Primer la tradició, després la crisi!

Franquet explica a Reusdigital.cat que mentre les tradicions no decaiguin a casa les vendes seran "bones", especialment el dia 31 d'octubre, quan es ven entre el 70 i el 80% de tota la producció. Aquest pastisser en pot arribar a vendre cinquanta quilograms de panellets el dia previ a la diada, després de fer una producció de 400 quilograms.

El que sí que s'ha notat, assenyala el pastisser, és que la quantitat de venda per persona ha disminuït i ara en lloc de vendre els panellets per quilogram es venen per unitats. Els panellets que més sortida tenen són els de iema i, sobretot, els de pinyó, "tot i que els últims anys està tenint molt d'èxit el de menjablanc". A la pastisseria Franquet els panellets compten amb una etiqueta que garanteix la qualitat i assegura la inexistencia de colorants i conservants en els seus productes.

"El temps no acompanya", indica l'Albert, però "la gent continua respectant la tradició dels panellets". Per tal d'adaptar-se a la crisi, la pastisseria Poy ha creat panellets més petits de cafè, coco, avellana, pera, taronja, iema o pinyó -aquests dos últims els més sol·licitats-, que tenen "una bona rebuda". Poy espera repetir la bona temporada de l'any passat i vendre la totatlitat dels 300 quilograms produïts el dissabte 31 d'octubre.

Hi ha, però, d'altres pastissers a qui la crisi ha afectat notablement. Aquest és el cas del Francesc Solanes, que en un to pessimista assenyala a Reusdigital.cat que hi hagut "una baixada del 50% de les vendes". Solanes es queixa del preu de la matèria prima, especialment del pinyó, que enguany "ha pujat dels 21 als 23 euros per quilogram". Així, si compres 25 quilos, el preu "és de 700 euros".

El marge de guanys es escàs, segons Solanes, ja que els panellets de pinyó es poden vendre al voltant dels 30 euros. Aquesta tendència, a més, ha provocat que la pastisseria Solanes baixés el nivell de producció, ja que "no puc arriscar-me a comprar més del que puc vendre", indica el pastisser. Solanes creu que la realització dels panellets a casa perjudica les pastisseries i aposta per d'altres tradicions "més econòmiques", com les coques de Sant Joan.

A Reus, a banda de la tradició castanyera, molt celebrada des d'antic a tots els pobles del Baix Camp, i especialment a Prades, el costum d'elaborar, rifar i menjar panellets també tenia un gran arrelament i ha perviscut fins als nostres dies. La que fou segona ciutat del Principat durant el segle XIX té documentada des d'aquesta època les anomenades 'rifes de panellets i confitura', que protagonitzen, encara avui, entitats associatives de caràcter cultural: l'Orfeó Reusenc, la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia ('els pagesos'), o antigament la Societat El Círcol i els clubs esportius de la ciutat. Posteriorment, aquests darrers anys s'hi han sumat la Colla Castellera Xiquets de Reus o els Cavallers del Sant Sepulcre, de la Puríssima Sang, així com alguna entitat veïnal.

Carrutxa, entitat de cultura popular, amb trenta anys de dedicació a l'estudi i la recerca del nostre imaginari festiu col·lectiu explicita: "La tradició diu que en una taula de la rifa hi ha d'haver tres persones: dues encarregades de recollir i anotar les apostes i l'altra de fer anar el bombo on hi ha vint boles amb un número. Hom pot apostar els plats que vol a un dels números i quan la majoria ja estan coberts es fa anar el bombo al crit de: "... i va bola!". Aquells que han jugat pel número guanyador reben els plats corresponents al valor de la seva aposta. A més de plats de panellets i confitura, hom pot escollir ampolles de vermut o d'altres licors...".

I és que l'antiga festa de Tots Sants, present en moltes cultures com la catalana i commemorada en diferents tradicions religioses, també la cristiana, coneguda com a 'festa dels morts o dels sants difunts', en el cicle tardoral que dóna pas al nadalenc, no necessita de modes accessòries, tendents a la banalització cultural i/o espiritual, que en nom d'una pretesa modernitat (comercial?) hom ens voldria imposar!