Cal defensar la República junts i juntes, les institucions i la gent, amb dignitat, civisme i pacíficament. Ara, la millor manera de fer-ho és aprofitar l’oportunitat que ens ofereixen les urnes el 21-D, amb qui els independentistes i republicans tenim un idil·li. Ens les estimem, les vam protegir amb els nostres cossos sota la pluja de porres i elles ens ho van agrair deixant-nos un 90% de vots favorables a la independència.

Realment a algú li fa mandra tornar a les urnes? Els sobiranistes ja portem set anys mobilitzats i fent feina, però Europa i el món sencer no han pres consciència fins ara de la situació que viu Catalunya. Cal aprofitar el moment, hem de ser conscients de la internacionalització de la nostra causa. Ara és l’hora de seguir i no pas de defallir. Hem d’anar a les urnes per vèncer i convèncer. D’una victòria clara n’ha de sortir la legitimació en clau internacional de la República.  Fins i tot pot ser entès com el referèndum pactat que ens ha de permetre fer passes més definitives si el resultat és extraordinàriament convincent. No oblidem que els qui demanen eleccions en clau plebiscitària i diuen ‘votarem!’ a favor de l’unionisme són PP, PSOE i C’s. Fins fa poc no s’havien hagut de mobilitzar perquè no veien perillar el seu sistema immobilista, però ara tenen por. I tenen la ràbia de l’ofès, perquè s’han de manifestar i han de sortir al carrer amb la seva bandera, com un indepe qualsevol. Ho tenim a tocar, i ells ho saben.

Les institucions catalanes han estat ocupades de manera il·legal pel govern espanyol, a partir del cop d’estat constitucional del 155. Ara mateix la República Catalana no té tota la capacitat d’imposar-se que voldríem. No tenim cap altra opció que seguir endavant, que acumular forces, que seguir carregant-nos de raons. L’Estat ha sigut incapaç d’aplicar el 155 que pretenia, volent arrasar les nostres institucions. La ràpida convocatòria de les eleccions n’és la constatació. Europa els ha recordat que a la gent se la guanya amb la força dels arguments i no amb l’argument de la força. Aquesta és la nostra primera victòria. Guanyem-los les eleccions del 21-D i despatxem el 155.

L’Estat espanyol ha impulsat, en paral·lel, el front judicial contra la Mesa del Parlament i el Govern català. És tant descarat com indigne. L’1-O ens va mostrar la brutalitat policial i ara ens ensenya l’extremisme judicial. Davant d’aquest atac a les persones i institucions del país hem de recompondre les nostres forces i estratègia, hem de dissenyar una acció unitària i ho hem de fer ràpid. El coratge que ha demostrat Catalunya aquests dies és tan alliçonador i té tanta força que tard o d’hora acabarà traduint-se en la consolidació de la República Catalana plena i veritablement justa i democràtica. Hem de mantenir l’actitud guanyadora que ens ha dut fins aquí i trobar els punts d’unió entre partits i entitats per aconseguir la victòria definitiva. El món ens observa amb atenció. Nosaltres, amb determinació i un somriure als llavis, hem d’aprofitar l’avinentesa per fer realitat el somni republicà.