-
La finca de Mas Alsera, a Torroja del Priorat
ACN
El Priorat continua treballant per aconseguir el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Mundial i vol tornar a presentar la candidatura el 2022 o, com a màxim, el 2023. En les darreres setmanes hi ha hagut diverses reunions entre l'associació Prioritat (una de les promotores del projecte) i administracions per continuar millorant els punts febles. El principal escull és el pla de gestió que s'ha d'acabar de desenvolupar i implementar, un requisit indispensable perquè la Unesco avali la candidatura. La presidenta de Prioritat, Pilar Just, explica a l'ACN que des de la comarca tenen clar com ha de ser, però els calen recursos per executar-lo. A més, també treballen a crear un pla d'energies renovables propi.
La candidatura Priorat-Montsant-Siurana la impulsen el Consell Comarcal del Priorat, la Diputació de Tarragona i Prioritat, amb el suport de la Generalitat. De fet, perquè la proposta arribi a la Unesco, primer el Govern l'ha de presentar al Consell de Patrimoni del ministeri d'Educació, Cultura i Esports de l'Estat, que avalua el projecte i decideix si l'acaba sotmetent a veredicte de l'organisme internacional. Just confia que, malgrat la pandèmia, es pugui acabar d'enllestir la feina que hi ha pendent perquè l'avaluació final sigui l'any que ve.
Priorat-Montsant-Siurana s'havia de sotmetre a l'examen final el 2019, però els impulsors la van retirar a última hora davant un informe negatiu d'Icomos, l'organisme consultiu de la Unesco a l'Estat en qüestions relacionades amb el Patrimoni Mundial. "Cal refer els punts febles", comenta la presidenta de Prioritat. Es tracta d'una feina "tècnica" que des de la comarca ja s'està fent.
El gran repte és el sistema de gestió. No n'hi ha prou en presentar propostes, la Unesco demana fets. És a dir, que ja estigui en marxa i sigui solvent. "En l'àmbit local estem posant fil a l'agulla perquè sigui així. A la comarca tenim claríssim com ha de ser i en quins temps s'ha de treballar", manifesta Just. La presidenta confia a convèncer la Diputació, però especialment la Generalitat, que calen "més recursos" per implementar aquesta nova manera de gestionar el territori.
Per això, confia que aviat hi hagi un nou Govern que permeti avançar en aquests aspectes. En aquest sentit, apunta que bona part dels diners de la candidatura fins ara han sortit de l'associació, a partir de l'aportació de mecenes. "Arriba un moment que ens ultrapassa. Les administracions són les que regulen i hem de tenir-les al costat", assegura.
Pla de renovables
Paral·lelament, el Consell Comarcal del Priorat, els ajuntaments, la DOQ Priorat, la DO Montsant i Prioritat treballen units per desenvolupar un pla d'energies renovables propi de la comarca. La iniciativa neix fruit de "l'amenaça" que suposa per al territori l'auge de projectes de grans parcs eòlics que hi ha en els darrers mesos, arran del Decret Llei d'energies renovables de la Generalitat. "No ens oposem a les renovables, sinó a com s'han d'implementar al territori", exclama Just.
Entre diferents aspectes, analitzen com poden promoure que els prop de 170 cellers que hi ha al Priorat s'autoabasteixin a partir d'energies renovables i es puguin desconnectar de la xarxa. "Com ho podem fer? Quines polítiques podem implementar o consensuar amb els diferents departaments de la Generalitat?", indica Just. Tot plegat ho plantegen per tal que es pugui incloure com un element més de la candidatura Priorat-Monsant-Siurana i que serveixi com a argument per demostrar que el paisatge prioratí és únic al món.
