Paraula de fotògraf amb Andreu Puig: una altra finestra a la ciutat

No fa gaires anys per anar fins a l’escullera del port de Barcelona havies d’enfilar una pujada que hi havia passat el Club Natació Barcelona, al barri de la Barceloneta. Immediatament, et dominava l’olor de salitre provinent dels antics 'tinglados' i de les onades que picaven contra els blocs de formigó i les pedres que aguantaven el passeig que et conduïa fins al popularment anomenat 'rompeolas'.

Tot aquest escenari i camí fa temps que ha canviat. De fet, el litoral ha canviat arreu. Les lleis han permès que el mar recuperés l’espai que la ciutat li havia pres. Les onades administratives i burocràtiques es van empassar establiments, espais dedicats a activitats tan típiques i diverses com ho eren les instal·lacions dels banys de Sant Sebastià, a la Barceloneta, els xiringuitos i les dutxes de la platja de l’Arrabassada i, sense anar més lluny, el recentment desmuntat Fortí de la Reina a la brillant i radical Tàrraco. Ni el mar ni les lleis van tenir en compte si tots aquests indrets destruïts eren tant típics com les rambles de Barcelona o la plaça del Mercadal.

En canvi, en altres punts del front marítim, l’home encara es veu capaç de vèncer la partida a l’anar i venir del mar. Aquest és el cas de l’hotel Vela, de l’arquitecte Ricardo Bofill, la darrera estructura desproporcionada en busca d’un 'skyline' que la ciutats volen com a marca exclusiva.

En aquests anys de lleis de costes, de limitacions urbanístiques i d’activitats econòmiques, l’Ajuntament del cap i casal, ha obert una altra finestra al mar. Aquesta, amb tota mena de luxes per fer dia, nit i contemplar, això sí, com no s’havia vist mai fins ara a la ciutat de Barcelona, la muntanya de Montjuïc i Collserola, i el litoral fins més enllà del que donen els ulls. Per això, els responsables de l’hotel Vela, que no deuen voler que els seus clients es perdin cap mena de detall, han acompanyat cada una de les habitacions amb una ullera de llarga vista. Qui sap si tan llarga com per poder observar la paraula de fotògraf, José Carlos León, que en aquesta mateixa secció ens ensenyava o, si no van tan lluny podran fixar-se, amb tota mena de detall, amb les misèries que tenen la gent i el jovent del carrer arran de terra, sobretot pel tema de l’habitatge.